Economia en colors, de Xavier Sala Martin

La seva lectura m’ha obert encara més les finestres que orienten les meves mirades envers l’economia mundial. No sóc economista però m’interessa molt el comportament humà en les diferents i diverses situacions que provoca i causa el diner. Per començar estic convençut que darrere de cada moviment econòmic que causa efectes contradictoris en la distribució de la riquesa hi ha sempre un cervell humà. Els bens materials  no pensen. El famós principi de l’oferta i la demanda pot esdevenir una raó raonable en certes situacions però també és veritat que l’oferta i la demanda és manipulable i es pot provocar en benefici o perjudici. Hi ha beneficis que no s’entenen sense la contraoferta de perjudicis. Allò que més m’ha frapat del llibre de Sala Martin ha estat el necessari protagonisme del cervell humà. La provocació de problemes i la millora de situacions no es produeixen sense la presència humana. El respecte a la persona en el seu medi ambient és indispensable per entendre el perquè de l’èxit o el fracàs. El coneixement humà és imprescindible en les actuacions econòmiques del medi en el que viuen les persones. Les imposicions de fora no acostumen a ser solucions per a les necessitats pròpies. El benestar d’Europa per exemple no és un model per assolir el benestar d’Àfrica per la senzilla raó que el pensament i el sentiment africà el pateixen i el viuen i per coherència l’entenen els nadius africans perquè les solucions europees no encaixen amb la sensibilitat i consciència africana. El respecte a la persona i el desenvolupament integral són imprescindibles per solucionar les desigualtats econòmiques de la humanitat del segle XXI. Sembla ser que la pedagogia del diner que la Comunitat Internacional vol portar a terme d’eradicar la pobresa del món abans del 2030 va per bon camí. Però la realitat de la integralitat de la persona humana segueix el mateix ritme i el repartiment de la riquesa continuarà marcant diferències entre rics i pobres. La lectura del llibre de Sala Martin m’ha portat a pensar i a intuir la importància de l’economia en la creació del benestar mundial. L’homo economicus no pot actuar prescindit de la cultura, de l’art, de l’esport i de la religió, basant-se en ser només factor de la política. Si l’economicus es refereix a la dimensió global del ser humà com individu i com a col·lectiu abraçant totes les capacitats que el defineixen, benvingut sigui perquè esdevé integrador i solidari. Perquè compleix aquella condició que la riquesa no és l’objectiu sinó el mitjà per a una convivència universal en pau. El llibre de Sala Martin m’ha portat a entendre la capacitat integradora dels bens materials en benefici de la humanitat en la seva dualitat de matèria i esperit integrada en la persona.  

Miracle en vers, de Jaume Piquet

Per començar el títol ja alena curiositat. No és que faci miracles, el vers, només els explica. La lectura dels diferents poemes ens dibuixen un poeta d’una gran intensitat humana amb un detall molt significatiu: de la contradicció, de l’absurd, en fa un missatge positiu per creatiu. Els seus poemes palesen amb prou claredat el seu treball de psicòleg. És una persona que coneix molt bé la naturalesa humana i les possibilitats que gaudeix. Té molt clar que la primera condició de transcendència del ser, és ser persona humana. Saber ser humans és la condició per aspirar a l’excel·lència més sublim. Llegim atentament aquest poema:” Deixa l’eternitat pels déus. / Desfés-te de la part de tu / que es resisteix a morir./ Perquè hauràs de morir un i mil cops / si el que vols es viure./ Quines són les estranyes cèl·lules / que lentament et maten?, que / et maten perquè no volen morir.” La conseqüència és prou clara: a) conforma’t en ser humà i no actuïs com si fossis un déu. B) no menystinguis la mort, que és companya i t’anima a viure. c) el pensament de la por a la mort, no és un bon company, les teves cèl·lules volen viure i és allò que fan mentre són cèl·lules. Jaume Piquet és un mestre movent-se per la ironia i per l’absurd i ho és perquè coneix molt bé el sentit de la paraula i les intencions que pot provocar. En un poema dedicat a Vicenç Estallès simula que dialoga amb un company sobre la persona del poeta valencià, quan en la realitat el company i dialogant resulta que és el poeta. Una mateixa persona és company i objecte de la conversa. El Miracle del vers de Jaume Piquet és la força transformadora de les preguntes que, sovint, diuen allò que al llegir-les penses que neguen. És la capacitat transformadora de la passió davant la mentida o veritat del missatge. Una poesia que no s’entén sense mullar-te emotivament.

Johnny empuñó su fusil, de Dalton Trumbo

La seva lectura m’ha portat per camins impensables en els que les contradiccions contra natura sembraven verdaderes angoixes i moments de difícil comprensió de la lectura. Òbviament que Johnny respon a una persona maltractada per la guerra i per la societat, però a mesura que avançava i enllestia les pàgines intuïa que molt bé podria tractar-se d’una dura crítica a la societat que maltracta a la humanitat. Una humanitat desnaturalitzada igual que Johnny desmembrat per la crueltat de les bombes i que lluitava per viure i ser acceptat i cada vegada es trobava més isolat. L’hospital on Johnny amb un físic sense forma humana que lluita en un subconscient increïble per recuperar la seva dignitat i  ser tractat com a persona, esdevé una mena de presó en la que està condemnat a l’oblit total i segregat de la societat. Les tortures del soldat desventurat que jugava amb el seu fusell em recordaven les misèries i desventures de la humanitat dels nostres dies, essent una gran majoria de Johnny’s, una imatge desfigurada del ser humà condemnada a la irrealitat i a l’oblit. Quan Johnny dispara fort i violent és quan descobreix que la societat no el vol, que continuaran les guerres causa de la criminalitat i de la misèria, i que per aquesta raó aquests invàlids, desferres dels humans, ha de ser separats i anul·lats perquè les consciències del mal, causants de les guerres, puguin anunciar descarament que tenen la consciència tranquil·la. Una denúncia de la societat cruel contra la humanitat, com és aquesta novel·la, no és incomprensible que despertés la ira inhumana i perseguissin el seu autor. No em resisteixo a reproduir l’escrit de l’autor de l’epíleg, Javier García Sánchez, en l’edició l’any 2015 de  Navona editorial: “Independientemente de los Johnnys reales que a lo largo de la Historia hayan dejado las guerras y la folía tenaz de los hombres, lo que nos queda no es silencio sino todo lo contrario,un clamor en la sangre que, en definitiva, debió de ser lo que Dalton Trumbo buscaba al escribirla. Estamos ante una obra cumbre de la instrospección, pero en las antípodas del autismo, páramo en el que aún impera la fantasía, aunque ésta se halle a un paso de la negrura irreversible y sin recuerdos o sonido alguno, o sea la Muerte. El milagro es que se trata de un cántico a la vida”.

Funció social de la ràdio

La tertúlia celebrada al restaurant Jardí amb el tema cultural de la ràdio amb la presència de Carles Font, coordinador de RAP 107 de Parets del Vallès, durant dues hores i escaig valorà i analitzà com la ràdio és un factor de culturització i civisme. Es valorà que entre els emissors socials de comunicació són els que tenen la paraula com a centralitat els que millor poden encoratjar i encaminar la curiositat i el desig de conèixer. És precisament el sentiment el punt de partença indispensable vers el coneixement. I en una població el coneixement mutu dels seus ciutadans és eina indispensable per a una bona convivència i per convèncer la necessitat de contribuir a millorar el nivell cultural, cívic i social. I per aquesta raó una de les condicions que ha de complir una emissora és ser el portaveu de totes les generacions d’ infants, joves, grans i jubilats. Les bones relacions intergeneracionals, les ràdios poden propiciar-les amb programacions adequades. Per assolir-ho una emissora no ha d’estar mai només al servei del partit dominant en el municipi que gaudeix de ràdios locals sinó que el partit en el poder ha de promoure una ràdio i premsa local plural, perquè les votacions generalment són molt plurals. En el debat, es feu palesa una programació de RAP 107, dintre de les possibilitats econòmiques, que  no són massa generoses, molt oberta a la ciutat donant entrada als responsables de les activitats de tot caire que es desenvolupen a Parets del Vallès. El debat no se centrà només en la població vallesana sinó que palesà una apertura de  mires molt àmplia, mires que l’emissora vallesana té molt presents. Entre els tertulians algú li manifestà al coordinador de l’emissora la conveniència que en festes com la del dia del llibre, la festa major d’hivern i d’estiu i altres, la ràdio hauria de ser la coordinadora de totes i cadascuna de les activitats amb la finalitat que els assistents tinguessin una informació més fidedigna. La tertúlia va acabar brindant amb una copa de cava perquè RAP 107 de Parets continuï la seva tasca i esdevingui una ràdio de referència en el món de la informació-

Presentació d'un llibre apassionant

El llibre de l'amic Jaume Rodri és una recerca i un descobriment des de la vessant de la història i des de la vessant de l'auto-descobriment de la personalitat de cadascú. Un llibre que busca la veritat històrica del personatge i dels fets però que en  aquesta recerca cada lector pot descobrir quina és la seva personalitat en el Jesús que es busca a ell mateix. Una lectura apassionant tan des d'el punt de vista històric com del psicològic i humà amb projecció transcendent.

Presentació

En la presentació d'aquest llibre s'hi vol agermanar la poesia i la música. La música de dues persones que la viuen intensament, com són  el Director de l'escola de música CEM Maria Grever, Parets, Sr. Ernest Briceño (violí) i Rafel Sala (guitarra) professor de les escoles de música municipals de La Garriga i Caldes de Montbui. Una de les curiositats de la presentació serà la interpretació d'una peça amb dos intruments de corda força antics i històrics. La meva amistat amb els dos músics ha estat el leimotiv de l'acte i una col·laboració més amb la il·lusió de fer arribar a la gent la curiositat de descobrir el poeta que cada persona porta dins seu ja sigui en el camp de la literatura, de la música, de les arts plàstiques i en tota activitat en la que la creativitat ajudi a desenvolupar l'esperit d'allargar la mà a tothom per a la creació d'un món més humà i feliç. La música i la poesia creen ambients de sensacions difícils d'explicar pel grau de benestar que es gaudeix.

EL QUE NO ET MATA ET FA MÉS FORT, de David Lagercrantz.

Vaig començar a llegir la novel·la per curiositat perquè de bell antuvi els llibre de més de 600 pàgines em causen una certa mandra lectora. Però haig de confessar que a mesura que avançava se’m feia més difícil deixar la seva lectura. Em creava en certa manera una mena d’addicció. La força de la intel·ligència artificial portada a la convivència universal pot canviar substancialment el model de societat i esdevé una arma molt profitosa pel mal. Però també genera una contra potència que acoblada a una personalitat potent marca les pautes del futur. Els descobriment de les capacitats comunicatives no normals d’un ésser humà, a primera vista, psíquicament discapacitat porta a uns comportaments d’investigació tan diferents que produeixen situacions anòmales en enfrontaments policials generats per una personalitat físicament supraterrenal en la persecució del crímen. Precisament és el crímen, base de la novel·la, que fracassa en el seu intent de matar el menor, subjecte de uns poders inversemblants, fracàs provocat per la persona psíquicament forta i intel·lectualment dominadora de la intel·ligència artificial que la porta d’una manera heroica a defensar el nen protagonista i derrotar els crímen. Una novel·la que ha desvetllat força més la meva afició lectora i m’ha fet comprendre com són d’il·limitats els progressos de la ciència al servei de la humanitat. Inversemblantment uns progressos, semblants als de les armes bèl·liques, propiciats pel crímen, però que en mans d’una humanitat creativa porten a desterrar la injustícia i a propiciar la convivència en pau. Però per assolir-ho i arribar a la victòria s’ha de lluitar, perquè els criminals tenen en el seu poder també la intel·ligència artificial. Una novel·la que convida a pensar en una nova filosofia humana de convivència.