El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimecres, 10 d’abril del 2013

Centenari de l’Esport Club Granollers II

Alfred Canal i Comas, fundador i president. Qui era?

“Un metge amb una dedicació completa a la seva ciutat tant en els aspectes sanitaris com socials”, el defineix un amic seu. Dissortadament aquesta qualitat humana no fou considerada per la dictadura franquista un cop acabada la (in)civil guerra perquè morí víctima de les represàlies indiscriminades, que primer el condemnaren a mort, desprès li comutaren la pena per cadena perpetua i quan la malaltia era irreversible li reduiren a set anys concedint-li la llibertat,  morin poc temps desprès, l’any 1942.
Neix el 19 de dxesembre de 1884, essent els seus pares, Martí Canal i Canal i Maria Teresa Comas i Juliachs. Orfe de mare als cinc anys, el pare es casa amb Filomena Garriga i Fontanals. Estudia batxillerat a l’Escola Sant Francesc de Granollers i medicina, primer a l’Hospital de la Santa Creu i el darrer curs a l’Hospital Clínic de Barcelona (1900-1907). Cal remarcar que per ajudar als pares a pagar els estudis treballava d’ajudant de farmacia.
Amb el títol a la mà la seva tasca sanitària adopta tres direccions, medecina familiar, investigació i organitzacio, dedicant-hi moltes hores, reservant-ne, però algunes de dedicació ciutadana.

Els primers passos com a metge els donà a Sant Feliu Saserra (Bages), obrint l’any 1911 consulta de Medicina General a Granollers. En el camp de la medicina assistencial fou metge municipal supernumerari, metge forense, subdirector del Laboratori Bactereológic, vocal del tribunal d’oposicions a inspectors municipals de sanitat i director de la subdelegació sanitària de Granollers.


El doctor Alfred Canal, al despatx de la seva consulta mèdica. Granollers, anys 1920. [P Canal]
La categoría científica i la qualitat de les seves investigacions ho palesaren les següents organitzacions:
Primer Congrès de Sanitat Municipal a Madrid, del que en fou secretari i pronuncià el discurs inaugural. Presentà la ponencia “Estadística de morbilidad y mortalidad. Su técnica y su valor.”

Li fou aprovat el Projecte de municipalització de l’aigua, a Granollers.
Congrès de Sanitat a Madrid on hi llegeix la ponència: “Manual del inspector de sanidad”.

Segon Congrès de Sanitat a Saragossa amb la ponència:”L’assistència mèdica en el medi rural”.

Membre  de la ReiaL Acadèmia de Medicina de Catalunya.

 Altres activitats sanitàries:
Funda Policlínica del Vallès (projecte d’assistència mèdico-quirúrgica assequible a tots els estaments socials.

Director de l’Hospital Euskadi de Granollers.
Revista Médico Professional, de periodicitat bimensual.
Activitats ciutadanes:

Presidència del Casino, Junta d’Estudis Histórics de Granollers, Esport Club Granollers, del que en fou fundador.
Era una amant de la història i un estudiós de l’art.
El 5 de gener de 1939 signa conjuntament amb els doctors Lluis Marimon i Delfí Santmartin la darrera acta del Col·legi de Metges de Catalunya. Acabada la guerra fou acusat de maçó, empresonat i condemant a mort. A la presó tenia cura de la infermeria. Sol·licità donar xarles als presos ajudant-los a superar els problemes psíquics i donar-els-hi formació sanitària. Tenia molt d’èxit. La tercera xarla ja no se li permetè. L’aplaudien massa els seus companys de presó. Una demostració de la roïnesa dels vencedors. La condemna i empresonament del Dr.Alfred Canal i Comas demostra a bastament que la qualitat i categoría humana de les persones no era un valor perquè feia miques els valors de l’odi dominant.

Bibliografia:  Vida i obra d’Alfred Canal i Comes (1884-1942) Metge de Granollers. Treball de: Ana Ruiz Herèdia, Neus Salvat Pujol i Judith Sánchez Manubens. (Ho trobareu a internet)

dilluns, 1 d’abril del 2013

Festa poética en el marc de la Carbonera

Cànoves, 30 de març de 2013
Sota la Parróquia de Cànoves, una esplanada aplaudida per les fulles dels arbres que l’envolten, es respirava olors de fum i cendra. Era el segell espiritual de La Carbonera, la festa tradicional del carbó que se celebra bienalment. Una carpa rural amb dos taulells on si servien entrepans, begudes i records i un allargament actuant de sala d’exposicions i a la vegada espai de col·loquis i debats, fou l’ambient on se celebrà una emotiva festa de la poesía amb la presentació del meu darrer llibre de poemes, BUFA EL VENT. El vent fenòmen metereològic imprescindible per la vida de les persones i missatger de sensacions atmosfèriques, compartia amb el meu llibre que troba en el vent el missatger del sentit poètic de la vida, des de la sensibilitat més exquisida a les sensacions més tempestuoses. Núria Pujolàs, promotora cultural i membre de l’entitat EL SUI creadora i promotora de la festa del carbó, ho fou també del meu llibre amb un muntatge molt rural i per a mi extraordinàriament emotiu perquè el meu pare també hi traballà en el bosc fent carbonet. La lectura col·lectiva programada del poema JO SÓC, que el vaig escriure inspirat en la filosofia globalística de Lluis M.Xirinacs fou una empenta inesperda per poder explicar les línies del meu llibre i sobre tot el qué significava Lluis M. Xirinacs i el seu lliurament voluntari a Déu, que vaig valorar de suicidi teològic i no de crim. A la vegada la participació del públic i de poetes, com Salvador Estany, Jordi Dorca i Maria Llobet li van donar a l’acte un extraordinari valor afegit, assolint un fi de festa ruralment excels, poèticament viu amb les essències del carbó i el missatge de les amistats. Gràcies, Núria, gràcies als amics de la poesía que m’acompanyàreu i gràcies a Cànoves.

dimecres, 13 de març del 2013

ELS MEUS RECORDS DE L’ESPORT CLUB GRANOLLERS

Una humil contribució a la celebració del centenari


Els meus records són vivències viscudes en entrevistes, converses, lectures i actuacions en diferents moments de la vida del club a partir de la segona meitat dels anys seixanta del segle passat. Vaig arribar a Granollers l’any 1964. La meva, diguem-ne, fama esportiva en el món escolar em va posar en contacte amb diverses entitats deportives de Granollers. I òbviament amb l’E.C.Granollers. I parlant amb gent de l’esport vaig assabentar-me de la importància de l’any 1913 en la història esportiva de Granollers. Va nèixer el club de futbol que durant mig segle va ser l’estandart esportiu de la ciutat. Un grup d’aficionats al futbol de la Unió Liberal i el Casino foren els iniciadors. Però en aquells anys l’ambient de Granollers estava un xic revoltat i la diferència social dels membres d’una entitat i l’altre no van condemnar a mort el nou nat per molt poc. Els aficionats de la Unió Liberal i Dr. Alfred Canal van continuar donant vida a la nova entitat, que esportivament no és la primera perquè tinc entès que fou una ocellaire, com també que la primera manifestació esportiva a la capital del Vallès Oriental fou una demostració d’ascensió amb globus aeroestàtic. Alfred Canal, metge, científic, amant de la història i promotor cultural és una figura emblemàtica de la societat granollerina. El seu fill, Pius Canal, q.e.p.r. estava escribint la seva biografia, que no sé si l’havia ja acabada abans del seu traspàs. Seria un document interessantíssim per a la història i com no, per la història esportiva de la ciutat. L’E.C. Granollers abans de la guerra civil era una entitat reconeguda per la seva qualitat esportiva i les seves relacions esportives com em comentava el Sr. Ventura Roca, que actuà de president assegurant la supervivència de l’entitat en un temps tan difícil com el de la guerra i els primers anys a de la postguerra. (Continuarè aquesta sèrie amb nous articles basats en experiències personals).

dijous, 7 de març del 2013

ESPAIGARUM


És la galería d’art més petita del món que per celebrar el seu sisè aniversari presenta una obra  del pintor català que està treballant en el mural més gran del món. Ubicada a Lliçà d’Amunt en la carretera direcció Santa Eulàlia, caminants i automobilistes poden sentir molta curiositat. Un espai d’art que es pot visitar del carrer estant. I per celebrar el seu sisè aniversari ha escollit un artista conegut internacionalment, essent una de les darreres exposicions internacionals la celebrada al “Beijing Art Museum” de la Xina. La mostra consta d’una obra de caràcter mural formada per deu caixes de peix, essent unes figures piscícoles força abstractes el tema central i únic. El seu autor Carles Bros va rebre la Medalla de Pesca de la Generalitat de Catalunya per la defensa que porta a terme internacionalment del sector pesquer. Acompanyen a l’obra tres ampolles de vidre plenes d’anxoves de l’Escala. Una obra a primera vista senzilla però conjugant tots els elements d’un missatge social clarificador.
 



 



dimarts, 26 de febrer del 2013

ALQUIMIES

Exposició de Xavier Vilageliu i Francesc Circuns a l’Espai Gralla
Exposició poètica en ella mateixa. Els dos artistes, cadascú amb el seu llenguatge, han creat un espai ambientat poèticament. El títol va més enllà de la metàfora per descobrir veritats vitals. L’alquímia estudia aquells fenómens químics per trobar la  pedra filosofal i l’elixir que allarguen la vida. Els dos artistes han intuit en la tendresa i l’amistat els elements químics que donen intensitat positiva a la vida. El laboratori, el   taller d’un escultor amic, Pedro Pardo, traspassat. Les alquimies d’aquest laboratori han inspirat unes ambientacions cromàtiques que recorden espais climàtics ambientadors de desitjos, sensacions, vibracions, idees, paraules, imatges que es mouen en un univers poètic donant voltes al sol de la vida. Circuns ho descriu magistralment amb el seu Epíleg: “ De lluny vindrà / (el mar enllà)/ portant aquí / el signe clar / de l’horitzó amarg / del fresc color/ del vespre llarg.” I amb una síntesi definidora ens diu el poeta:”alquimies de paraules transmutades dins un alambí de silencis”.






dijous, 14 de febrer del 2013

DO.DEL VERS AL VI I VICEVERSA

L’empresa granollerina de serveis culturals, dirigida per Clara Saperas, organitzà al Restaurant Anónims un peculiar i significatiu recital poètic amb el vi com a protagonista. Els poetes vallesans Albert Benzekry i Esteve Plantada feren la tria dels poemes, posant-hi també la veu. Poemes dels poetes Vicent Andrès Estellés, Josep Carner, Josep Pla, Josep M. de Sagarra, Marcial, Ibu Al Zaqqaq, Marià Manent, Joan Vinyoli, Josep Palau i Fabre, Narcís Comadira, Francesc Parcerisas, Charles Baudelaire, l’àrab Abu-Nuwas i el xinès Li-Po, evidenciaren no només el sentit poètic i lúdic del vi si no també la seva peculiar manera d’incidir en les relacions humanes, essent des dels temps dels inicis de la història, com s’evidencia en el bíblic Càntic dels càntics, metáfora de l’amor. Cal felicitar l’empresa granollerina desitjant-li els millors dels èxits pel servei que fa al país i a la cultura.

EL PECAT DE BELL - Arian Botey i Prat

Novel·la publicada l’any 2004 i si algú hi està interessat en queden alguns exemplars que els hi podem proporcionar a través del correu jsalavila@hotmail.es. L’autor embolcalla l’argument , amb el protagonisme d’un grup musical, gràcies al qual i per mor d’un viatge a l’estranger per participar en un festival, se succeeixen una série de situacions sorprenents i agosarades al  voltant de les relacions humanes que fan difícil deixar la lectura. Desacomplexada en la forma és mou cómodament en el món del sexe, amb situacions que semblen inverosímils però que la realitat del dia a dia les fa creïbles. Unions i desunions, divorcis i complicitats amoroses basteixen una estructura en la que quadren fragàcines de la Xina promovent relacions amb possibles trencaments quan alló que es trenca són les relacions. Una novel·la de bon llegir, ben estructurada i amb un llenguatge literari força col·loquial.