Setmana del llibre en català

La Setmana del Llibre en català esdevé una oportunitat per refermar el sentiment català en una etapa històrica en la que Catalunya defensa els seus drets naturals, històrics i culturals. No és cap secret que la cultura catalana és capdavantera a Europa com ho palesa la munió d'escriptors, pensadors, narradors, poetes, historiadors, científics que fan pinya amb els artistes de les diferents modalitats i a tots nivells, des del popular al d'elit mundial. La cultura, des dels inicis de la nació catalana, ha jugat un paper fonamental en el disseny de la seva identitat. Identitat reconeguda internacionalment, però que ha patit i pateix l'entrebanc de la política espanyola, que no ha après a reconeìxer la riquesa històrica de la pell de brau i només hi veu amb ulls centralistes que dissortadament  miren més enrere que endavant. La setmana del llibre català posarà al nostres ulls tìtols de temes bàsics per a la convivència i noms d'escriptors que són autèntics factors de convivència amb l'expressió dels seus pensaments i dels seus sentiments.La literatura catalana és essencialment creativa, extraordinari configurador social.

És l’hora dels adéus, de Xavier Sala Martín

Un llibre perquè els convençuts de la necessitat de la independència de Catalunya disposin encara de més arguments polítics, econòmics, culturals, legals i socials que reforcin la seva convicció i els que dubten en tinguin per comprovar la lògica dels arguments del sí. No sóc economista i han estat precisament les meves mancances en aquest camp el motiu de la meva lectura. I n’estic molt satisfet i content perquè enamorat de la filosofia del globalisme he refermat la meva convicció de les estretes relacions existents entre totes les activitats humanes. Des de l’economia he descobert com existeix una filosofia convergent a la política amb la literatura, la cultura, l’art, la legislació, la sanitat, per assolir l’ésser humà global, síntesi de la globalitat universal. I és precisament la manipulació de la humanitat la que explica la degeneració política quan en el seu programa el respecte humà només hi existeix de paraula. Xavier  Sala Martin m’ha ensenyat a obrir els ulls en tots els camps de les relacions humanes i de quina manera es manipulen per mor d’un egoïsme que només venera el poder pel poder i no té barreres a l’hora d’assolir-lo al preu que sigui. I en aquest sector l’economia esdevé prepotent però s’endevina l’esperança que el centre de la política serà la persona i economia, cultura, filosofia, art, sanitat, política i religió estaran al seu servei i no a l’inrevés com és avui dia. Sala Martin no amaga les dificultats però estudia les solucions, que en el cas de Catalunya, sempre són més positives amb la independència que no amb la dependència d’Espanya. Existeixen, no ho amaga, camins per cercar solucions però donada l’oposició al diàleg no queda altre camí que la rebel·lió, la Dui. Desprès d’una argumentació de més de dues centes pàgines defensant els drets de Catalunya acaba amb aquestes paraules que són una invitació a obrar de la mateixa manera. “Com a català que pensa que el dret a la felicitat no es pot aconseguir dins Espanya i com a ciutadà del món que defensa el dret a triar les fronteres a través de les urnes, jo votaré SÍ a la independència. Ha arribat l’hora dels adéus”. Totes aquelles persones que encara tenen dubtes, per sortir-ne llegiu aquest llibre.

Tercera fira del llibre independent de Llinars del vallès

Llinars del Vallès amb la seva personalitat catalana en defensa de la llibertat i la independència de Catalunya ha esdevingut una de les poblacions del Vallès Oriental que amb més insistència i intensitat ha treballat, treballa i treballarà fent país.És conscient de la capacitat i poder de la cultura per caminar ferms i segurs vers l'assoliment de la voluntat d'un poble. Una prova eficient ens la dóna la organaització de la 3ªFira del llibre independent amb el sobre nom de LLETRAFERITS. El programa és llaminer culturalment i ho és molt més perquè és una  demostració del treball d'editorials petites que com les formigues sense presses però sense pauses amagatzemen el gran tressor de la narrativa, poesia, història, art, investigació, ciència de molts llibres d'autors poc coneguts però que basteiuxen una base sòlida de l'estructura cultural catalana. Tots els amants de les lletres del Vallès Oriental tenen una cita el proper dissabte i diumenge a Llinars del Vallès.

“Quina merda, cada dia igual!”

Una pintura de Lluis Capçada, circulant per les xarxes, va desvetllar el meu interès i em va fer pensar. El missatge deia que l’obra havia complert 15 anys i a continuació l’exclamació. Com la pintura de Lluis Capçada em sedueix, intueixo en ella un poema de la vida en el que cada persona pot ser el protagonista. I em pregunto qui és el personatge de l’exclamació, el de la imatge de la part superior de la pintura o l’artista que l’ha creada? L’angoixa suplicant d’un desig em fa pensar que la cara del jove espera la solució d’un desig que cada dia continua desig i mai li arriba la solució dels seus problemes. També pot haver estat el mateix artista que quinze anys desprès del missatge artístic comprova que la societat continua amb els mateixos problemes i no avança. L’obra em fa pensar en un collage amb la possible solució. Una aportació de la tècnica a l’art. Contemplant atentament l’obra ens adonem que la part inferior, talment com un collage, si superposa una altra obra, amb una tècnica més abstracta i informal i amb una invitació més revoltada. Dóna la impressió que li vol fer comprendre al jove que hi ha una altra manera de contemplar la vida i que la solució del desig està en ell mateix. L’ informalisme té la virtut que demana en cada instant la recerca d’innovacions creatives perquè el desig personal no esdevingui una imatge d’una monotonia que esclavitza. Una mena de puntillisme difumina la mirada del jove per fer parar esment de la seva capacitat de ser. L’oferiment de l’estil de l’obra superposada, malgrat no donar solucions, és una invitació a cercar-les perquè només la capacitat creativa personal, integrada en cada ser humà per la intel·ligència i la passió, serà capaç de convertir el desig suplicant en satisfacció de l’obra ben feta. Ens movem en un mon en el que la confusió destrueix moltes capacitats innovadores i creatives per la incapacitat manipuladora d’il·lusionar. L’art, el més informal, desperta el desig i li dóna força. No podem deixar passar els anys infructuosos que obliguen a cridar, quina merda, cada dia igual. Depèn  de la qualitat del ser humà.

Una pintura rural de Jaume Rodés

Sant Antoni de Vilamajor celebra amb motiu de la Festa Major un nou concurs de pintura ràpida. Jaume era un dels seus màxims promotors. Enamorat de la naturalesa trobava en els racons més inversemblants motius inspiradors de les seves pintures. Totes palesen un cromatisme que comença insinuant i acaba l’obra poetitzant. Jaume Rodés descobria ens els paisatges rurals i urbans una poètica narrativa, que  normalment passa desapercebuda per a molta gent, però que ell hi endevinava un llenguatge d’intimitats entre l’habitatge exterior i l’interior corresponent. Jaume Rodés gaudia contemplant les formes externes i els seus colors i fruit de la seva contemplació era una creació d’imatges realistes amb profundes vibracions d’una realitat que només endevinava l’esperit. Una conjugació idea passió, emanació de la matèria que li dóna a les obres de l’artista de Sant Antoni de Vilamajor, que no està amb nosaltres però sí entre nosaltres, una vida plena. L’obra que reprodueixo i intento interpretar és el portal d’una casa d’un poble rural amb tota la llum de la senzillesa i l’explosió floral de la primavera. La vella porta d’entrada coordina l’alegria floral que l’acompanya i li dóna a l’habitatge aquell aroma rural, germà de la solidaritat dels pobles senzills. El seu dibuix i el seu cromatisme no són impactants instantanis però són invitacions a conviure el plaer d’una vida senzilla que té en l’habitatge antic i l’elegància de les flors aquell benestar que és complert quan es viu en pau amb un mateix i amb els altres. L’espai d’aquesta pintura hi convida.

Meditant una pintura de Pere Salinas

Salinas és un vallesà internacional del mon de la cultura amb un referència especial a les arts plàstiques. La seva pintura és extraordinàriament poètica com ho confirma l'aportació a les obres del poeta Joan Navarro, Grafia-incisions i Atlas. El cromatisme en blau, protagonista de la pintura que m’ha provocat una sensació d’intimitat global, m’insinua el marc de la vida viscuda amb una ferma confiança i fiabilitat en la natura i la necessitat d’integrar-m’hi. Molt subtilment el disseny insinua les parets i el terra amb una obertura que convida a una ascensió constant dels elements materials de la terra que poblen l’univers. Aquesta obertura que ocupa la part esquerra de la pintura insinua una finestra o porta oberta per les parts inferior i superior, dividida en tres espais amb un fons blau però determinats l’inferior per una mena de moble, el central i el superior estan dividits per un núvol blau que comparteix la foscor per donar-li moviments ascensionals. La part més principal de la pintura la controla i domina el color blau, amb matisos de possibles moviments en l’interior de l’habitatge universal sense perdre mai la seva peculiaritat. És una pintura que convida a la reflexió de la importància d’una interioritat confiada, calmada i fiable que li dóna autoritat per donar personalitat a possibles moviments de signe ascendent. Fent un pas més, em recorda que la persona humana està integrada en la universalitat i gaudeix de les condicions pròpies de l’univers amb el deure de saber convertir-les en pròpies de la seva identitat. El ser humà és naturalesa universal.

Exposició de pintura infantil

L'art infantil sempre provoca un munt de sorpreses. La simplicitat i la ingenuitat, immunes de preocupacions, obren les portes a una expressivitat que hauria d'estar millor valorada per la societat per una raó molt senzilla, perquè l'infant, nen i nena, són verídics i s'expressen com ho veuen.És molt important donar importància a l'expressivitat infantil perquè esdevé una fita essencial en la seva existència i els hi definirà la qualitat de la seva vida. Penso senzillament que un dels punts d'inflexió que cal davant d'una obra d'art és intuir el missatge de nen que totes les persones portem dintre nostre independent de si som pares, o avis. Un cordial felicitació als Artistes de l'Ametlla del Vallès per aquesta iniciativa que amb tota seguretat despertarà noves vocacions entre els nens i nenes i entre les persones grans que admirin les obres presentades.