El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 10 de novembre del 2014

exposició de MÒNICA SUBIDÉ a Espai B/M

RETRATS, NIUS I PEIXOS.-Tres dimensions naturals amb una mirada artística. La figura humana, el seu retrat definidor, concentra en ella mateixa un trilogia creativa d’integració natural. La centralitat humana en la natura allarga la mà a les altres formes de vida i esdevé espai natural de l’existència. Les aus, en l’espai aeri, els peixos, en l’espai aquós, i la persona humana coordinadora dels moviments en terra, aire i mar descobreix la manera de ser hàbitat universal. Metafòricament els cabells humans es converteixen en branques d’arbres per bastir-hi nius, ens fons marins per cohabitació de peixos i la ment per distingir entre la natura viva i la natura morta, alliçonament de l’exercici de les lliçons de l’existència. Originalitat en el concepte, gosadia en la composició i valor en la descripció. La centralitat dels retrats en la seva funció de bastiments naturals insinua una reflexió molt especial de diàleg dels elements bàsics del ser viu i un de molt important del ser viu intel·ligent que pensa en la natura viva i morta, aus i  peixos, aigua i vegetació. Una filosofía poètica de la vida exposadsa agosaradament amb pinzellades amples i valentes, com si el pensament sortís amb força de la ment, i amb un cromatisme amb tendències pacifistes acompanaynt la força del dibuix. Uns retrats reals però amb ambicions vitalistes en els que la psicologia hi treballa en profunditat i en els que s’hi suma amb força un desig de ser que es vislumbra però no es gaudeix. La lectura és oberta, convida produint sentiments d’intimitats oposades, però sentiments dintre d’un vitalisme que aspira a ser feliç, malgrat amagar-se. La geleria Espai B/M, del C/ Nou de Granollers espera la visita dels amics de l’art.

dilluns, 3 de novembre del 2014

“VERSOS D’ABSÈNCIA” (Recull de poemes per Tots Sants)

El cementiri de Parets del Vallès, la diada de Tots Sants de 2014, esdevinguè un escenari excepcional de la Cultura de la mort pel seu sentit més humà, universal i transcendent. La presentació d’unb llibret de poemes en fou el responsable. Un recull de poemes que durant trenta anys l’Ajuntament de Parets ha gravat en una placa en una paret de l’espai de les absències que es viuen. Poemes dels millors poetes catalans i no catalans que reviuen la presència amb el misteri de l’absència. Amb motiu de la emotiva publicació el cementiri fou l’escenari ideal i imprescindible per presentar-lo convidant als visitants a reflexionar sobre el misteri de la vida i de la mort, d’una manera creativa com ho fan els poetes. Tothom esdevé poeta quan recorda els éssers estimats absents. Els dos llenguatges més espirituals i místics del ser humà, la paraula i la música, convidaren a viure tots junts uns moments sublims d’amor universal, escoltant els poemes recitats per membres del Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès i gaudint de la música del CEM Maria Grever, també de Parets. Un exemplar de “Versos d’absència”  era l’obsequi que rebien els visitants que recordaven els seus familiars i amics que reposen en pau en un espai que és sant.

diumenge, 2 de novembre del 2014

TERTÚLIA LITERÀRIA DEL NIU D’ART DE PARETS DELS VALLÈS

30 d’octubre de 2014 a les 20 h. al restaurant JARDÍ
La vetllada cultural va tenir per tema central l’argument del llibre de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autónoma de Madrid, L’IMPERI DE LA LLENGUA COMUNA. El traductor i editor de l’obra Jordi Soler Camardons, sociolingüista i amic de l’autor, fou l’especialista convidat. La presentació de l’argument bàsic, analitzat des d’una òptica d’un professor madrileny, generà un interés encara més intens. La curiositat del tetx rau en el fet, que essent directament una defensa de les llengües de l’estat espanyol, l’argumentació es basa en la manera com la llengua caastellana, dita espanyola, arrecona les altres. Reconeguda oficialment com la llengua de l’estat, se li dóna el tractament de “comuna” de tots els espanyols fonamentant-se en el nombre de parlants i en un suposat poder econòmic productor de riquesa. Extensió territorial i poder econòmic no són elements convincents de cap superioritat intrínseca del llenguatge. En la forma i en el fons del tractament polític de la llengua castellana com a superior al gallec, l’euskera i el català, no s’hi veu altra objectiu que un menys-tenim de les persones dels altres idiomes, com si formèssin part d’una família humana inferior. Penso, honestament, que la vàlua d’una llengua li donen els seu parlants independenment del nombre. L’argumentació que es fa políticament de l’espanyol com a llengua comuna no té altra raó que potenciar el poder polític de l’estat espanyol, quan acadèmicament no té arguments científics on recolzar-se. El catedràtic madrileny fa una exposició acurada i estudiada del tema, que posa en evidència la pobresa argumental i demostrant la importància de totes les llengües. El col·loqui fou molt interessant i el conferenciant palesà abastament el seu saber i la seva capacitat d’argumentar. Sincerament un llibre de lectura recomenada a totes les persones amigues de la cultura en general i de la catalana en particular.

divendres, 31 d’octubre del 2014

CELEBRARÈ POÈTICAMENT EL DIA 9 N.

Respirar, una nit d’estiu sota una alzina, l’aire fresc i intercanviar somriures amb la lluna produeix una sensació de benestar que extasia i convida  l’esperit a un viatje sideral per conversar amb les estrelles. Imagino que aquesta serà la sensació que gaudirè el dia 9 N. desprès de dipositar la meva papereta a l’urna, papereta amb vibracions poètiques que em faran viure amb més intensitat la diada en el recital poètic dels versos del meu llibre BUFA EL VENT al teatre Ponent de Granollers. Anirè a votar amb l’emoció que se sent quan el vent, suau o fort, t’acarona i et fa sentir que ets tu i que ell forma part del teu jo. El vent de la voluntat popular m’acompanyarà fins a l’urna que agrairà el meu gest i amb un silenci amarat d’emoció em dirà: gràcies, Catalunya també ets tu i ella com tu és lliure. El meu pensament fa dies que per les nits converteix el meu repós en un poema que endevino escrit amb dues lletres, les dues mateixes que a l’estimada li constestes quan et demana si la vols per parella, sí-sí. I el dia 9 N. les vibracions poètiques d’una Catalunya independent i lliure m’acompanyaran quan Paco Asensio, rapsode, Ernest Briceño, músic i Àgueda Murillo, ballarina recitin, amb triple dimensió, els meus poemes, retalls de vida d’unes emocions que escrites amb lletres d’imprenta, han estat abans viscudes amb lletres de l’ànima. El dia 9 N. serà un dia molt especial, no un somni, una profecia,  a l’abast de la mà, de la meva Catalunya, rica i plena, que sap defensar els seus drets, “que tremoli l’enemic”. Serà una festa viscuda i acompanyada amb els amics i amigues que estimen de veritat Catalunya i l’estimen poèticament. Visca Catalunya, independent!.  

RECITAL POÈTIC - TEATRE PONENT