Una llarga malaltia ha obert les portes d’una altra vida a un
excel·lent persona i, a la vegada, un reconegut artista. Pintures de Jaume
Rodès formen part de col·leccions, no nomès de Catalunya, sinò d’Espanya i de
més enllà de les nostres fronteres. El Jaume era una persona que vivia l’art i
no nomès sentia la necessitat de comunicar-se a través de les obres sinò també de fer-lo viure als altres, ja sigui
dirigint una galeria d’art a Badalona, ensenyant a pintar en l’estudi que tenia
a La Rectoria de Sant Pere de Vilamajor, on s’ubicava el Centre d’Art
Internacional fundat conjuntament amb Josep Plandiure, i presentant exposicions
dels seus treballs, participant en esdeveniments culturals del seu poble Sant
Antoni de Vilamajor. Parlar amb el Jaume d’art era un plaer i compartir
col·loquis de pedagoia i història de la pintura comportava un enriquiment
cultural i artístic que deixava petja en les persones que l’escoltaven. Els
millors crìtics d’art han escrit sobre les qualitats i virtuts de la seva obra
destacant sempre nitidesa en la forma i en el fons. Jaume Rodès era un enamorat
de la naturalesa i un extraordinari
descobridor dels secrets artístics dels indrets més impensables. Tenia una habilitat
especial perquè les seves pintures no només despertessin entusiasme sinò per introduir
l’aficionat a les interioritats del model per convertir-lo en part integrant de
la persona que hi dialogava. Sabia fer encetar diàleg entre curiós i pintura.
Tenia molt clar que la bondat de l’art esdevenia verdadera quan havia aconseguit
l’atenció i la curiositat de persones alienes a l’artista. I les pintures de
Jaume Rodès despertaven i continúen despertant curiositat i interés. L’artista
de Sant Antoni de Vilamajor no era un fotógraf de la natura, de la persona o de
l’objecte i no ho era perquè més que no pas la realitat del model, li
interessava endinsar-se en la seva interioritat psicológica i manifestar-la mitjançant
un traç definidor i un cromatisme psicològic. La realitat de l’obra d’art més
que en el paper o la tela ha de descobrir-se en la mirada i acceptació de l’espectador.
Jaume Rodès estava convençut que perquè una obra fos bona i considerada acabada
necessitava entrar en el conscient d’altri, perquè l’art, com a objectiu
superior, és factor de convivència i desvetllador del conscient humà. L’art
sense vida, per a Jaume Rodès, no era art. I estic convençut que ara gaudeix de
la infinita bondat de l’art, perquè la seva vida fou obra d’art. Jaunme Rodès
ens ha dit adéu però continua artísticament entre nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada