El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 19 de setembre de 2018

L’ensenyança en la meva vida: anècdotes.


Tenia jo 10 anys quan el meu pare em va canviar d’escola perquè en la que anava li van dir que amb ells ja no podría aprendre més. He gaudit 38 anys passant per totes les emocions possibles en una aula en la que també hi ha aquell alumne que vol posar en evidencia al professor. He viscut el buling d’un alumne a un altre. En una de les meves aules hi havia un “hijo de papà”, per cert molt intel·ligent i assolí el campionat nacional escolar d’Espanya d’escacs, que per cert vaig acompanyar jo a Madrid junt amb l’equip de gimnàstica deportiva. Aquest alumne tenia la classe mig atemoritzada i un dia va intentar fer-me el buling. La pregunta era capciosa i la meva resposta fou la mateixa pregunta imitant la seva veu. Tota la classe esclatà amb un fort aplaudiment. Cap més buling a la classe. Dominar l’alumne que es creu dominador és important pel bon resultat dels altres alumnes. Hi ha l’alumne que intenta reventar la classe. Normalment acostumen a seure en un pupitre de la darrera fila, per així passar més desapercebut i carregar les culpes als comnpanys. Un fet els molesta moltíssim, que el professor no els hi fassi cas i una vegada acabada l’explicació els faci anar a la pizarra a explicar la lliçó. Normalment no se’n surten mai i l’enrabiada puja al màxim si el professor els canvia de pupitre i el col·loca a primera fila. Però els altres alumnes ho agraeixen. I posats a explicar històries, segueixo, són reals i viscudes personalment. Un dia, un alumne que feia moltes campanes i normalment no assistia a la classe d’educació física, es va posar a la cua de la fila. La classe es feia a la piscina muncipal perquè era a finals de maig i el temps era calurós. Quan li arribà el torn li vaig barrar el pas, m’ensenya l’entrada, li agafo, l’estripo i no el deixo entrar. Podeu imaginar el que deia quan haguè d’anar-se’n. Uns dies desprès ens vam trobar cara a cara, el vaig saludar amistosament i entre altres coses li vaig dir: vols saber per què no et vaig deixar entrar a la piscina? Em va contestar, és veritat venia per armar “follón”. I parlant de piscina dues aventures més. En una reunió de pares a l’escola, abans de les vacances, per parlar dels alumnes i escoltar als pares, un pare aixeca la mà i fa la següent queixa: el professor va obligar al meu fill a dutxar-se acabada la classe  de gimnàstica i protestava. No recordo  les paraules que va dir de més. Vaig aixecar la mà, li dic que el professor a que es referia era jo i li faig un petit comentari. Feia molta calor, era cap al final de curs. Desprès de la classe d’educació física el curs del seu fill en té una altra a l’aula corresponent. Si vos fòssiu el professor us agradaria haver de fer la classe tapant-vos el nas? Vaig fer el gest. Mut, ni una paraula. Ni ha moltes d’anècdotes amb resposta favorable dels alumnes i fins i tot dels més rebels i difícils.Encara que no ho semble l’alumne va a lescola a aprofitar el temps. Un matí arribo amb el meu curs de mecánica general a la piscina per fer-hi la classe. El responsable de l’instal·lació, em crida m’ensenya la piscina i em diu que he de suspendre la classe. Aquell dia se’m va encendre la bombeta i li dic, si els alumnes li netegen la piscina, els hi regala una semana gratuita? El problema era que uns incívics durant la nit havien tirat a la piscina els suports de les cistelles de bàsquets, el footbolin, taules i cadires del bar de la piscina. Vaig cridar la classe, els hi ensenyo el panorama i els hi dic, uns “gamberros” i a lo millor algú de vosaltres hi era, han impedit poder nedar avui. Si ho deixeu tot net, teniu una entrada gratuita tota la setmana. Amb menys d’una hora la piscina estava disponible. El responsable de la instal·lació se’n feia creus. Els milllors, els tinguts pels pitjors alumnes, aquells que la majoria de professors no volen. Els alumnes si els tractes ccom a persones responsables, compleixen i entenen les indirectes. I per acabar dues experiències sobre la voluntat d’aprendre. Un curs també difícil i alló que la majoria no tolerava era presentar resum de l’explicació del professor. Un dia la classe d’educació física havia estat difícil .Al final els hi vaig dir, escolliu: el proper dia em presenteu per escrit el que avui he explicat o bé deu voltes a la pista d’atletisme corrent. Van donar les deu voltes. També vaig aprendre la lliçó. A l’alumne te l’has de guanyar donant importància a alló que li agrada més. I ara sí la darrera, que fa referència a la capacitat d’estar atents. Una dia, al Pavelló, durant la classe vaig dividir el curs ens dos grups. Tenien que actuar amb les mans agafades a l’esquena i jugar una estona a futbol en silenci. Si s’escoltava una paraula, falta. Durant cinc minuts no es va sentir cap paraula. Aturo el partit i els hi dic, heu vist com sou capaços de fer alló que us pensàveu impossible. El poder o no depen de vosaltres. També vaig aprendre que una lliçó per què sigui efectiva no ha de ser massa llarga. Curta i estimulant. Les anècdotes són moltes i els alumnes si els tractes amb respecte, amb justicia i veritat sempre són bons alumnes. Vaig aprendre d’ells que dmanen del professor tres coses. 1.- ser tractats com a persones que són. 2,- no ser enganyats  i 3 que si se’ls castiga, el càstjg sigui merescut no un caprici del professor. Gràcies per llegir-me.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada