Tenia jo 10 anys quan el meu pare em va canviar d’escola
perquè en la que anava li van dir que amb ells ja no podría aprendre més. He
gaudit 38 anys passant per totes les emocions possibles en una aula en la que
també hi ha aquell alumne que vol posar en evidencia al professor. He viscut el
buling d’un alumne a un altre. En una de les meves aules hi havia un “hijo de
papà”, per cert molt intel·ligent i assolí el campionat nacional escolar d’Espanya
d’escacs, que per cert vaig acompanyar jo a Madrid junt amb l’equip de
gimnàstica deportiva. Aquest alumne tenia la classe mig atemoritzada i un dia
va intentar fer-me el buling. La pregunta era capciosa i la meva resposta fou
la mateixa pregunta imitant la seva veu. Tota la classe esclatà amb un fort
aplaudiment. Cap més buling a la classe. Dominar l’alumne que es creu dominador
és important pel bon resultat dels altres alumnes. Hi ha l’alumne que intenta
reventar la classe. Normalment acostumen a seure en un pupitre de la darrera
fila, per així passar més desapercebut i carregar les culpes als comnpanys. Un
fet els molesta moltíssim, que el professor no els hi fassi cas i una vegada
acabada l’explicació els faci anar a la pizarra a explicar la lliçó. Normalment
no se’n surten mai i l’enrabiada puja al màxim si el professor els canvia de
pupitre i el col·loca a primera fila. Però els altres alumnes ho agraeixen. I
posats a explicar històries, segueixo, són reals i viscudes personalment. Un
dia, un alumne que feia moltes campanes i normalment no assistia a la classe
d’educació física, es va posar a la cua de la fila. La classe es feia a la
piscina muncipal perquè era a finals de maig i el temps era calurós. Quan li
arribà el torn li vaig barrar el pas, m’ensenya l’entrada, li agafo, l’estripo
i no el deixo entrar. Podeu imaginar el que deia quan haguè d’anar-se’n. Uns
dies desprès ens vam trobar cara a cara, el vaig saludar amistosament i entre
altres coses li vaig dir: vols saber per què no et vaig deixar entrar a la
piscina? Em va contestar, és veritat venia per armar “follón”. I parlant de
piscina dues aventures més. En una reunió de pares a l’escola, abans de les
vacances, per parlar dels alumnes i escoltar als pares, un pare aixeca la mà i
fa la següent queixa: el professor va obligar al meu fill a dutxar-se acabada
la classe de gimnàstica i protestava. No
recordo les paraules que va dir de més.
Vaig aixecar la mà, li dic que el professor a que es referia era jo i li faig
un petit comentari. Feia molta calor, era cap al final de curs. Desprès de la
classe d’educació física el curs del seu fill en té una altra a l’aula
corresponent. Si vos fòssiu el professor us agradaria haver de fer la classe
tapant-vos el nas? Vaig fer el gest. Mut, ni una paraula. Ni ha moltes d’anècdotes
amb resposta favorable dels alumnes i fins i tot dels més rebels i difícils.Encara
que no ho semble l’alumne va a lescola a aprofitar el temps. Un matí arribo amb
el meu curs de mecánica general a la piscina per fer-hi la classe. El
responsable de l’instal·lació, em crida m’ensenya la piscina i em diu que he de
suspendre la classe. Aquell dia se’m va encendre la bombeta i li dic, si els
alumnes li netegen la piscina, els hi regala una semana gratuita? El problema
era que uns incívics durant la nit havien tirat a la piscina els suports de les
cistelles de bàsquets, el footbolin, taules i cadires del bar de la piscina.
Vaig cridar la classe, els hi ensenyo el panorama i els hi dic, uns “gamberros”
i a lo millor algú de vosaltres hi era, han impedit poder nedar avui. Si ho
deixeu tot net, teniu una entrada gratuita tota la setmana. Amb menys d’una
hora la piscina estava disponible. El responsable de la instal·lació se’n feia
creus. Els milllors, els tinguts pels pitjors alumnes, aquells que la majoria
de professors no volen. Els alumnes si els tractes ccom a persones responsables,
compleixen i entenen les indirectes. I per acabar dues experiències sobre la
voluntat d’aprendre. Un curs també difícil i alló que la majoria no tolerava
era presentar resum de l’explicació del professor. Un dia la classe d’educació
física havia estat difícil .Al final els hi vaig dir, escolliu: el proper dia
em presenteu per escrit el que avui he explicat o bé deu voltes a la pista
d’atletisme corrent. Van donar les deu voltes. També vaig aprendre la lliçó. A
l’alumne te l’has de guanyar donant importància a alló que li agrada més. I ara
sí la darrera, que fa referència a la capacitat d’estar atents. Una dia, al
Pavelló, durant la classe vaig dividir el curs ens dos grups. Tenien que actuar
amb les mans agafades a l’esquena i jugar una estona a futbol en silenci. Si s’escoltava
una paraula, falta. Durant cinc minuts no es va sentir cap paraula. Aturo el
partit i els hi dic, heu vist com sou capaços de fer alló que us pensàveu
impossible. El poder o no depen de vosaltres. També vaig aprendre que una lliçó
per què sigui efectiva no ha de ser massa llarga. Curta i estimulant. Les
anècdotes són moltes i els alumnes si els tractes amb respecte, amb justicia i
veritat sempre són bons alumnes. Vaig aprendre d’ells que dmanen del professor
tres coses. 1.- ser tractats com a persones que són. 2,- no ser enganyats i 3 que si se’ls castiga, el càstjg sigui
merescut no un caprici del professor. Gràcies per llegir-me.
