El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dijous, 11 de novembre del 2021

EL PATINATGE ARTÍSTIC RECITAL DE POESIA

Vaig conèixer el patinatge artístic en la modalitat de gel en el festival celebrat en el llac de Puigcerdà l’any 1956 amb l’actuació de dues catalanes i el 1958 en el Primer Festival Internacional amb la intervenció d’una campiona helvètica. I enguany he gaudit la poesia del patinatge artístic amb el patinador Pau Garcia, de Parets del Vallés, campió del món als seus vint anys. Cal no oblidar el Grup de Xou d’Olot, campió mundial per tretzena vegada.  Els seu patins escriuen sensacionals poemes en els papers de gel que fan viure la creativitat amb versos que no es llegeixen però que els patins s’inspiren en l’esperit de la matèria poeta de l’univers. La natura agraeix l’estimació dels humans. I en aquesta gran comunitat del patinatge artístic Parets del Vallés hi escriu poemes brillants gràcies a la qualitat artística i tècnica de les seves patinadores i patinadors. Una ullada al facebook del Club Patí de Parets s’ha convertit en una audició de verdaders recitals poètics amb el llenguatge musical dels patins. No hi ha cap categoria en la que no hi figurin a primera línia patinadores i algun patinador de la població vallesana. Competicions mundials, europees, nacionals, catalanes són llibres de poemes escrits i molt valorats en totes les categories d’alevins a les de les grans competicions mundials. Escoltant els batecs del cor del patinatge del poble m’he assabentat de la seva vessant pedagògica formativa-creativa. El procés evolutiu de les patinadores i patinadors palesa el gran treball dels responsables de l’entitat i a la vegada una dedicació poètica creativa de nivell de matrícula d’honor. El patinatge artístic un actor creatiu programador de convivència i una estrella lluminosa en el firmament de l’esport. Amb tota sinceritat el llenguatge poètic del Club Patí de Parets ha estat un regal de la llei universal que hauria de governar el món, l’amor.

EL K2 VENÇUT PEL CIM DE LA VIDA

          

El dia 16 de gener de 2021 Sergi Mingote desafiava el K2, el segon cim més alt del món. Hi ho feia amb un brindis a la vida. El segon cim més alt de la terra va decidir abraçar-lo en la victòria sublim de l’infinit. La dignitat humana mereix èxits més valuosos, tot i sent-t’ho humanament molt les ascensions als vuit mil, perquè les persones són transcendents quan el rellotge de la vida amb la bandera del temps marca el començament de l’eternitat. Esportivament coronà alguns dels cims de la terra més espectaculars i brillants, brillants per en Sergi perquè dels seus cims podia recordar l’excel·lència. Quan en el seu llibre A PULMÓN va escriure que “en l’Himalaya, tard o d’hora, has d’enfrentar-te al fracàs”, afegint’hi que “no dubtava gens que el fracàs és el camí que porta a l’èxit”, acceptava que el seu èxit més gran li atorgaria un fracàs humà. I m’ho fa pensar una altra afirmació seva escrivint que cap dels seus vuit mils tenia més valor que la dignitat humana en el seu treball per l’esport inclusiu en favor dels disminuïts psíquics. El K2 no l’ha derrotat, la distingit amb la corona de llorer dels esportistes olímpics en la cursa transcendent de la vida. Sergi Mingote, d’esperit creatiu ens ha enviat el poema de la seva vida, signat en les rampes del K2. La decisió de l’ascensió del KD és un batec del cor que el poeta Joan Palau intueix amb aquests versos. “He acollit una petita engruna d’infinit / i l’escolto sovint, des de que sento els anys / desposseir-me lentament del temps”. L’ascensió a un vuit mil des del mirall de futur de la vida és una engruna d’infinit. Sergi Mingote ho tenia molt clar, era l’artista i el poeta 

dimarts, 9 de novembre del 2021

DE L’HOSTILITAT A L’HOSPITALITAT

 

El quadren de Cristianisme i Justícia n. 196 ens convida a reflexionar les relacions humanes oposades que entre les dues defineixen la realitat de la convivència humana. La hostilitat és el panorama polític que emparat en les fronteres divisòries entre les nacions dibuixa un panorama en el que els drets naturals dels individus i de les col·lectivitats acostumen a ser víctimes de la llei. Les persones passen a segon terme. Espanya ens en proporciona un exemple clar amb els fets de Tarajal quan un grup de migrants  intentaven arribar nedant a Ceuta. La Guàrdia Civil ho va impedir amb pilotes de goma amb el resultat de quinze joves morts ofegats. És un dels molts exemples dels que Europa n’és també responsable i culpable. Dissortadament les anomenades màfies en tenen el control sembrant la por per evitar oposició i continuar acaparant el poder. La contrapartida d’aquest comportament és l’hospitalitat practicada per entitats i ciutadans que tenen per centralitat la defensa dels drets humans exposant-se fins i tot a ser empresonats. L’hospitalitat, tant en l’Antic com en el Nou Testament, hi troba la defensa basada principlment en la doctrina de l’evangeli. I és precisament aquesta defensa la lliçó de quin ha de ser el comportament de les relacions humanes que han de respectar i estimar l’enemic no tenint por al risc de morir. Jesucrist morí clavat en la Creu per redimir la humanitat. El que feu als pobres, m’ho feu a mi. L’evangeli esdevé la verdadera constitució de la humanitat perquè la llei fonamental de la convivència és l’amor. El quadern 156 de Cristianisme i Justícia ens alliçona sobre la realitat de les dues postures i quina és la diferència entre la política i les religions en la defensa dels drets humans que son la base de la convivència humana universal.