Les aigües de Tossa, en un espai de celebracions
subaquàtiques socials, culturals i esportives, acaronen i juguen amb la “desea
de la indpendència”, creada per l’escultor de Cardedeu, Jaume Rodri. Una
escultura de granit, metafòricament modelada pels moviments del mar de la
cultura, inspirada en les formes d’ànfores, guardianes geloses de les riqueses
del cor, i concebuda com un homenatge a Catalunya Independent. Les formes
arrodonides desvetllen sentiments i emocions, que jeient l’ànfora amb el cap
recolçat sobre coralls, recorden somnis de naixements mitològics com els d’una
altra Afrodita preparada per nèixer de les aigües del mar. La desea de la
independència, amb les quatre barres catalanes esculpides en el seu cos, dormint
sobre els coralls i algues marines, somia ser abanderada d’una nova societat
que quan la veu dels catalans entonin el seu himne, eixirà de les profunditats
del mar, com una altra Venus o Afrodita, que s’auto-batejarà Catalunya, onejant
la senyera sobre les aigües i volant entre els núvols demanant l’aigua
saonadora del vermell del treball i el groc dels dons naturals. Respiració de
l’art creatiu mitològic ens regala el seu alè a ple segle XXI. La universalitat
de la inspiració bufa en els moments menys esperats. Feu sentir el seu escalf a
les capacitats creadores de la persona que escolta la terra per descobrir-hi
artísticament missatges del temps. Inspirà l’escultor de cardedeu. La “desea de
la indpendència” és la traducció esculturalment poética d’una voluntat històrica
en el temps de la tecnología. El món de l’art modela els temps i les escultures
de Jaume Rodri són fruit seus. Deesa de la independència, clam artístic del
segle XXI vehiculat per les ones marines. Sense independència l’art no existiría.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada