El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 27 de novembre del 2015

Galeria ESART del C/ Diputació 188, de Barcelona

Exposició col·lectiva d’un verdader diàleg de l’art amb la gent. Cinc artistes definidors amb aquest esdeveniment de l’essència de la globalitat en la convivència humana. Castellans, catalans i un valencià amb estils personals i diferents creen un ambient de diàleg amistós buscant en l’art aquell caliu tan enriquidor de les relacions humanes.

ALÍCIA DEL RIO, des de Galizia ha portat a Catalunya la seva pintura que em fa pensar en la pintura per la pintura americana del pop art basada en el protagonisme del color que excel·leix com un comunicador molt expressiu del missatge artístic. Un veritable anunci poètic de l’esperit de l’art que neix de les interioritats de la matèria i sublima el ser humà.

 MONTSE GAVALDÀ, es mou en la recerca de l’espiritualitat en la natura trobant en el color aquell sentiment que arriba a l’ànima. Són les flors les portadores de les essències naturals que simbolitzen la importància de les relacions humanes a través del diàleg artístic.

MAÉ, la figuració és el camp en el que es troba més còmoda la nostra artista que amb la seva tècnica s’endinsa en l’esperit de la matèria descobrint en les interioritats de la naturalesa sensacions psicològicament creatives. Ha trobat la germanor natural que produeix el diàleg amb les plantes i les seves flors. 

GONZÀLEZ PUIG, artista valencià que amb la tècnica del pastel fa gaudir la sensibilitat de l’expressió femenina amb naturalitat. La delicadesa del tema li serveix d’alliçonament per endinsar-se en l’esperit de l’ésser humà amb l’encert de trobar-hi la base fonamental de l’art, perquè la persona en ella mateixa és art.

RICARD GUIU, els vincles vitals menen el nostre jove artista pels camins de la vida. Camina buscant en la imatge de la persona la força de l’existència i en aquesta recerca hi juguen un paper important els utensilis del dia a dia, com pot ser un llibre, objectes de cuina i altres, però sempre portadors de l’alè vital. La figura de l’ésser humà hi desenvolupa un paper central perquè en qualsevulla de les situacions en que es mogui o trobi sempre serà el pensament el motor dels seus actes i moviments. La figura humana en l’exercici fonamental de la reflexió vital. 

AMB SABATES DE PLUJA, de Montserrat Altarriba



Un llibre de poemes que és bo llegir. Amb aquest poemari la poeta sense oblidar la passió esdevé més racional i senzillament més global. La relació ésser humà natura es mou en un respecte de diàleg mutu en el que es palpa la perfecta integració existent entre l’univers i el ser humà. I la poesia esdevé un xic més filosòfica i, a la vegada, planera. Les tres parts en les que es divideix el poemari porten títols prou significatius: amb sabates de pluja (el títol del llibre), flor d’arç i sortilegi antic. La primera part possiblement la més impactant perquè essent sublim toca molt de peus a terra. Es parla molt de l’aigua vida i la Montserrat en aquest apartat del llibre ens immergeix en un món d’aigua per quan la pluja és metàfora de l’existència i necessàriament crea unes condicions en les que per moure-t’hi és imprescindible un bon calçat, calçat que no és altra cosa que aquella formació imprescindible per esdevenir una persona integral. En tota la poesia del poemari hi juga un paper central la realitat efímera de l’existència humana amb el desig o intencionalitat d’una transcendència que catapulti l’home i la dona a una altra vida absoluta i feliç. La Montserrat es mou amb naturalitat i habilitat en una anàlisi poètica dels espais naturals i vivències del ser humà descobrint en les foscors llançaments envers la llum. Simplificant un poemari humà i vitalista que descobreix en l’aigua, les seves fonts i els seus racons, secrets de vida.

dijous, 26 de novembre del 2015

Esdevenimets artístics



Exposició de Vicente Gimeno



Una  exposició de pintura és sempre un diàleg amb els amics i amigues de l'art i una manera d'expressió que tenen les persones per manifestar el seu amor envers la natura i tot el que l'envolta. No conec la pintura de Vicente Gimeno i serà un plaer visitar l'exposició perquè sempre s'hi endevinen missatges enriquidors culturalment. El cartell anunciador de l'esdeveniment em parla d'un estil figuratiu amb la voluntat de fer gaudir dels paisatges, siguin naturals i urbans i d'una manera especial els objectes que estan al sercvei directe de les persones. La pintura del cartell anunciador és una invitació a navegar per la vida amb les embarcacions que la natura ha posat al nostre servei.