El darrer cap de semana del més de maig de 2014 ha estat
testimoni d’un fet gens esperat per molts, per alguns sí, i gens definidor del
futbol com factor social globalitzador i, a la vegada, defensor de les
individualitats. Aquesta afirmació pot semblar una contradicció però no ho sembla.
És. Els tres equips capdavanters que ja tenien coll avall la seva
classificació, resulta que s’han atregantat, algun en negatiu i altre en
positiu. Però el futbol global, qué hi diu? L’entrebancada dels tres grans
possiblement vol dir quelcom. De moment, una advertència, que els petits no
sempre ho són i que, quan menys es pensa, salta la llebre i guanyen als grans.
Obviament que els tres entrebancats continuaran encapçalant la classificació
final, però en quin ordre? Dissortadament s’hi barregen altres elements
distorsionadors, que, al mateix temps, a la globalitat li donen una
intencionalitat bufa. Els equips espanyols quina lliga juguen? Ja sé qué em
direu, però continuo amb la pregunta… Què fa que un equip sigui espanyol, o català? El nom o les persones? Un equip que
pot fer una alineació amb onze estrangers a quina federació ha de jugar? A una
nacional o a una mundial o global? Jo ho tinc molt clar. Aquests equips están aniquilant
les federacions nacionals, i dintre del seu àmbit, les nacions. Un equip
espanyol, que pot formar una alineació amb
majoria absoluta estrangera, és un contrasentit i un insult perquè
destrueix el concepte nació que en el àmbit mundial és una individualitat. I
quants equips d’aquesta característica existeixen? Ah, i un altre efecte, están
destruint la solidaritat dintre de la seva federació. Aquest és un altre
problema. Que s’agreuja perquè destrueixen la igualtat de drets i deures. Uns equips
cada any són més pobres i els capdavanters, dos o tres, més rics. Aquest signe
del temps històricament, social i humana és negatiu i no mereix cap mena de
respecte. S’ha de lluitar contra ell. És una lluita per alguns imposible, per a
molts necessària i goso afegir, urgent. Els moviments populars hi tenen molt a
dir i diran. Atenció al Brasil, ja parlen i actúen. Imagineu que arribi el dia
que els camps de futbol no s’omplin? I pot arribar. Les injustícies econòmiques
dels clubs capdavanters mundials no trigaran gaire anys a tenir que estrèneyer
el cinturó. Es perderà per aixó el futbol? No, el poble el salvarà i el farà
més humà, social i solidari. A mi m’agrada el futbol esport, he escrit un
llibre amb el títol “Els àngels juguen a futbol” i aquest títol ha fet que en
tingui en ment un altre titolat “Els dimonis en el món del futbol”. No sóc
profeta, però el futbol per ser una activitat veritablement globalitzadora, ha
d’esdevenir més humà amb l’exercici de la solidaritat, la justícia i la
llibertat. Sí, la llibertat, perquè molts jugadors de l’elit, avui, són esclaus
dels amos de l’activitat futbolística. Necessitem un futbol humà, universal, i
que ajudi a les persones a ser veritablement lliures.
