LLIGA FUTBOL PROFESSIONAL 2014-2015

Els moviments futbolístics de l’estiu han tenyit l’esport de la pilota de tons entre la il·lusió, l’esperança i també la tristor. Moviments d’alt nivell que és gairebé impossible de no acusar-los d’intromissió política per les formes, els resultats i el protagonistes. Des de les sancions de la FIFA, les sentències d’algun jutjat i les rèpliques i contrarèpliques dels clubs han sembrat ombres ofuscadores que no beneficien gens la pràctica esportiva. Els recolzaments són necessaris, però les intromissions i les barreges són contraproduents. Altres moviments han estat més reconfortants, com els de la premsa, però, massa sovint, amb tins de manipulació. I el resultat, confusió. Han estat els moviments dels fitxatges els que han omplert més pàgines de diaris i més espais de ràdio i televisió i d’opinions en les xarxes. Tot ha ajudat als molt futbolers a passar sense pena la temporada estiuenca mancada de competició. Però aquesta ja ha arribat i un dels partits oficials, fi de temporada, ha tenyit fosca la que comença ja. L’Atlètic li ha guanyat la Supercopa al Madrid. Indici d’un tercer en discòrdia i senyal de que la competició no será cosa de dos? És angoixant i poc esportiu començar una competició sabent que només està a l’abast de dos. Responsable el diner. I aquesta raó fa que l’esport perdi qualitat i, a la vegada, esdevingui un manipulador social.Existeixen raons humanes, laborals, creatives que s’egrimeixen, per a mi, erròniament per justificar la situació actual de l’organització. El diner també és responsable de la qualitat esportiva, social, cívica, humana, laboral i cultural del futbol. Perquè es compleixi aquesta corresponsabilitat és indispensable i urgent un reciclatge de la competició perquè el futbol no sigui una font d’ingressos només per a les institucions esportives, per alguns clubs i per uns privilegiats jugadors en perjudici de la majoria. Com no és esportiu que la competició sigui a l’abast de dos i com a consequència no esdevenir primer és un  fracàs, no és just que la repartició del diner afavoreixi a uns pocs marginant la majoria. Aquesta situació esportiva i económica converteix l’esport  en qüestió, en un instrument desestabilitzador que hauria de fer pensar als responsables esportius i també polítics. És veritat que la política no ha de barrejar-se en l’esport però és responasibilitat seva el correcte funcionamnent de totes les activitats dels ciutadans, una d’elles una gestió correcte del diner.És una llàstima que jugadors molt preparats estiguin condemnats al fracàs perquè la seva integritat personal no interessa a l’economia. Una demostració més de com  la manipulació econòmica en el món de l’esport també és causa de la crisi actual. Seria interessant fer un estudi de les fitxes dels superfutbolistes i de com podrien incidir en la millora social. Per exemple, la fitxa de cent milions d’euros d’un jugador prou conegut, comparada amb un sou mileurista, facilitaria la supervivència durant un més de cent  mil treballadors mileuristes que per desgràcia moltes famílies depenen nomès d’aquest sou. Suposem que les famílies són de tres membres, la fitxa d’un jugador de futbol equival a la supervivència de tres centes mil persones durant un mes. I aquesta reflexió, no és nomès una suposició, dissortadament és una realitat. Imaginem les super-fitxes del futbol espanyol i els super-sous d’alguns jugadors i la conclusió seria un nombre de famílies que supera el milió les que podrien viure dignament amb la millora dels seus honoraris de treball. Aquesta comparació,no beneïda pel gran capital, hauria de ser una raó suficient perquè els polítics que són els responsables dels ciutadans, reciclessin la seva filosofía política i estudièssin quines són les reformes de la llei necessàries perquè el futbol sigui un veritable configurador social, que ara no ho és. Dissortadament una part considerable de la societat també hauria de meditar aquest tema perquè totes les persones mereixen una via digna, i el futbol hi pot col·laborar. Comença la lliga. Com la seguirem? Demanarem que sigui més humana?

JESUS COSTA

La creació artística de Jesús Costa es mou en una semblança d’un món de somnis en la  que la mirada és el fil conductor del missatge. Persona d’una sensibilitat exquisida conjuga harmònicament la idea i la passió i en un surrealisme vital hi descobreix les interioritats de l’esperit. En la pintura que presento ens adonarem que amb els ulls ben oberts, dirigint la mirada a l’infinit, l’univers gira al voltant del ser humà, que s’autoestudia perquè la seva existència s’adapti als moviments de la vida. La reproducció indefinida de la figura del rostre, apagat sense mirada, i controlat per instruments de la ciència, provoca la creativitat intel·ligent del personatge principal, que reforça la personalitat i amb un ull ben obert i la boca insinuadora dóna la impressió que compren quina és la seva missió en la història, que gira i s’endinsa en la foscor per ressorgir a la llum, ambient natural del ser humà. La força del pensament esdevé cocreadora i il·luminadora.

CONTEMPLANT LA IMMENSITAT

Contempla el mar, amb la sorra de la platja per cadira i la barca esperant la marinera per passejar sobre les ones dialogant amb els peixos. Francesc Estall amb un eloqüent domini del dibuix i del cromatisme regala somriures de la natura en les seves pintures. En els seus quadres, les figures són metàfores de l’existència, que agermana la bellesa amb el color i el seu respirar insinuat esdevè alè viatger de l’èter. Cada respir, immers en el cromatisme és un missatge a la immensitat del mar, que amb la suavitat de les seves ones acarona la barca, per què, ella, la marinera, es decidieixi a remar a la recerca de la bellesa de l’amor, guspires de llum, gotes d’aigua.

PAISATGE DEL MONTSENY

Pintura de Lluis Capçada d’una potent expressió poética. Aquesta obra d’art amb una poètica impactant, endinsant-se en l’esperit de la natura, hi descobreix les millors essències d’un cromatisme fascinant. La germanor dels arbres enlairant-se, talment com una família, palesa el patiment dels atacs climàtics i les fortes xuclades de les pluges que estripen bocins d’escorça i deixen al descobert la tija plorosa. La companyia dels colors tranquils amb uns altres més durs defineix aquells moments de la vida en que el sofriment enriqueix la qualitat del ser, perquè la conducta embrutidora de fils poc naturals no desnaturalitzarà mai l’existència. L’angoixa que li demana a la pau el seu suport troba en la bellesa natural aquella marevella que els humans desitgen poder asimilar.

FC BARCELONA – C LEON F. 6-0

Malgrat el resultat em vaig avorrir força. Suposo que sóc un ave raris. No vaig veure les excel·lències que predica la premsa. Per començar no em va agradar l’ordre de presentació dels jugadors, ho considero una manipulació a favor d’un en concret, que  penso no és tan geni com ens volen fer creure. Per què, per respecte a tota la plantilla, no es fa per ordre del número que cadascú té assignat?. L’honor el mereix la persona. Tampoc em va agradar que tots els treballdors del Barça vestien l’uniforme del club  i l’entrenador, no. No és un treballador del club?. Alló que em va plaure molt, fou el simbolisme de la festa de presentació segons el qual el Barça representa una entitat que forma part d’un tot, donant sentit a la globalitat. El partit a quina conclusió em va portar? Senzillament no és necessari desemborsar tants milions buscant a fora alló que es té a  casa, tan bo o millor. El primer gol fou consequència d’estar on calia perquè la combinació no era tal. El segon una genialitat, el tercer una demostració de recursos i els altres una proba de la bondat del planter. El partit el vaig trobar lent. El meu amic Tito Mas (q.e.p.r.) em deia que la velocitat l’havia de tenir la pilota, no el jugador, i en el control de la velocitat de la pilota es demostra la qualitat de la técnica i en el del moviment del jugador, la táctica. Per sort el resultat va omplir els ulls de llum per acontentar l’aficionat. Malgrat tot, no nego l’existència de genis que hi són, però en aquest partit no són els consagrats els que van brillar més. Quin futur em va fer preveure el partit del Gamper? Sincerament, que el futur del FC Barcelona el marcarà el planter, no els milions. Finalment l’aplaudiment més sorollós se’l mereix l’afició que va anar al camp. Potser algú, llegint-me, pensarà que vull que el Barça perdi. Res més lluny, l’espero Campió, però qui el farà campió serán els jugadors del la MASIA.

Fira d'art a Figaró

II FIRA DEL LLIBRE INDEPENDENT A LLINARS DELS VALLÈS

Un conjunt d’editorials petites que treballen amb el cor aconsellat per la intel·ligència celebren per segon any la seva, diguem-ne, festa i és un motiu de satisfacció cultural que el Vallès Oriental sigui el seu marc. Els dies 30 i 31 d’aquest més els amants de la cultura tenen una cita obligada a Llinars del Vallès. Personalment em plau molt perquè l’editorial dels meus darrers quatre llibres TEMENOS EDICONS hi és present. Els meus llibres són: L’ESPORT EN LA GLOBALITAT HUMANA, ELS ÀNGELS JUGUEN  FUTBOL (són dos assaigs) i de poesia,CÓCTEL DE L’AVI  i BUFA EL VENT.