El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 6 de juny del 2020

EL FILL DE L'ITALIÀ, Rafel Nadal


Una novel·la de base histórica de credibilitat creativa. El desenvolupament de la narració palesa un treball de recerca histórica, que veritablement hi fou, sense perdre mai el carácter novel·lístic. El temps de la narració és doble, el corresponent a la guerra europea i el corresponent a la postguerra on es genera la veritat. La personalitat dels protagonistes es perfila al llarg de la novel·la fins al punt que el desllorigador del problema rau en la igualtat de comportaments dels dos protagonistes centrals. Personalment m’ha interessat el rerefons formatiu o defermotiu de les carácterístiques dels temps en particular com la guerra i els models politics incideixen en els comportaments de les persones i per altra banda com les persones palesen la seva identitat. La centralitat de la novel·la se centra en la recerca post bellum, del pare per part del fill. Alló curiós del cas rau en el fet que el fill, ja casat, decideix buscar el seu pare desprès de la mort de la seva mare. I l’espai d’aquesta recerca dóna cos a la novel·la perquè el suposat pare era un soldat de marina italiana, salvat de l’enfonsament del vaixell de guerra per l’aviació alemanya. Cal recordar que Itàlia havia estat aliada dels alemanys i aquesta aliança dóna un toc especial a la novel·la perquè els marins italians en aigües espanyoles visqueren refugiats en l’Espanya franquista amiga d’Alemanya, circumstància que afegia nous problemes al repatriament dels italians,quan Itàlia s’havia trencat l’aliança. El convenciment de la veritat de la filiació   per part de les dues famílies, malgrat la mare del fill italià com també el pare, es deguè a la capacitat psicològia de relacionar fets i circumstàncies perquè les anàlisis mèdiques foren negatives. I en aquesta circumstància s’hi afegeix el fet que en la  primera trobada el pare no reconeix el seu fill. Peró neix una forta amistat entre les dues famílies, convençudes que la realitat del fill de l’Italía era veritat. La novel·la es llegeix molt bé, encara que, a vegades, t’obliga de demostrar que s’és un bon lector.

dimecres, 3 de juny del 2020

LA TRAMA CONTRA CATALUNYA


LA TRAMA CONTRA CATALUNYA, Hèctor López Bofill
Sotstítol: Poders catalans que frenen la independència.
Llibre publicat l’any 2013 i que set anys desprès el considero un llibre d’actualitat. La seva lectura m’ha confirmat la idea que els enemics més poderosos viuen a Catalunya, essent la majoria catalans. Un dels enemics que considero és aquella persona que reconeix que no hi ha res a fer. Davant dels enemics intel·ligens i públics amb molt poder és una postura comprensible però no ho accepto. Llegint el llibre he comprobat que vaig actuar correctament quan em vaig donar de Baixa de La Caixa de Pensions i fer el boicot a La Vanguàrdia. Quan veig l’anunci de la Caixa a la Tv amb el logo “escoltar, parlar, fer” em pregunto per marxar de Catalunya va escoltar i va parlar amb els ciutadans?  Héctor López dóna molta importància a un sopar celebrat a Barcelona el 17  de gener de 2006. El convidat fou Artur Mas i els altres presents, crèm de la crèm dels empresaris catalans, Leopoldo Rodès, (president de Media Plannin), Antoni Brufau (president de Repsol), Javier de Godó (La Vanguàrdia), Juan Roig (Mercadona) Fernando Casado (president de l’Escuela de Administración de Empresas), Jordi Mercader (president d’Agbar), José Manuel Lara (Grup Planeta), Lluis Bonet (Freixenet) i Lluis Carulla (Agroaliment). El tema girava a l’entorn del nou Estatut de Catalunya, que marcava una clara intencionalitat de llibertat amb la finalitat que Artur Mas aturès aquesta tendència. En el llibre l’autor defineix clarament la posició dels empresaris,alguns d’ells patrocinats pel franquisme. I la lluita ben tramada va desembocar en el procès Contra Catalunya, segons les meves deduccions de la lectura. La intervenció de la Caixa amb el seu desembarcar a tota Espanya omplint-la d’oficines fou determinant. L’autor explica molt bé aquesta política contra la llibertat de Catalunya que a mi personalment se m’ha fet més clara i intel·ligible. Acaba el llibre amb aquestes paraules:”A Catalunya vivim un conflicte que cal que emergeixi i es visualitzi; aquesta és la primera condició per culminar un procès sobiranista, i en tot conflicte hi ha perdedors i vencedors. Els que han viscut de la Catalunya autonómica i de la unitat d’Espanya perdran, i els altres probablement guanyaran més quotes de benestar i la satisfacció de presentar-se al món des de la seva identitat. Però sobre tot hauran guanyat ser plenament responsables del seu destí”. Recomano la seva lectura perquè ens adonarem que els problemes tenen solució i la independència és un dret.