LA LLETRA ESCARLATA, de Nathaniel Hawthorne

   

La novel·la més important de l’escriptor d’un dels més creatius de la literatura nord-americana del segle XIX. La temàtica presenta una reflexió sobre un tema conflictiu com és l’adulteri enfocat des de la vessant del càstig etern i de la possible salvació. Plantejament des de la doctrina protestant amb una considerable incidència de la sanció per apedragament segons la llei de Moisés. Però  aquesta norma que semblava inviolable i obligada, Jesús en la nova llei contesta als homes de la llei amb les paraules que obren la porta de l’esperança del perdó, qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra. I tots, un rere l’altre desapareixen i aleshores Jesús pronuncia les paraules del perdó. La lletra escarlata, que la castigada separada del poble, havia de portar sobre el seu pit era l’avís als ciutadans que aquella persona era una condemnada. És molt alliçonadora la controvèrsia social que s’entaula a l’entorn del problema, definint-nos una societat interpel·lada per la conducta que cal tenir envers l’adulteri. El problema és molt complicat, no només per les persones implicades sinó també per la llei política que condemna a mort l’adúltera o a una separació de la convivència. El problema es complica molt pel paper de l’ex-marit que al conèixer el fet se’n separa i comença una cursa persecutòria de l’adúlter, que només coneixen ell i ella, i al poble el tenen com un personatge íntegre. I és precisament el procés, que condueix a la solució, la lliçó de com s’ha respectar al culpable des d’una visió religiosa de la vida. Francament al llarg de la seva lectura vaig introduir-me en la filosofia de la llibertat i del perquè al suposat culpable se l’ha d’ajudar a reconciliar-se amb la societat i amb Déu. Val la pena llegir la novel·la per entendre millor com des de diferents vessants ideològiques sempre s’ha de respectar l’ésser humà. I un punt molt significatiu de la novel·la rau en el fet que fou la adúltera qui marcà el camí de la reconciliació quan l’adúlter havia estat un pastor protestant, un ministre de Déu. I  aquest joc en el camí de la reconciliació hi va jugar un paper molt important per infantil la filla, fruit de l’adulteri. Una novel·la que enfronta el pensament polític del càstig sense perdó al pensament evangèlic de qui estigui sense culpa que tiri la primera pedra. Una novel·la que recomano, pel tema, per la forma de tractar-lo i per la imatge que dona de la humanitat en la vessant humana, política i religiosa.