El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 22 de maig de 2018

Trens rigurosament vigilats, de Bohumil Hrabal


L’acabament de la guerra en la que Alemanya dominava Europa fa viure com la gent senzilla d’una estació d’un petit poble txec viu la seva defensa contra l’invasor. La vigilància dels trens alemanys, molt vigilats pels responsables de la petita estació aporta la veritat dels sentiments de les persones que han de desenvolupar un treball que no els hi agrada i volen defensar la seva identitat. La vida d’un jove aprenent de treballador en una estació de tren, porta a entendre com són les relacions humanes i sobre tot com es viuen els sentiments quan et sents atret per l’altre sexe. Controlar i vigilar els trens de l’enemic que es retiraven era una oportunitat de venjança contra el domini alemany que no tenia compasió dels altres i actuava criminalment contra les persones. La lectura d’aquesta novel·la no és una lliçó d’història sinò una lliçó d’humanisme defensant el dret a l’autodefensa quan la teva vida està amenaçada, com era el cas dels alemanys en la darrera guerra mundial. Curiosament el protagonista de la novel·la viu els darrers dies de la seva existència compadinsa d’un alemany que ell havia ferit en el pas del tren rigurosament vigilat i que acaba de matar amb un tret al cor quan està vivint els darrers moments al seu costat. Una deducció humana que possiblement amb aquell enemic en una oportunitat de pau, haurien estat amics. Simplement és una demostració que les guerres no porten la pau per qui les guanya sinò que són continuitat de relacions adverses. Una novel·la d’una gran profunditat ideológica des de la visió d’un txec que va viure la guerra. Les ensenyances sempre són possitives si som capaços d’entendre el seu missatge. Un txec i un alemany, enemics en el moment de la mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada