El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 18 de setembre de 2018

DESPERTEM! Propostes per a un humanisme descentrat. (Quadern de C i J, 209)


El quadern és una síntesi de la II Jornada de Pensament, Fe i Justícia amb el títol “Davant el segle de la gran prova”, celebrada a Barcelona l’any 2017. Els tres ponents del quadern són tres persones, quines creences fan més creïble el tema de la jornada: un no creient, un sacerdot i una feminista. A qué fan referència quan parlen d’un humanisme descentrat. Senzillament d’un humanisme que classifica els humans d’acord amb el seu poder bàsicament económic i de color blanc. I el tema a plantejar és l’assoliment d’un ecohumanisme en el que la centralitat es basés en la dignitat dels éssers del planeta i que els humans esdevinguèssin no dominadors explotadors sinò responsables de la seva realitat i desenvolupament. Aquesta manca de respecte a la natura per part dels humans s’ha traduit en una sèrie de problemes que amenacen greument a tota la humanitat i el ponent Jorge Riechmann en cita els de més risc: escalfament climàtic, acidificació dels oceans, deforestació, despoblament de la fauna, destrucció de sols fèrtils, inundació de zones costaneres, escassedat d’aigua dolça i amb una llarga llista. Per fer front a la crisi, ens recorden que l’objectiu comú humà ha de ser: 1) tenir clara la importància de les cosmovisions i 2) no oblidar la veritat de la mort. La urgència de reciclatge de les ralacions humanes amb la natura porta a recordar com des dels inicis la humanitat era responsable d’una coordinació respectuosa i la presència de la mort en el tema rau en el fet de la inconsci`rncia dels efectes que el seu tractament per part de massa humans esdevindrà greu per a tothom. José Ignacio Gonzàlex Faus, en la seva intervenció va citar les paraules de Leonardo Boff, de la teologia de l’alliberament: “el sistema que destrueix la terra és també el que produeix les víctimes humanes.” Carmen Magallón, feminista, hi aportà la realitat de l’apartament de la dòna en el devenir històric i llença aquesta advertència acusadora: “Hi ha circumstàncies en que es posa de manifest que les grans paraules, els absoluts, van en contra dels éssers humans de carn i os, i estic pensant en casos en que per defensars els drets humans s’ha arribat a bombardejar éssers humans.” En una paraula, la dignitat d’una vida humana no serà una realitat global sense una consciència de solidaritat, dignitat, igualtat, veritat i justicia. I aquest reciclatge és urgent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada