El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 19 de maig del 2014

AMB L’ESPORT CAMINANT CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Aquesta setmana del 19 al 25 de maig, la Selecció Catalana de Futbol Sala juga, a la República Txeca, l’Europeu de Futbol Sala. No és la primera vegada que aquesta Selecció competeix internacionalment. En la fase de grups li ha tocat barallar-se amb el representant d’Euskadi i amb  la Selecció de Rússia. Quin será el paper de la nostra selecció? Sense cap mena de dubte, que digne, esportiu i un cant a la llibertat. De moment es compleix una de les condicions bàsiques: ser-hi. I aquest fet es mereix el trofeu a la feina ben feta dels directius de l’esport català. És un pas, si voleu petit, però segur, perquè a la seva manera el Futbol Sala ja viu la independència i el contacte amb altres seleccions el farà més fort, més tècnic, més  creatiu i perquè no? més humà i universal. La Federació Catalana de Futbol Sala forma part del conjunt de més de vint que han estat acceptades per les corresponents federacions internacionals i per aquest motiu poden participar en Campionats Mundials, Competicions Internacionals i si s’escau també organitzar-les. La presència de l’esport de casa nostra en grans competicions comença amb un campió olímpic del segle I i en l’actualitat amb totes les federacions integrades a les corresponents internacionals. Defensar esportivament el teu poble és un acte de llibertat i independència i encara que només sigui per aixó l’equip de la Selecció Catalana de Futbol Sala mereix el nostre aplaudiment més afectuós i el recolzament més incondicional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada