El regal d’una setmana poètica

Diumenge, Sant Jordi i festa del llibre i la rosa, serà el cim de la muntanya que desperta grans il·lusions, la cultura, essent la poesia un dels seus cims. La setmana en la que estem immersos i que faig meva amb la meva senzilla poesia em fa viure un munt de sensacions que m’agrada compartir. Perdoneu, amics, la meva gosadia i si ho penseu, el meu orgull. Hem sento protagonista per amistat des d’el silenci perquè se m’han ofert col·laboracions que eixamplen l’ànima.

El dijous, dia 20, la regidora de cultura de Bigues  Riells m’ha convidat a col·laborar en la festa de poesia que se celebrarà al centre Cívic a les 19 h. en homenatge a una poeta de la població amb el lliurament de premis del Concurs de Poesia celebrat en honor d’ella . El valor i la importància de la poesia será el tema de la meva intervenció, recordant una poeta de la renaixença que estiuejava a Bigues i Riells, Maria de Benlloch.

El divendres, dia 21, compartirè la Festa dels Jocs Florals de l’Escola ACESCO de Parets del Vallès, una escola que treballa molt la poesia i els seus alumnes participen en el Concurs de Poesia Escolar organitzat per Niu d’artt poètic i en el que demostren la qualitat del seu aprenentatge literari. Tenir l’oportunitat d’aprendre dels alumnes és un regal de la vida que no es pot perdre.

Dissabte 22, jornada de matí i tarde. El matí trobada d’escriptors locals i comarcals a la Porxada de Granollers per compartir els valors de la paraula escrita i presentar el teu darrer llibre, enguany GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS. I la tarde participació en el recital de poesia a Lliçà de Vall a la Sala de Plens de l’Ajuntament amb motiu de la setmana cultural.

Dia 23, Sant Jordi, recital del més del Niu d’Art, que se celebra a la Plaça de la Vila a les 11’30 h. del matí participant en els actes de la Festa del Llibre i de la Rosa, organitzats per l’Ajuntament i presentació del meu llibre compartint-la amb companys del Niu d’Art.

Perdoneu-me la gosadia informant-vos d’on podeu trobar els meus dos darrers llibres de poesia. Qui ho desitgi, els llibres  ULLS DEL TEMPS PLOREN i GLOPS ERÒTICS DE SOSPIRS BÍBLICS els pot aquirir online sol·licitant-los a KIT-BOOK,servicios editoriales i en paper a les següents llibreries:

A Granollers: Llibreria la Gralla i Llibreria Buñuel

A Mollet: Llibreria ILLA

La Garriga: Llibreria Ostrogof

A Parets del Valles: Llibreria Imprempta Farrès i Llibreria Elefant

A Puigcerdà: llibreria Viladesau

A Palamós: llibreria La Gavina (Glops eròtics)

A Torellò: Llibreria Xicoy ( Ulls del temps)

L’infant de sorra, de Tahar Ben Jelloun

Lectura intensa per la tragèdia que s’intueix al transformar la identitat d’un ésser humà obligant al físic a acceptar un altre psíquic. Tragèdia per obligar a viure l’essència del sexe contrari. Viure en masculí, sacrificant el femení. I tot pel concepte religiós que una filla és una desgràcia i un càstig i un fill una benedicció. La dona sacrificada sense miraments fent de la filla un fill per via psicològica i física parodiant la llei de la circumcissió, aconseguint una imatge masculina però sense perdre els atributs femenins. El pare, orgullòs davant el seus, fa creure que el darrer fill és un mascle, quan en realitat era una nena, i que amb ella la benedicció de Déu havia entrat a casa seva. Destroçar la vida d’una filla, no significava res dolent per a ell, malgrat la mentida. Però la tragèdia es complica amb la mort del pare. La psicologia femenina exigia al suposat mascle el reconeixement públic de la seva veritat però les circumstàncies el posaven davant la paret de la possible comunicació i la conseqüent acceptació. La vida fou un calvari  en el procès de poder viure d’acord amb la seva realitat femenina i com desfer l’entrellat. L’infant de sorra, perquè es considerava talment com la sorra sense vida del desert, es movia en el seu desert vital per amagar la culpa de la perversió i assolir el dret que per naturalesa li pertanyia. Una dura lluita sentimental per palesar la veritat femenina i fer oblidar la mentida masculina. Una novel·la que convida a pensar en profunditat com poden pervertir la natura els finamentalismes religiosos. La lluita per defensar la veritat natural enfrontada a una suposada veritat sobrenatural es desenvolupava en el terreny d’una superioritat masculina sobre la femenina. Aquesta lluita genera un estat psicológic tan cruel que l’afectada nomès trova en la mort la seva segura possible victòria. La vida i la mort es donen la mà en aquest procès on es fa palesa la crueltat del fonamentalisme atribuint-se veritats que no ho són. La destrucció de la naturalesa d’un ésser humà és sempre fruit de la supèrbia de qui es creu superior als seus iguals. L’humanisne no és nomès mascle, és, a la vegada, masculí i femení. Una extraordinària novel·la que s’ha de llegir amb molta atenció portant-nos al concepte de la verdadera igualtat entre homes i dones.

Trens rigorosament vigilats, de Bohumil Hrabal

La novel·la de l’escriptor Txec, ambientada en la II Guerra mundial, m’ha portat intensitat en la filosofia de la guerra amb les imatges de trens rigorosament vigilats per raons de la seva càrrega bèl·lica que palesava els horrors perpretats contra el vençuts o tal vegada per la voluntat de venjar-se eliminant-ne un que esdevè l’ambient de la mort de dos dels seus protagonistes. L’estació i els seus empleats protagonitzen una narració en la que els horrors compaginen amb les ganes de viure. No ha estat per a  mi una lectura fàcil per l’estructura que l’autor li ha donat al seu llibre i també perquè el diàleg em distreia del pensament que m’havia copsat. Una novel·la de la guerra que resumeix en la retirada els efectes negatius i les voluntats positives però que per raons contràries estronquen l’existència. Les darreres ratlles del llibre palesen obertament la voluntat de l’escriptor. “Fins al darrer moment, fins que vaig començar a perdre’m de vista a mi mateix, vaig estar agafat de la mà d’aquell mort, i per a les seves orelles, que ja no hi sentien, vaig repetir les paraules del cap d’aquell tren exprés que havia portat aquells desgraciats alemanys des de Dresden. –Us haurieu d’haver quedat a casa, sense moure el cul de la cadira”. Una expressió definidora dels horrors de la guerra davant el desig de viure.

Ómnium Cultural de Parets del Vallès

La Sala Basart de la Cooperativa, amb un significatiu ple, palesava la voluntat de la  població vallesana de treballar pel país fent més visible i enriquidora la cultura de Parets del Vallès. Ple extraordinari i significatiu amb un projecte globalitzador per solidari i d’agermanament entre cultures. La presència del President d’Òmnium del Païs i del President del Vallès Oriental oficialitzaven la trobada que significava la creació d’un nou grup de treball a la Comarca del Vallès Oriental. Dels seus inicis els anys seixanta del segle passat a la realitat dels nostres dies, l’entitat ha experimentat un creixement il·lusionador esdevenint capdavantera a nivell cultural i social. El grup de treball, organitzador de l’acte, palesà voluntat de treball com a factor de convivència ciutadana i promotor de la cultura catalana donant-se la mà amb totes les cultures, d’una manera especial i més directe amb les que conviuen a Parets del Vallès. Els parlaments dels respresentants del Grup de Treball de Parets i els dels dos Presidents, el nacional i el comarcal, palesaren amb molta claretat saber conjugar la defensa i promoció de la cultura catalana, especialment l’idioma, en una convivència solidària amb totes les altres que conviuen a casa nostra. Òmnium Cultural a Catalunya compta amb 60.000 associats, i al Vallès Oriental amb 6000. Realitat esperançadora a tots nivells i també en el polític per a una Catalunya lliure i plena, donant la mà a tothom sense excloure ningú però sense renunciar a cap dels seus drets, també el de la independència. La presència de regidors de l’Ajuntament evidenciava la benvinguda de la població, que com manifestà el regidor de cultura era una població oberta, citant la tasca del Niu d’Art Poètic en les escoles promocionant la poesia. Referència que des d’el Niu d’art s’agraeix, com també la voluntat manifestada en les converses durant el brindis, de col·laboració de les dues entitats en el foment de la cultura literària de la població. Un acte de posada en marxa d’un grup de treball d’una entitat que al Vallès Oriental hi existeix des d’el primer dia de la seva fundació als anys seixanta del segle XX i que gaudeix des de les darreries dels vuitanta d’una Festa Literària de les lletres catalanes, que enguany se celeebrarà el mes de novembre, coincidint amb el centenari del naixement de dos dels seus introductors a la comarca, Ramon Casanovas i Jaume Camp. Des d’el Niu d’art donem la benvinguda al Grup de Treball d’Òmnium Cultural de Parets i serà un plaer celebrar amb ells el nou impuls cultural i social que rebrà la població vallesana.

“Un pa com unes hósties”, de Duran i Lleida

No l’he llegit, ni tinc cap intenció de llegir-lo perquè nomès el títol, venint de qui ve, ja em desagrada. No sé de qué tracta però pel curt comentari, que he llegit a la premsa amb manifestacions de l’autor, i pel coneixement directe que tinc de la persona, suposo cap a on van els trets i m’és molt difícil acceptar la seva suposada autoritat. El conec perquè ell em va lliurar el carnet de militant d’UDC, militància molt curta en el temps per decepcions de base. El títol del llibre i amb la voluntat de respectar el pensament de tothom democràticament, per les lectures que se’n poden fer, el trobo molt poc respectuós pel sentit polític i religiós que és possible treure’n. I molt més, escrit per una persona molt significada en la política i pel partit que presidia. Em vaig donar de baixa del partit per una experiència que vaig viure i el Sr. Duran i Lleida presidia. Vaig deduir que la democràcia era un trempolí  per assolir poder. Fou una verdadera manipulació. L’experiència gens democràtica que vaig viure pertany a l’Assemblea Constituent del grup de la gent gran dintre la UDC. En ella vaig obrir els ulls i fou la primera empenta per donar-me de baixa, essent la segona comprovar com es feia el llit al President Comarcal d’UDC del Vallès. No m’extranya gens que el partit es disolgui. És inconcebible la poca coherència que té amb el seu comportament, viscut per mi, quan “acusa al govern de la Generalitat de violentar les formes democràtiques”. Davant d’aquest posicionament entenc perfectament perquè la família de Manuel Carrasco i Formiguera li prohibís recolzar-se en el nom del polític, mártir del franquisme, per demostrar la força de les seves opinions. Mai hauria imaginat que un alt responsable d’UDC  fes afirmacions tan crues contra la independència de Catalunya  com en la que afirma,”quan vas fora amb plantejaments independentistes, no et rep ningú”. Sortosament la realitat contradiu aquesta opinió.

No vull mal pensar del significat d”un pa com unes hòsties”. Si les hósties i el pa tenen un símil religiós, esdevé una afirmació molt poc respectuosa envers els qui combreguen amb la independència de Catalunya, que és un dret natural i molt poc respectuós encara pel sentit religiós i evangèlic de les paraules “pa” i “hosties”. Si per ell el pa és la independència, l’acabament de l’expressió és una immoralitat que ratlla la blasfèmia. Si el pa significa el tractament que rebrà la independència per part de l’estat, unes hósties defineixen el nivell de la venjança que caurà sobre Catalunya. Seguint el raonament i el comportament polític del seu autor, tal vegada hauria de reflexionar com será el pa que haurà de menjar una vegada s’assoleixi la independència i amb quina contundència li caurà la sanció de la història. El llibre no el penso llegir perquè l’experiència que tinc i el seguiment que he fet de la seva política no em demostren tenir dret a la confiança. Una darrera afirmació: espero que esdevindrà un argument nou per la independència. I sortosament la religió, on sembla escudar-se Durant i Lleida, defensa el dret a decidir i la llibertat dels pobles.