El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 6 de juny del 2014

FRANCESC ESTALL BOTEY

És un plaer presentar una mostra de la pintura de l’amic Estall. Una pintura que palesa la qualitat artística de la figura femenina. El nostre artista descobreix en la imatge de la dona una Font inesgotable de sentiments i d’emocions que fa de la realitat del dia a dia un diàleg permanent de l’ideal transcendent del ser humà, transcendència que  mitjançant el dibuix i el cromatisme aspira a la sublimitat.


dijous, 5 de juny del 2014

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA DE PARETS DEL VALLÈS

Concert de fi de curs: músiques de pel·lícules
Un autèntic regal poder presenciar el Concert de fi de curs. Regal rubricat per un missatge d’il·lusions musicals enviat al món com una invitació per esdevenir cada persona un artista de l’esperit universal que es passeja pel blau de l’univers, dialogant amb la llum i el vent i saonant la vida. El concert palesava en profunditat el poder educador de la música i el camí, que encisa, passejant per indrets de llum orlats d’estrelles. El concert en ell mateix era un firmament estelar amb múltiples raigs de variades intensitats, però independentment de les diferents qualitats, era música, era vida. I aixó és molt important. Un programa estructurat en base a la història  musical de pel·lícules rellevants denunciava directament i indirecta aquell caliu amagat en l’interior de les persones que no es pot deixar apagar si s’estima de veritat la vida. L’art musical esdevé, al costat d’altres arts, la poesía, la pintura, l’escultura, l’arquitectura, el cinema, una ressonància íntima que enllaça amb totes les manifestacions i crea l’obra d’art de l’existència, obra d’art en la que tots estem convidats a participar. I el concert de fi de curs era la plasmació del treball de cada dia, convertit en festa. Una festa participativa, tant pels cantants, músics, com pels assistents. La música en la festa era el fil conductor d’una joia que tota persona té el dret de gaudir. La mateixa estructura del programa definia diferents models de participació. De tal manera que el concert esdevenia un model de globalitat perfecta en la idea i millorable en el temps. Independentment de la qualitat artística de cada grup, el fet de donar-li un caire de solidaritat en forma de corals, quartets, orquestra de cambra, orquestra d’un sol instrument, orquesta dual, i sobre tot la gran orquestra, aquesta solidaritat convertía el concert en un model de societat extraordinari. Extraordinari perquè es demostrà a bastament que la vida és música i que cada persona també és música. I en síntesi, el treball, si es vol, pot esdevenir la música de la vida en la configuració d’un món millor. El millor dels aplaudidments a l’Escola Municipal de Música de Parets del Vallès.