JAUME ANFRUNS I PALAU

Medalla de la Vila 2014

La cultura enriqueix la persona i, a la vegada, l’empeny a esdevenir comunicadora a la manera d’un contagi sa o d’un empelt efectiu i afectiu. Quan de veritat un home o una dona són cultura senten la necessitat de diàleg i de mestratge perquè les lletres en totes les seves vessants enriqueixen la personalitat independentment del nivell, ja sigui d’èlit, ja sigui popular. Perquè alló verdaderament important és el missatge. Un missatge cultural sempre és un argument de convivència. Jaume Anfruns i Palau viu intensament aquesta experiència i la seva vila li ho reconeix. Entre els esdeveniments de la seva biografia, n’hi ha un d’unes característiques específiques per la seva capacitat creativa, la poesia. I el Jaume li ha dedicat grans moments de la seva vida. Molts esdeveniments poètics de Parets del Vallès porten el seu segell. L’entitat Niu d’Art Poètic, podem dir clarament, és la seva marca. Cinquanta anys de poesia a Parets del Vallès configuren un capítol important en el llibre cultural de la població, com queda reflectit en la publicació NOCES D’OR POÈTICQUES. Independentment de la qualitat artística dels seus poemes ningú li pot negar que el millor poema que ha escrit i encara escriu és la seva vida. Els dos llibres que ha publicat són una demostració de com viu la poesia popular amb una expressió que neix de l’ànima del poble i col·loquialment es comunica. Els títols dels seus dos poemaris són prou expressius: UNA MICA DE TOT i TAL COM SÓC  descobreixen l’ànima d’un ciutadà que estima el seu poble i el poble gaudeix d’una entitat poética, que ha celebrat les seves noces d’argent com entitat i les d’or com activitat. El Niu d’Art Poètic de Vallès felicita el seu President per la distinció atorgada per l’Ajuntament i manifesta la seva satisfacció de ser una entitat cultural referent de la població vallesana  i també de la comarca.

Festa de les lletres catalanes

El meu millor desig per les festes de Nadal i Any Nou

El meu sincer homenatge a Ramon Casanovas

FESTA DE LES LLETRES CATALANES DEL VALLÈS ORIENTAL

El dia 29 de novembre Òmnium Cultural del Vallès Oriental celebrava el 25 aniversari de la seva festa estrella amb el lliurament dels diferents guardons dels concursos literaris, d’assaig i de civisme. Personalment els vaig viure interiorment en el goig de contemplar una criatura que és major d’edat. La junta dirigida per Ramon Casanovas (e.p.r) em va demanar,l’any 1987, formar-ne part per idear propostes de cara el milenari de Catalunya i del Vallès Oriental. Per aquest motiu vaig entrar a formar part de la Junta. La primera idea fou convocar un concurs per celebrar els mil anys del Vallès Oriental. El resultat fou un estudi dels historiadors del Museu de Granollers, guardonat i publicat per Contrapunt de La Garriga en dos volums. S’havia donat el primer pas però Ramon Casanovas i la seva junta volien quelcom més com a recordatori. I van nèixer els premis literaris, que en la primera convocatòria només es preveia un premi de narrativa i un de poesia. I es va celebrar la primera festa a l’Hotel Europa. Si no recordo malament els jurats estaven formats, el de narrativa per Vicenç Vilatoro, Núria Albó i Martí Sunyol  i el de poesia per Ramon Munnè, Jaume Llacuna i Jordi Llavina. Des d’aquest primer sopar han transcorregut vint-i-cinc anys. Els premis anaren creixent amb la col·loració de patrocinadors dels diferents premis i en aquesta cursa es bo resenyar l’interès del Sr.Josep Saperas, de Coaliment que volia convertir el de narrativa que patrocinava en un  premi de referència a Catalunya. Entre els noms guardonats n’existeixen alguns capdavanters com el d’Imma Monsó, valorada escriptora dels nostres dies i guanyadora del premi de narrativa dels primers anys. Ramon Casanovas no tenia aturador en tot alló referent a la llengua catalana i s’institueix un premi de sociolingüística que entre el grup guanyador del primer any hi figurava l’actual Diputada d’ERC  Anna Simó. Entre els guardons n’hi faltava un, el premi als lluitadors per Catalunya que portà el nom del periodista afincat a l’Ametlla, Eugeni Xammar i es concedia a un vallesà viu que havia destacat aquell any en el camp de la cultura, la ciència o altres rames. Però arribà el moment del relleu. Un relleu que no diu adèu sinò continuo amb amb Òmnium Cultural, al menys en esperit. Perquè Òmnium m’ha donat molt, Òmnium és, les persones passen. Felicitats Òmnium per aquest 25 aniversari de les lletres vallesanes, que porto en l’ànima. Ramon Casanovas el meu petit i sincer homenatge amb motiu d’un aniversari que sense tu no hauria estat possible. Eternament amb tu i gràcies per la teva confiança.

ART DE NADAL AL CARRER, CREACIÓ DE JESÚS COSTA

LLEGIR ÉS UN DOLÇ PLAER

BM GRANOLLERS, VIU A EUROPA

Que el BM Granollers viu, no és cap novetat, és el trofeu més important de la seva història, però el ser viu a Europa, en competicions internacionals, hi aporta un valor afegit en la trajectòria vers la transcendència. No em fou possible presenciar directament el partit, sortosament vaig viure per televisió el neguit dels quinze darrers minuts. I van ser molt importants i més alliçonadors. Es complí aquella dita que l’esperança és alló darrer que es perd. A les 18 h. en el Teatre de Can Rajoler de Parets del Vallès jo hi jugava un partit cultural de la poesía. Acabat, em fou possible recolzar des de la distància, amb l’esperit, al BM Granollers. Vaig patir, tenir por de perdre, però hi ha jugades de sort. I el Granollers la va tenir perquè la va perseguir. I perseguir-la és un mèrit. I és un mèrit quan circumstàncies que no entenc porten de guanyar de 3 gols a perdre de 3 en pocs minuts i a un miunut del final perdent de 2. La veu del periodista televisiu va fer una afirmació profètica: el Granollers està acostumat a aquestes situacions i generalment se’n sap sortir. Fou, certament, profeta. És veritat que la victòria arribà pels pels, però victòria. Penso, que en situacions de gran competició, en bé de l’esport, haurien de ser sempre pels pels, on la igualtat fos l’àrbitre de la qualitat. I la qualitat en el partit que li permet ser viu a Europa rauia en la fe en la victòria. És veritat que sovint aquesta fe porta a cometre errades, involuntàries però errades, però és important que la fe no defalleixi. I el Granollers la va viure fins al darrer instant i produí l’efecte. Perquè l’avantatge de jugar els darrers quatre minuts amb majoria fou producte provocat per l’urgència que tenia el contrari de no perdre. La trajectòria de la qualitat continúa. Algunes veus no li donen al Granollers possibilitat d’arribar gaire lluny. Personalment penso que serà un gran any del BM Granollers per la seva ascensió en el ranking internacional. El goig i felicitat que vaig viure els va fer més valuosos la por que vaig sentir, malgrat confiar en els jugadors vallesans. La millor de les enhorabones per a totohm, jugadors, tècnics, directius, socis i espectadors. El BM Granollers, viu a Europa.