El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 3 de juny del 2020

LA TRAMA CONTRA CATALUNYA


LA TRAMA CONTRA CATALUNYA, Hèctor López Bofill
Sotstítol: Poders catalans que frenen la independència.
Llibre publicat l’any 2013 i que set anys desprès el considero un llibre d’actualitat. La seva lectura m’ha confirmat la idea que els enemics més poderosos viuen a Catalunya, essent la majoria catalans. Un dels enemics que considero és aquella persona que reconeix que no hi ha res a fer. Davant dels enemics intel·ligens i públics amb molt poder és una postura comprensible però no ho accepto. Llegint el llibre he comprobat que vaig actuar correctament quan em vaig donar de Baixa de La Caixa de Pensions i fer el boicot a La Vanguàrdia. Quan veig l’anunci de la Caixa a la Tv amb el logo “escoltar, parlar, fer” em pregunto per marxar de Catalunya va escoltar i va parlar amb els ciutadans?  Héctor López dóna molta importància a un sopar celebrat a Barcelona el 17  de gener de 2006. El convidat fou Artur Mas i els altres presents, crèm de la crèm dels empresaris catalans, Leopoldo Rodès, (president de Media Plannin), Antoni Brufau (president de Repsol), Javier de Godó (La Vanguàrdia), Juan Roig (Mercadona) Fernando Casado (president de l’Escuela de Administración de Empresas), Jordi Mercader (president d’Agbar), José Manuel Lara (Grup Planeta), Lluis Bonet (Freixenet) i Lluis Carulla (Agroaliment). El tema girava a l’entorn del nou Estatut de Catalunya, que marcava una clara intencionalitat de llibertat amb la finalitat que Artur Mas aturès aquesta tendència. En el llibre l’autor defineix clarament la posició dels empresaris,alguns d’ells patrocinats pel franquisme. I la lluita ben tramada va desembocar en el procès Contra Catalunya, segons les meves deduccions de la lectura. La intervenció de la Caixa amb el seu desembarcar a tota Espanya omplint-la d’oficines fou determinant. L’autor explica molt bé aquesta política contra la llibertat de Catalunya que a mi personalment se m’ha fet més clara i intel·ligible. Acaba el llibre amb aquestes paraules:”A Catalunya vivim un conflicte que cal que emergeixi i es visualitzi; aquesta és la primera condició per culminar un procès sobiranista, i en tot conflicte hi ha perdedors i vencedors. Els que han viscut de la Catalunya autonómica i de la unitat d’Espanya perdran, i els altres probablement guanyaran més quotes de benestar i la satisfacció de presentar-se al món des de la seva identitat. Però sobre tot hauran guanyat ser plenament responsables del seu destí”. Recomano la seva lectura perquè ens adonarem que els problemes tenen solució i la independència és un dret.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada