UN RECITAL SENSE HISTÒRIA QUE FARÀ HISTÒRIA

El Niu d’Art Poètic de Parets celebrà el darrer diumenge de juliol el recital de cada més amb el poeta convidat, Josep Masats. Fou un recital en família per mor de la Festa Major d’estiu que amb diferents actes simultanis creava moltes oportunitats per escollir i la poesia no acostuma ser majoritària. Però el recital se celebrà, fou intens, amb la participació dels rapsodes de l’entitat que feren honor a la poesia del poeta convidat. Isidre Oller, vicepresident, glossà la figura de Masats, convidant als participants  a valorar el missatge i la forma dels poemes. Remarcà la producció poètica de l’escriptor vallesà, veí de Mollet i la seva relació amb Joan Margarit. La seva obra poètica  la podem gaudir amb la lectura dels seus llibres, CAFÉ DE L’ÒPERA, EL PENJAT, LLENGUATGE DE COLORS, FRAGMENTS DE VIDRE i EL GALL DE LA TEULADA. Josep Masats, pedagog i també periodista, té quatre llibres sobre el pintor molletà Joan Abelló, pintor reconegut internacionalment i que Mollet li ha dedicat el seu Museu. Si el recital fou intens per la qualitat dels rapsodes, la intensitat s’enriquí amb la participació de Josep Masats, essent per a  mi, el missatge més important de l’esdeveniment la necessitat de conèixer més i millor l’obra dels escriptors de casa, que la gran premsa oblida i els hi nega la qualitat que tenen, oblidant-los i donant només importància a una élite que no sempre ho és per l’obra sinó, a vegades, per l’esponsor. Per a  mi suposà un enriquiment humà i cultural la nova amistat de Josep Masats, quina obra llegiré atentament i en recomano la seva lectura. Conèixer els de casa és crear afició per a conèixer els altres i endinsar-se en el gran món de la poesia. És la història que continua  i  millorarà el Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès.

RES EN RATLLA, de Judith Cobeña i Guàrdia

La primera sorpresa, quan vaig tenir el llibre en les meves mans fou, el títol. Sorpresa que és una de les constants en el món cultural i social de la Judith. Certament és sorprenent. D’antuvi el vaig relacionar amb el joc “tres en ratlla” però no, en ratlla, res, però tot té un sentit perquè en la vida de les persones allò veritablement important és ser. La seva poesia és essencialment vitalista amb un diàleg entre la vida i la mort. La vida i la mort no estan en ratlla, són una presència constant en totes les situacions per insignificants que siguin. La metàfora del mar com el marc de la vida ens recorda el moviment de les ones i els seues efectes que traduïts en sensacions humanes ens comenta que “silenci,/ és el brogit de l’onatge / que vetlla el meu respir / apaivagant-me l’ànsia. / Mar i dubte.” Les sensacions hi són però els seus efectes hi són, com el mar, que és la vida, i el dubte, que és un  procés i el moviment de les ones. Cada poema és una reflexió, conseqüència de la filosofia de l’escriptora, com ho palesa aquest poema  O NO  “Caminar per asseure’s / al tall del precipici / al rompent de l’onada / a la via del tren./ Aquí s’acaba. / O no.” Un pensament existencialista que lliga perfectament amb el poema citat anteriorment. Cada poema és sorprenent i, a vegades, desconcertant perquè, a primer cop d’ull, dóna impressions contràries, però sempre tenen un fil conductor. La vida és una realitat que es mou girant en l’eix vida-mort. Un moviment de la constel·lació solar de la vida amb multitud d’astres, estrelles, asteroides en forma d’emocions, passions, veritats i mentides. La poesia és, en el poemari de Judith Cobeña, una constel·lació vital.

CONCURS DE POESIA NIU D’ART DE PARETS DEL VALLÈS

Amb motiu de la Festa de la Poesia que se celebra cada any el més d’octubre es convoca un concurs de poesia en català. D’acord amb les bases que podeu consultar a la web niudart.entitats.parets.org, les normes són: A) poemes de tema lliure, en català, i que no superin els 32 versos. B) es presentaran quatre còpies sense signar i amb un sobre amb les dades. C) el termini de presentació és el 31 de juliol de 2015. D) el lliurament de premis, el 24 d’octubre de 2015 a les 18 h., al Teatre de Cal Rajoler. E) els premis són: Primer: 600 €, segon: 300€ i tercer. 200€. F) per a més seguretat podeu enviar els poemes a Carme Manau, Niu d’Art Poètic, C/ Sant Antoni 30, 08150 Parets del Vallès. G) Els guanyadors es comprometen a llegir el seu poema, condició per rebre el premi, en cas de no poder assistir s’ha de comunicar justificant l’absència.

Com a membre del Niu d’Art de Parets i seguidor dels vostres poemes en les xarxes, us envio aquesta nota per animar-vos a participar. Si les cartes arriben passada la data de 31 de juliol, allò important és que el segell de correus del dia de l’enviament sigui anterior al 31 o al mateix dia.

Una cordial salutació a tots els amics de la poesia.

Joan Sala Vila, membre de la Junta del Niu d’art.

Ramón Bufí, un artista amb personalitat

La Galeria d’Art ARTEMÍSIA, de Les Franqueses del Vallès amb la col·laboració de l’Ajuntament presenta una exposició antològica d’un artista vallesà amb una personalitat molt marcada. Aquarel·lista, pintor a l’oli, dibuixant i gravador, i en totes aquestes modalitats excel·leix. Darrerament hi ha afegit la d’escriptor amb temàtiques molt properes i els seus llibres, com les pintures, ens donen una definició de l’humanisme que s’hi respira en els seus treballs. Les primeres obres que vaig conèixer foren aquarel·les amb una expressió lineal i cromàtica força urbana, no debades aleshores treballava en dissenys per a arquitectes. Però l’obra que em va impactar i senzillament enamorar fou la seva pintura d’un impressionisme excel·lent fins al punt que per a mi era el màxim representant del Vallès en aquesta tendència. Òbviament les seves pintures obeïen les normes impressionistes fent viure el moment natural del paisatge. Bufí és un especialista en descobrir missatge artístic en els paisatges on molts de nosaltres no hi veiem res d’extraordinari. El seu alè artístic capta les aromes més amagades dels entorns i de les persones. A la seva pintura impressionista li segueix el dibuix a la cera o el guaix, modalitat en la que compartia mèrits amb Donat Puig, i ambdós esdevenien especialistes conjuntament amb Joan Abelló. Però Ramon Bufí és un esperit inquiet i el progrés és norma en el seu art i ens en dóna una excel·lent demostració amb els gravats. La mostra que presenta a Les Franqueses és una prova del valor cultural i artístic de l’amic Bufí. Traç segur, expressió anímica que és molt més que un experiment personal, és un diàleg en el que l’amic de l’art si pot sentir integrat. Perquè l’art és el diàleg de l’artista. La natura i el seu entorn reflectit en cada ser humà. L’artista és el pedagog i l’alumne el descobridor, i pedagog i alumne éssers privilegiats de la natura.  

Exposició virtual d'Eulàlia Pallarès

Eulàlia Pallarès, veïna de La Garriga, pintora apassionada per presentar en les seves obres la figura humana, no fotogràficament sinó psicológicament, donant a les emocions i als sentiments aquell cromatisme que convida a refllexionar. El color i també el traç tenen un sentit emocional preferentment col·lectiu. La seva pintura és un notari de la convivència i per aquesta raó les seves pintures de les trobades de cafè, de passejades pels parcs i de les converses en els bancs de les places evidencien pau, desig, satisfacció i també, a vegades, sofriment.

Exposició de pintura LLUM DE PRIMAVERA

La Sala Carles Sindreu de l’Ametlla del Vallès, amb “Llum de Primavera” presenta un seguit de poemes cromàtics, resultat d’un diàleg obert entre alumnes i professor. Antonio Reyes de l’Agrupació Artística Font Verda ha escrit una pàgina molt interessant en la que els seus alumnes d’edats molt dispars, dels 9 als 80 anys, palesen el seu art amb una sèrie de pintures de temàtiques diverses i en les que s’hi intueix la mà d’ Antonio Reyes que comparteix exposició amb una sèrie de pintures que de les natures mortes a la figura humana evidencien un estil i una poètica personal, que els seus alumnes comparteixen hi descobreixen la seva manera personal d’expressió. A la Sala Carles Sindreu s’hi respira un aire fresc de la senzillesa amarada d’afecte i d’il·lusió. Els paisatges tenen l’encant viscut en el moment en que la llum i la frescor del vent acaronaven la cara dels artistes i endevinaven el missatge del cant de les fulles amb la música de l’aire, o dialogaven amb un amic o amiga de l’ànima amb qui parlaven d’emocions i el traç i el color creaven somriures i tal vegada llàgrimes d’una felicitat acabada de descobrir. Hi ha sentiments i pensaments que expressats senzillament són l’obra d’art interior que tota persona desitja. És allò de trobar-me bé amb mi mateix sense pretensions però amb una harmonia interior que defineix l’art íntim de l’ànima. Antonio Reyes amb els seus alumnes ha aconseguit escriure una pàgina nova en la llarga història de l’art granollerí. L’expressió de la gent senzilla que sap plorar d’alegria davant d’una pintura seva, perquè és seva i l’estima. Dibuixar, pintar és una activitat humana molt creativa perquè a la vegada que amb el llapis i els colors dialogues amb la natura tramets a la teva pròpia psicologia una lliçó d’humanisme i li poses una injecció d’optimisme. L’art esdevé un configurador personal, un enriquidor cultural de la personalitat i sovint una teràpia per malalties físiques i psicològiques. I sobre tot per què amb l’art millorem el nostre propi model de convivència.