Aquest títol per a alguns lectors
pot suposar una utopia. I francament aquesta opinió pot ser compartida si no es
tè present que l’esport ha esdevingut una activitat humana poderosa i
coherentment a l’albur de la llibertat. La imatge mundial que avui projecta
l’esport està configurada pel domini del diner i de la política i ha perdut
aquell humanisme que es vivia força anys enrere. En el món de l’esport no totes
les modalitats pateixen la manipulació econòmica en el seu suport, de la
mateixa manera. La majoria de modalitats esportives superen la manca de
recursos amb el seu treball, la seva voluntat, amb la il·lusió de ser
esportista. Viure esportivament. La idea que tenen de l’esport és d’un servei a
la convivència i sortosament els fruits humans que en recullen evidencien la
qualitat humana dels seus directius, practicants i aficcionats. He viscut molt
d’aprop l’esport i, en la meva vida, esportistes de vàlua internacional han
estat companys de viatge. L’esport m’ha donat, i encara em dóna, alegries i
penes, que reforcen el meu esperit col·laborador psíquic en consonància amb la
meva l’edat. He viscut la llibertat creativa de l’esport en pistes d’esquí, en
pistes de gel, en camps de futbol, en pistes de bàsquet, handbol, voleibol,
atletisme, gimnàstica, hoquei patins i gel i també ciclisme urbà i de
carretera. No les he practicades totes, algunes
sí, però sempre com gaudi personal que em feia entendre l’entusiasme
dels esportistes de competició. Però en aquest món de l’esport, els hi dec la
meva formació esportiva als esportistes en edat escolar. Ells han fet més ferma
la meva idea de la llibertat. I quan d’acord amb la meva afició esportiva
contemplo la manipulació que de l’esport en fa el diner, m’entristeix, perquè
acondueix pel camí de la pèrdua dels sentiments humans i la pèrdua d’humanisme
porta al desordre social de convivència i com a consequència al risc de mort de
l’humanisme. El domini de la convivència humana que està cada dia més regulat
per l’economia converteix els èssers en mercaderia i l’esport, d’una manera
escandalosa el futbol, n’és l’exemple més evident. I el futbol en ell mateix hi
viu la contradicció. L’esport professional dominat i controlat pel diner
degenera els valors humans perquè el màxim i
més important és el valor econòmic. I la penitència d’aquesta filosofia
converteix l’esport en un configurador de la convivència en la que per ser ric
tot si val i, per exemple en el futbol s’hi fa palès el fet diferenciador del
diner, futbolistes amb grans fortunes i futbolistes amb dificultats per viure
dignament i massa d’ells abocats a la pobresa. Per què una de les normes del
futbol professional és aquella dita castellana “vaya yo caliente y ríase la
gente”. I malgrat tot, el verdader esperit esportiu es manifesta amb força, per
què l’esport és la seva vida, en moltes modalitats que dissortadament la premsa
les oblida malgrat els seus èxits internacionals. La UFEC, unió de federacions
esportives catalanes, i la Plataforma de Seleccions Esportives Catalanes ens
poden explicar àmpliament d’aquesta lluita de l’esport formador de la
llibertat, a nivel català, español i internacional. Són molts els esportistes
practicants de l’esport per l’esport l’exemple de que un esport per a la gent
és posible i com aquest esport dignificar l’esport profesional com una
activuitat humana, no només com un espeectacle del gran capital dominat pels
diners.