El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 26 de setembre de 2018

DÉU? N.190 de CiJ.


El Pare Jesuita, J.I.Gonzàlez Faus, reconegut teòleg ens porta a la consideració de l’existència de Dèu amb una primera part molt estudiada sobre tot en relació de fins on arriba la ciència i una segona en la que exposa com entèn el Catolicisme la veritat real de Dèu. Parteix de la pregunta: Hi ha accessos a Déu? Fin son? Per reflexionar-hi explora el camí de la ciència, de la filosofia, de l’ètica, de l’estètica i de la mística. Fet aquest recorregut, la veritat científica no és demostrable però tenint present la realitat de la constitució humana hi ha altres fonts, que són les passions, que poden guiar per camins que arribin a la necessitat d’acceptar-la. Fins i tot en el marc dels científics ateus la indemostrabilitat no comporta una impossibilitat sinò que pot encetar un camí qui hi porti com ho palesa l’ateu Antony Flew, amb el seu llibre DIOS EXISTE (2012). En la segona part del seu treball, Transsició, dóna a entendre que hi ha camins que porten al ser humà cap a un desig d’un hipotètic més enllà. Però la tercera part, la més important, la titula El Déu cristià. I ens parla de dos camins. 1) de l’home a Déu i 2) de Déu a l’home. S’explaia en consideracions de com Déu es manifesta i quins són els efectes, fent esment en el fet que precisament són el pobres els primners en el regne de Déu. Davant d’aquesta afirmació em pregunto: qui són de veritat teològica els pobres? Certament que no es pot obviar l’immens nombre de persones que viuen en la misèria i la pobresa i aporta la frase evangélica de Lluc I,50-53, “derroca els poderosos del soli i exalta els humils; omple de bens els pobres i els rics s’entornen sense res”. Aquest és el motiu de la meva pregunta en una societat com la d’avui, quan els rics ho són més cada dia i els pobres més pobres en qualitat i quantitat. És molt difícil que una gran part de la humanitat ho entengui. I em pregunto quina és la pedagogia? Sincerament, crec en Déu i no vull perdre aquesta creença precisament per la urgència de respondre a una pregunta que de moment no té resposta a nivell humà i el catolicisme, sentint-ho molt, des de`l meu punt de vista no la dóna, més aviat el contrari. I és urgent. La resposta de l’amor, l’accepto, intento entèndre-la, però a nivell d’esglèsia católica que es fa per fer-la entendre? No n’hi ha prou amb sermons.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada