La presència de
treballs de Lluis Estopiñan en una exposició reclama l’atenció del visitant
vers un missatge aparentment informal que esdevé íntimament encisador. El
nostre artista és un enamorat de l’esperit del color i de les figures que es
mou en l’encant d’un univers curull d’informalitats gràfiques que desitgen la
formalitat del subconscient. Algunes pintures aquesta informalitat la presenten
d’una manera dual, talment com dos
missatges de dues pintures en una, amb dues parts, la superior cromàtica
i l’inferior blanca amb algunes taques insinuadores. Els colors més aviat són
una carícia a la mirada i una invitació a un passeig sideral dibuixant
constel·lacions íntimes. Una pintura de Lluis Estopiñan, quan la contemplo, interiorment
recito el poema que llegeixo en els seus colors i en el diàleg que escolto
tenen. És una pintura que demana intimitat perquè dorm en el subconscient i
quan desperta es produeix un esclat de llum. Entens el poema cromàtic.
El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.
dijous, 15 d’octubre del 2015
Plataforma pro seleccions catalanes
La Plataforma pro Seleccions catalanes és una entitat que treballa universalitzant l'esport de casa nostra, reivindicaant el dret de tenir seleccions pròpies en els Jocs Olímpics, Campionats Mundials i esdeveniments esportius internacionals. Els èxits assolits són rellevants perquè uns vint Federacions Catalanes gaudeixen del reconeixement internacional i els seus equips són convidats a llurs competicions.
Per parlar-nos de la importància de l'esport català i la seva internacionalització, el Vicepresident Sr.Sergi Blàzquez compartirà tertúlia amb nosaltres. La resposta de l'esport de Parets del Vallès farà sentir la seva veu en un col·loqui debat que promet ser molt interessant.
dimarts, 13 d’octubre del 2015
Escàndol del futbol en edat escolar
La televisió m’ha
fet pensar en l’esport en edat escolar i concretament en el futbol. 500
infants, segons la Federació Catalana, i 3000 segons els clubs no poden jugar a
futbol a conseqüència de la sanció de la FIFA al F.C. Barcelona. Amb tots els
respectes la FIFA no té cap autoritat per legislar i interferir-se en
l’educació dels nens i nenes en la seva etapa escolar, i l’educació física i
l’esport és una assignatura educativa amb dret a les corresponents
competicions. És injust, més encara, il·legítim impedir que un escolar no pugui
jugar a futbol en un equip federat. Per a mi, aquesta circumstància és una greu
errada de competències i una manipulació de la voluntat dels pares i dels drets
dels infants. No es pot esperar d’una altra manera provenint d’una organització
internacional en la que tot ho mesuren amb la lupa dels diners i és un model de
corrupció. És un cas ben clar del dret a desobeir la llei i la Federació
Catalana té una solució fàcil a les seves mans i molt més amb el recolzament de
la Generalitat. Tinc 86 anys, dels quals més de quaranta dedicats a
l’ensenyança i d’una manera especial a l’esport escolar i també al federat en
edat infantil. Equips meus van participar en competicions escolars i federades
a nivell local, comarcal i nacional. I sempre amb fitxa escolar esportiva.
Penso que un reciclatge de l’esport de base passa per una bona intel·ligència,
a Catalunya, entre les Federacions respectives i la Conselleria d’ensenyament i
que la solució adoptada fos obligada per a les escoles i per als clubs. Les
Escoles, amb la classe d’educació física, poden orientar molt bé els alumnes i
aconsellar als pares que els seus fills volen fer esport. Amb un esport escolar
ben organitzat, tots els clubs, també el CF Barcelona i el RCD Espanyol,
podrien moure’s amb més llibertat i tindrien una pedrera més a l’abast. Recordo
com els anys 60 del segle passat, els observadors del FC Barcelona seguien els
jocs escolars i més d’un m’havia dit ja sabem que a vos no li podem tocar cap
jugador. De poder sí podien parlant-ne. És una necessitat, més una urgència,
alliberar de la FIFA i la UEFA i de les Federacions Internacionals l’esport de
base fins superada l’edat infantil. Això no significa que en aquestes edats no
es puguin organitzar competicions nacionals i internacionals, òbviament que és
poden fer, però des de seccions federades dependents dels ministeris
d’educació. No existeix a Espanya, dintre del ministeri d’educació, el
departament d’esports? Aleshores, que demostri la seva capacitat educativa,
formativa i organitzativa. Per què una norma d’una Federació Internacional ha
de tenir competències que són pròpies dels ministeris d’educació i cultura?.
Les Federacions Catalanes i la Conselleria d’Educació i Cultura han d’anar de
bracet en l’esport de l’edat en etapa de formació. Cal escoltar la veu dels
pares i mares estrangeres que viuen a Catalunya i els seus fills volen jugar a
futbol en clubs federats i la FIFA no els deixa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)