QUATRE ESTACIONS, de Josep Lleixà i Fernàndez

Poemari dedicat a la força comunicativa de la naturalesa actuant sentimentalment com si d’una persona humana es tractès. L’emotivitat és l‘enllaç que recorda als hunmans que són natura. I és precisament la climatologia mitjançant les quatre estacions de l’any, la mà estesa que fa aflorar i valorar els sentiments. L’autor ens diu que “ho està amb un ordre que reflecteix el meu estat d’ànim en el moment de la seva escriptura, esperançat, content, trist, melangiós, confús, creatiu…” Precisament alló que vol el poeta és que el lector descobreixi en els poemes el seu propi estat d’ànim. La primavera desperta els sentiments com “roses el perfum penetrant” i “imatges de verd esclatant”. És l’estació propicia per l’enamorament i ho expreasa “els meus llavis delerosos / busquen els teus,/tu els ofereixes de bon grat / per fi s’han trobat”. L’estiu encen el desig que la llum “ara ja crema brillant segura / amb gran foc d’estima i desig /t’estimo”. La tardor és melangia, aquells records interioritzats i amagats en el cor com “gebrada de bon matí / imagtges a la tarde de tristor / així és la tardor.” I l’hivern fred, gris / insomnis, gelats a les nits, / vivint històries vora el foc / el fum embolcalla la mort”. Sintetitzant, les quatre estacions són el programa de la vida que naixent es revifa, es fa gran i quan arriba el moment, “rama que gronxa,/ remor, vent apropoant-se /rima trista, dol / rosa, pètals guarint-lo. Rossinyol mort, no canta”. Un poemari, el de Josep Lleixà, per estimar i viure profundament la vida.

BON NADAL DESDE L’AIRE

La llum resplendent de la cova de Betlem i els cants dels àngels anunciant la bona nova fant que les celebracions de les Festes de Nadal resplandeixin amb  desitjos de pau, que la humanitat tant necessita, amb una pluja de felicitacions anunciadores de la veritat íntima del cor humà. Felicitacions en que la paraula esdevè ángel, l’art imatge de l’amor i la música l’ambient de la felicitat més humana. I en aquest ambient delerós de pau, una frase d’un llibre bíblic ens porta a pensar com han de ser els artistes de la creativitat de la germanor universal. Copio:”L’abella és ben petita comparada amb altres animals que volen, però la seva mel és la cosa més dolça”. Entre els humans voladors de les festes de Nadal s’hi barregen persones de totes condicions amb les seves diferències, però hi ha uns voladors, petits com les abelles, que la seva felicitació és la més dolça. Alumnes de les escoles de Llinars del Vallès omplen els carrers de la seva població amb dibuixos i pintures, autèntiques obres d’art, penjant les banderoles artístiques en els fanals dels carrers i places. Els missatges que els infants ens conviden a entendre, llegir i reflexionar, que porta cada dibuix i pintura, van acompanyats de les veus infantils que amb els traçats i colors canten amb veu angelical paraules-cançons, com “juguem per aprendre, aprenem jugant”, veritablement el joc és la vida dels més petits, però el seu joc denuncia profunditat de pensament quan escriu “la creativitat és contagiosa, passa-la” i no hi podía faltar l’objectiu bàsic de la convivència humana espressat concís però clar:”pau, amor, màgia, somnis, família, felicitat”. Una exposició  als carrers i places, dels nens i nenes d’un poble que en el seu vol hi han convidat escolars d’altres pobles veïns, Villaba Saserra, Sant Antoni de Vilamajor, la International Rural School de Mataró i pintors del Montseny. Una felicitació nadalenca perviure el seu missagtge i gaudir de l’alè del seu respirar. La pedagogia de l’art de Jesús Costa desde fa set anys ensenya a volar.