Una llarga malaltia ha obert les portes d’una altra vida a un
excel·lent persona i, a la vegada, un reconegut artista. Pintures de Jaume
Rodès formen part de col·leccions, no nomès de Catalunya, sinò d’Espanya i de
més enllà de les nostres fronteres. El Jaume era una persona que vivia l’art i
no nomès sentia la necessitat de comunicar-se a través de les obres sinò també de fer-lo viure als altres, ja sigui
dirigint una galeria d’art a Badalona, ensenyant a pintar en l’estudi que tenia
a La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor, on s’ubicava el Centre d’Art
Internacional fundat conjuntament amb Josep Plandiure, i presentant exposicions
dels seus treballs, participant en esdeveniments culturals del seu poble Sant
Antoni de Vilamajor. Parlar amb el Jaume d’art era un plaer i compartir
col·loquis de pedagoia i història de la pintura comportava un enriquiment
cultural i artístic que deixava petja en les persones que l’escoltaven. Els
millors crìtics d’art han escrit sobre les qualitats i virtuts de la seva obra
destacant sempre nitidesa en la forma i en el fons. Jaume Rodès era un enamorat
de la naturalesa i un extraordinari
descobridor dels secrets artístics dels indrets més impensables. Tenia una habilitat
especial perquè les seves pintures no només despertessin entusiasme sinò per introduir
l’aficionat a les interioritats del model per convertir-lo en part integrant de
la persona que hi dialogava. Sabia fer encetar diàleg entre curiós i pintura.
Tenia molt clar que la bondat de l’art esdevenia verdadera quan havia aconseguit
l’atenció i la curiositat de persones alienes a l’artista. I les pintures de
Jaume Rodès despertaven i continúen despertant curiositat i interés. L’artista
de Sant Antoni de Vilamajor no era un fotógraf de la natura, de la persona o de
l’objecte i no ho era perquè més que no pas la realitat del model, li
interessava endinsar-se en la seva interioritat psicológica i manifestar-la mitjançant
un traç definidor i un cromatisme psicològic. La realitat de l’obra d’art més
que en el paper o la tela ha de descobrir-se en la mirada i acceptació de l’espectador.
Jaume Rodès estava convençut que perquè una obra fos bona i considerada acabada
necessitava entrar en el conscient d’altri, perquè l’art, com a objectiu
superior, és factor de convivència i desvetllador del conscient humà. L’art
sense vida, per a Jaume Rodès, no era art. I estic convençut que ara gaudeix de
la infinita bondat de l’art, perquè la seva vida fou obra d’art. Jaunme Rodès
ens ha dit adéu però continua artísticament entre nosaltres.
