BM GRANOLLERS, UN MOTIU MÉS D’ORGULL

Perdre una partit no és sempre un fracàs, sovint és un graó més en l’escala cap a l’assoliment del cim. El partit perdut a Dinamarca davant el primer de grup de la lligueta classificatòria per els quarts de final de la competició palesa la qualitat d’un BM Granollers que sap lluitar contra l’adversitat i defensar el seu honor esportiu en el terreny de joc. Ha demostrat que és un equip que encara gaudeix de possibilitats per al cobejada classificació,demostrant que el seu retorn internacional significa recupetar el seu lloc en l’elit. Un BM Granollers dedbilitat per baixes importants ha demostrat la bondat de la seva pedrera i que la posada en pràctica de la seva filosofia deportiva és el camí ideal i correcte. La primera part m’ha fet somiar en la victòria que no ha estat possible pèr circumstànscies psicològiques que també acostumen a ser decissives a l’hora de la veritat. Però el regust de victòria que m’ha fet tastat la derrota em fa confiar en la victòria el proper dissabte a Granollers. El meu més encoratjador recolzament i sincera felicitació per la deportivitat dermostrada. Arribar al cim de la muntanya no és fàcil, és exigent i demana esforç i sacrifici. Qualitats que l’equip del BM Granollers practica generosament. Una derrota em regust de victòria, un motiu més d’orgull.

GRANOLLERS, CIUTAT DEL BÀSQUET CATALÀ 2015

El patrimoni esportiu de Granollers dibuixa una trajectòria curulla d’efemèrides que palesen l’alt nivell que gaudeix a la capital del Vallès Oriental. Si ahir fou el futbol i l’handbol, avui és el bàsquet amb un reconeixement merescut i guanyat. El bàsquet a Granollers té a l’abast de la mà la celebració del seu centenari, essent, si no vaig errat, el segon club més antic de la ciutat.

Una xerrada col·loqui, “Bàsquet, present j futur”, celebrada a la Sala d’Actes del Museu de Granollers palesà la vàlua de l’esport de la cistella a la capital vallesana i el valor que se li reconeix des de les institucions si parem esment en els noms dels conferenciants: Joan Fa, Prersident de la Federació Catalana, Francesc Roca, President de l’ACB, Nacho Solozàbal, ex-jugador i comentarista esportiu i Jordi Vilacampa, President del Club Joventut de Badalona.

Els problemes del bàsquet pateixen la crisi econòmica però també d’una actuació política que més aviat perjudica que no pas ajuda, amb unes normes que condemnen clarament a la desaparició de  moltes entitats, que només pot salvar el voluntarietat dels enamorats de l’esport. De les paraules dels conferenciants vaig deduir-ne la urgència d’un reciclatge en el plantejament esportiu federat i en el respecte a l’esport popular, que és la base del de competició. El voluntariat en l’esport necessita una orientació en la que la protecció no sigui un ofegament sinó un reconeixement que s’ha de manifestar en les formes d’ajuda económica que no siguin un gravàmen sinó un guardó.

La trobada col·loqui significà per a  mi un recolzament de les institucions deportives a un club que porta molts anys treballant en el bàsquet formatiu i també en el de competició, havent viscut la seva etapa d’or competint en la màxima categoria del bàsquet nacional i amb resonàncies internacionals. També en el bàsquet nacional el nom  de Granollers hi té el seu lloc d’honor perquè fou el Sr.Antoni Novoa, president del Granollers, promotor de l’ACB i si no recordo malament amb  càrrec important. La seva figura fou recordada i la  seva presència aplaudida.

El Club Bàsquet Granollers, un capítol molt important en la Història de l’Esport de Granollers.

V de Bes, de Núria Pujolàs

Exposició fotogràfica

Cabaret

Valors del bàsquet

EN CLAU DE LLUNA, de Fe Ferrè Ferratè

Poemari que respira una mística molt personal del ser humà. La seva autora, metgesa d’ofici i de vocació, ha descobert en la poesia i en l’art una autoteràpia imprescindible i una teràpia per desvetllar la creativitat del lector. En clau de lluna esdevé una especial partitura musical amb un pentagrama, estil gregorià, de quatre línies i en cada línea la nota musical, blanca o negra, corresponent a tempos musicals i a fases de la lluna amb una relació dual, agermanant tempos i fases. I de la misma manera que el pentagrama respon a qautre ratlles, el poemari es divideix en quatre capítols, cadascun d’ells impregnat per les característiques emotives de la relació música-lluna. El primer poema i el darrer de cada capítol són el parèntesi que obra i tanca i en el seu interior s’hi belluga la vida. La vida que desvetlla les grans aficions de la poeta despertant en cada poema un cant amb música personal de l’ànima que el lector pot fer seva descobrint-hi moments i emocions de la seva pròpia vida. Ens trobem amb una poesia que es mou en una especie de tècnica femenina de la seducció aterrant necessàriament en l’àreo-port de l’amor universal. La poesia esdevé la germana que canta i dansa i agafades les tres manifestacions artístiques alegren la vida dels lectors, espectadors de privilegi de les ballades populars a les places dels pobles. I precisament aquesta manifestació popular s’enriqueix amb el valor afegit d’un diàleg amb la naturalesa integrant-se en l’aigua, el vent, les flors, els arbres, els cants dels ocells i en la inmensitat de l’espai. La lírica de la naturalesa en la vida de les persones.