El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 28 de novembre de 2018

QUATRE ESTACIONS, de Josep Lleixà i Fernàndez


Poemari dedicat a la força comunicativa de la naturalesa actuant sentimentalment com si d’una persona humana es tractès. L’emotivitat és l‘enllaç que recorda als hunmans que són natura. I és precisament la climatologia mitjançant les quatre estacions de l’any, la mà estesa que fa aflorar i valorar els sentiments. L’autor ens diu que “ho està amb un ordre que reflecteix el meu estat d’ànim en el moment de la seva escriptura, esperançat, content, trist, melangiós, confús, creatiu…” Precisament alló que vol el poeta és que el lector descobreixi en els poemes el seu propi estat d’ànim. La primavera desperta els sentiments com “roses el perfum penetrant” i “imatges de verd esclatant”. És l’estació propicia per l’enamorament i ho expreasa “els meus llavis delerosos / busquen els teus,/tu els ofereixes de bon grat / per fi s’han trobat”. L’estiu encen el desig que la llum “ara ja crema brillant segura / amb gran foc d’estima i desig /t’estimo”. La tardor és melangia, aquells records interioritzats i amagats en el cor com “gebrada de bon matí / imagtges a la tarde de tristor / així és la tardor.” I l’hivern fred, gris / insomnis, gelats a les nits, / vivint històries vora el foc / el fum embolcalla la mort”. Sintetitzant, les quatre estacions són el programa de la vida que naixent es revifa, es fa gran i quan arriba el moment, “rama que gronxa,/ remor, vent apropoant-se /rima trista, dol / rosa, pètals guarint-lo. Rossinyol mort, no canta”. Un poemari, el de Josep Lleixà, per estimar i viure profundament la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada