Marta Bou a Espai B/M

SOM GALERIES

El Vallès Oriental en la línea cultural de l’amor per l’art continúa aquella empenta de les darreries dels anys 20 i principis dels 30 del segle passat quan un grup de granollerins i vallesans es lliuraren al conreu de les arts plàstiques. Granollers i el seu Vallès, en els segles XX i XXI, ha estat i és un pedagog i un promotor artístic de qualitat.Actualment en una situcaió de crisi económica que castiga amb força l’art, cinc galeristes de la comarca han format l’entitat SOM GALERIES amb un objectiu clar i llaminer de cridar l’atenció envers l’art. El seu propòsit és engrescador per crear hàbits àrtístics il·lussionats perquè tenen molt clar que alló primer que cal fer és promoure curiositat, desvetllar el desig i crear, posteriorment, el costum. Cinc entitats de la comarca, Galeries A/B i Espai B/M (Granollers), Artemisa (Les Franqueses) Espaigarum (Lliçà d’Amunt) i Sala Carles Sindreu (L’Ametlla del Vallès). Les visites es presenten engrescadores, primerament per la qualitat de les obres presentades, també per les consdicions favorables en l’adquisició d’art i tercer per la possiblitat de la sort que les respectives visites poden suposar. L’amic de les arts plàstiques por gaudir els caps de setmana, bàsicament, d’una excursió artística per les poblacions del Vallès, ja esmentades. Un treball que els responsables de les cinc entitats mereixen veure recompensat primerament pel nombre de visitants de Granollers, Les Franqueses, Ametlla, Lliçà d’Amunt, com d’altres poblacions de la comarca i d’arreu del país.SOM GALERIES és un  moviment que segurament gaudirà de noves afiliacions que dibuixaran el veritable mapa pedagògic de l’art comarcal. La foto que acompanya aquest escrit està treta d’ EL 9 Nou, d’on he tret la notícia.

ESPERANÇA, de Jaume Baigual

EN CLAU DE LLUNA, de Fe Ferrè Ferratè

En clau de lluna és un poemari d'un viatge sideral que té per estacions les emocions de la persona i per aterratge el cor i l'ànima. Un viatge poètic curull de llum, de música i de dansa, fruits madurs del jardí de la persona humana. Un poemari que es llegeix sota una subtil seducció de l'amor femení i que ajuda a entendre quin ha de ser l'objectiu de la creativitat humana.

RES EN RATLLA, de Judith Cobeña

ME GUSTA CATALUNYA, ME GUSTA ESPANYA

Títol del llibre del periodista Sergio Fidalgo, presentat a la llibreria Blanquerna, de la Generalitat de Catalunya, a Madrid. No l’he llegit. N’hi ha prou amb els insults contra Catalunya que el grup d’anticatalanistes que el presentaven van proferir. Quan un llibre, que ha de ser sempre, un instrument de pedagogia de convivència esdevé un instrument per convidar a l’odi, em provoca un sentiment de pena, desencís, no pel llibre sinó pels seus presentadors. Per altra banda, l’acte denuncia dos models de comportaments. A) obrir generosament les portes a tothom que té aportacions a fer. B)aprofitar l’oportunitat per insultar a qui et dóna la mà de benvinguda. Els fets demostren que a la llibreria Blanquerna no s’hi anà amb la voluntat d’un diàleg obert i respectuós sinò amb una programació de fer mal des de la informació. “Verba volant, facta manent”. Entenc perfectament el sentit de ràbia de la fotografia que reprodueixo en aquest comentari i molt més quan s’aprofita el que havia de ser un acte cultural per convertir-lo en un acte bèl·lic manipupador de l’odi. I molt més quan alguns personatges presents a la foto, prou coneguts a Catalunya, no tenen cap vergonya d’aparèixer com enemics quan no fan res per apropar idees i sentiments. Les idees poden ser contràries però els sentiments, no. És aquesta una exigència de la cultura de la pau mal entesa i pitjor practicada. No conec l’argumentació del llibre, però si és de la línea de l’acte de presentació a la llibreria Blanquerna, de Madrid, em causa llàstima. M’agradaria poder canviar d’opinió, però no en tinc cap desig de llegir-lo, encara que la curiositat, m’ho aconsella. La millor manera de contestar una tesi és connèixer-la. Com actuarà la política espanyola davant l’odi contra Catalunya vomitat? La respostal és coneguda, NO.

Lluis Estopiñan al Museu Abelló, de Mollet

"Intemporal" és el títol d'una série de pintures amb una interpretació poètica dels temps contemplada des d'el "no temps". Una visió entre mística i naturalesa que ajuda a reflexionar sobre la incidència d'alló que és impersonal, intemporal en una situació d'espai volàtil. Una mena de filosofia cromàtica des d'un concepte d'un més enllà fruit d'una exigència personal que sent una atracció inexplicable del diàleg amb el més enllà. És per a mi un honor podere presentar una mostra d'aquesta exposició en la meva pàgina web. Gràcies, Lluis, perquè amb la teva inspiració m'ajudes a pensar.