Arran de mar, d'Imma Forment

Parets és la meva llibertat

La música de les fulles dels arbres,Parets és la meva llibertat

arpes premudes pel vent,

és germana de la lletra del poema paretà.

Tots els matins al despuntar l’alba

la llum del sol convida a llegir la història.

 Carrers i places

 són capítols escrits

amb tinta vermella d’odis criminals,

amb tinta groga d’esforç i treball,

amb tinta verda, esperança d’un futur més dolç,

amb tinta negre, testimoni permanent de llibertat,

amb tinta transparent, futur d’un amor infinit

i les aus del riu Tenes cada dia musiquen la vida.

La fada, escriptora de  la vida de Parets,

 diu fluixet a l’orella:

 amb sacrifici, treball i amor

Parets és la teva llibertat

si arrisques i no tems la mort,

com feren els veïns que, en  guerra injusta i criminal,

 moriren d’un tret a la vora dels camins,

i aquells altres que l’odi de postguerra

assessinà al camp de la bota prop del mar.

 La  mort sublimà la seva llibertat.

La fada ha escrit, en la diada d’avui, amb lletres d’or

en el cel blau del Vallès Oriental:

Parets és  lliure,

quan cada ciutadà amb l’exemple crida fort

Jo sóc llibertat.

100 anys del bàsquet a Catalunya

Una exposició d'un esport molt arrelat a Catalunya, procedent d'Amèrica de la mà d'un pare escolapi que al tornar de Cuba, on complí la seva missió pedagògica, va comprendre que l'esport de la cistella era un esport d'una gran força pedagògica de cara el jovent. I fou Catalunya la introductora del Bàsquet a Espanya. Un exemple més del paper capdavanter que Catalunya juga i ha jugat en el camp de la cultura i de l'esport.I fou una escola, l'Esscola Pia de Sant Anton de Barcelona on la pedagogia esportiva del bàsquet va donar els seus primers passos. A Granollers el bàsquet és un dels esports més antics, crec que de les primeries dels anys trenta del segle passat. El bàsquet és cultura i art. Una exposició que val la pena visitar. De la influència d'aquest esport en l'art guardo l'agradable record d'un jugador de bàsquet del Club Bàsquet de Granollers que tenia en la pintura el seu esbargiment. La seva obra era fonamenltalment figurativa. Em sap molt de greu, però no recordo el seu nom. Era l'etapa del bàsquet granollerí en l'elit del bàsquet espanyol. 

Festa del plata, BM Granollers femení

Felicito a les noies de l'equip femení del BM Granollers per la seva creativitat a l'hora de defensar la continuitat del seu equip en la màxima categoria, la Divisió d'Honor. Certament que l'esport és una festa i com tal és lógic que demani col·laboració a les activitats festives d'una altra modalitat, però sortosament el ball i la dansa tenen molt del caràcter esportiu. Però encara n'hi ha més, la música li dóna més sentit per una condició molt especial que no només garanteix moments de felicitat sinó que és vida i la vida, l'esport i el ball la volen feliç. Molta sort en la vostra creativitat i sobre tot no perdeu mai la fe en vosaltres mateixes, perquè la fe mou mun tanyes.

Un llibre que cal llegir

L'he captat aquest títol a les xarxes fent-lo meu ràpidament perquè és necessari conèixer els entrellats d'entitats que s'atribueixen una realitat que no és la seva i volen imposar el seu criteri des de la seva gairebé insignificant minoria a una majoria que té més dret que no pas ells a fer-se escoltar. La societat catalana és plural i en un món democràtic tothom pot defensar les seves idees amb respecte, amb intel·ligència i racionalment. He passat aquest títol al meu bloc perquè no sóc enemic, peró sí contrari a Societat Civil Catalana, que alló que primerament hauria de fer és ser respectuosa amb els independentistes, entre els que m'hi compto, i per dignitat canviar el seu nom que no tenen cap dret d'adjudicar-se. La societat catalana la configuren indpendentistes, unionistes i indiferents i el civisme demana que malgrat les diferències siguem capaços de conviure. Un gran penssador, com Raimon Pannikkar afirmava que el consens no significa renunciar a les teves idees sinò tenir capacitat de conviure pacíficament malgrat les diferències.

Mónica Subidé

Artista d’intenses relacions humanes que dialoga amb les imatges personals des de la matèria definidora de la seva realitat immersa en el món, en el que s’hi immergeix en la recerca de sensacions d’estranyes aventures. La pintura amb la que intento dialogar es tracta d’un retrat, goso afirmar d’un autoretrat, en el que l’artista s’ausculta a ella mateixa i escolta les vibracions d’un peix que busca en la seva cabellera, l’hàbitat de relació. El retrat psicològicament pensant amb la mirada intensa i intuïtiva com si tota la seva atenció li reclamés el missatger marí. Una diàleg d’un  ser pensant amb un animal tret del seu medi ambient, és el diàleg del cromatisme de la figura en el que el color no presenta un tractament exquisit sinó més aviat tens i directe buscant una veritat que se li vol escapar de les mans i la ment no ho permet retenint-la lligada amb la mirada. Una sensació de vibracions estranyes que volen penetrar la interioritat humana amb la intenció de descobrir el perquè de la seva trobada i del moment dialogant forçat per les sensacions intimistes. El retrat no busca lluminositats, ans el contrari, intenta trobar-les en el seu interior amb l’ajut d’un interlocutor, testimoni de lluminositats diferents del seu medi. Segura en el dibuix, pedagoga i psicòloga en l’estudi del ser, agosarada en el diàleg i sobre tot sincera amb ella mateixa perquè se sent tot en el tot que és l’univers.

19a Fira del llibre del Pirineu

Catalunya, palesa en tots els seus indrets, la profunda relació cultural que facilita el llibre. Una Fira del Llibre proporciona sempre una oportunitat perquè és una invitació a l'enriquiment cultural de cadascú de nosaltres. Darrere d'aquestes Fires millorem els nostres coneixements en els temes que més s'adiuen a la nostra personalitat i als escriptors que millors pedagogs esdevenen amb la lectura dels seus llibres. La lectura és un dels actes de relació més enriquidors quan es converteix en un aprofundit diàleg entre el llibre i el lector i indirectament també amb l'escriptor. La lectura del programa ens demostra amb molta claretat la qualitat literària de casa nostra i com els nostres escriptors en les diferents modalitats són els continuadors de la literatura catalana en el inicis de la constitució de la nostra nació. La cultura catalana és admirada arreu, malgrat els obstacles que la política de la pell de brau no cessa de promoure.Però la cultura és l'instrument que sempre guanya les seves batalles i ajuda a guanyar les de la seva nació. La cultura catalana és un dels més grans definidors i defensors de la identitat de Catalunya. Amb la cultura abandera la seva independència.