El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 2 de setembre de 2018

CAP A UNA ECOLOGIA INTEGRAL (quadern 202)


Els jesuites Joan Carrera i Llorenç Puig ens presenten aquest tema a la llum de l’encíclica del Papa Francesc Laudato si. És una crida a la humanitat amb una obligació especial dels fidels religiosos del cristianisme i a la vegada als d’altres religions a sentir i compartir  la nenessitat d’un canvi de vida arrel de la problemática desfermada pel canvi climàtic i les relacions de la humanitat amb la natura. És una urgència perquè es fonamenta en un canvi important en les relacions humanes consistent a una més justa distribució de la riquesa i a una més humana amb el medi ambient si volem de veritat una justícia social. Com hauria de ser la nova consciència integral? Llegim.”Aquesta consciència de la interdependència ens hauria de dur cap a una ética de la compassió universal que promogui que tots els éssers vius puguin viure dignament, especialmente els més febles i els més amenaçats. Només l’espècie humana pot pendre el lideratge d’aquesta responsabilitat i, per aixó, per oferir una resposta compassiva amb els altres i amb tota la biosfera hem de comportar-nos com si fóssim La consciència del planeta.” La tasca no és fàcil, però no impossible, ni ràpida, `però sí necessària i també urgent. D’aquestes paraules que a continuació reprodueixo podrem deduir d’on sortirà la gran oposició:”Un desenvolupament tecnològic i econòmic que no deixa un món millor i una qualitat de vida integralment superior no pot considerar-se progrès”. Dissortadament la paraula progrès és la més manipulada hipòcritament perquè si els benestants van millor, és progrès i aquest progrès és consequência del major empobriment dels altres, no té importància. Però deixeu-me dir “sortosament aquesta forma de progrès” no deslliuraria tampoc al rics  de la desfeta. I la única solució passa pel canvi de consciència. El que té molt ha d’estar disposat a ajudar al necessitat i el necessitat a saber fer un us de l’entorn i del que rep, raonable. Sortosament en aquest tema les grans religions del món no només hi estan implicades sinò entregades i totes elles saben molt que vol dir aconseguir una persona integral. És la lluita de la cultura, i la religió ho és, contra l’egoïsme del voler tenir més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada