Una pintura rural de Jaume Rodés

Sant Antoni de Vilamajor celebra amb motiu de la Festa Major un nou concurs de pintura ràpida. Jaume era un dels seus màxims promotors. Enamorat de la naturalesa trobava en els racons més inversemblants motius inspiradors de les seves pintures. Totes palesen un cromatisme que comença insinuant i acaba l’obra poetitzant. Jaume Rodés descobria ens els paisatges rurals i urbans una poètica narrativa, que  normalment passa desapercebuda per a molta gent, però que ell hi endevinava un llenguatge d’intimitats entre l’habitatge exterior i l’interior corresponent. Jaume Rodés gaudia contemplant les formes externes i els seus colors i fruit de la seva contemplació era una creació d’imatges realistes amb profundes vibracions d’una realitat que només endevinava l’esperit. Una conjugació idea passió, emanació de la matèria que li dóna a les obres de l’artista de Sant Antoni de Vilamajor, que no està amb nosaltres però sí entre nosaltres, una vida plena. L’obra que reprodueixo i intento interpretar és el portal d’una casa d’un poble rural amb tota la llum de la senzillesa i l’explosió floral de la primavera. La vella porta d’entrada coordina l’alegria floral que l’acompanya i li dóna a l’habitatge aquell aroma rural, germà de la solidaritat dels pobles senzills. El seu dibuix i el seu cromatisme no són impactants instantanis però són invitacions a conviure el plaer d’una vida senzilla que té en l’habitatge antic i l’elegància de les flors aquell benestar que és complert quan es viu en pau amb un mateix i amb els altres. L’espai d’aquesta pintura hi convida.

Meditant una pintura de Pere Salinas

Salinas és un vallesà internacional del mon de la cultura amb un referència especial a les arts plàstiques. La seva pintura és extraordinàriament poètica com ho confirma l'aportació a les obres del poeta Joan Navarro, Grafia-incisions i Atlas. El cromatisme en blau, protagonista de la pintura que m’ha provocat una sensació d’intimitat global, m’insinua el marc de la vida viscuda amb una ferma confiança i fiabilitat en la natura i la necessitat d’integrar-m’hi. Molt subtilment el disseny insinua les parets i el terra amb una obertura que convida a una ascensió constant dels elements materials de la terra que poblen l’univers. Aquesta obertura que ocupa la part esquerra de la pintura insinua una finestra o porta oberta per les parts inferior i superior, dividida en tres espais amb un fons blau però determinats l’inferior per una mena de moble, el central i el superior estan dividits per un núvol blau que comparteix la foscor per donar-li moviments ascensionals. La part més principal de la pintura la controla i domina el color blau, amb matisos de possibles moviments en l’interior de l’habitatge universal sense perdre mai la seva peculiaritat. És una pintura que convida a la reflexió de la importància d’una interioritat confiada, calmada i fiable que li dóna autoritat per donar personalitat a possibles moviments de signe ascendent. Fent un pas més, em recorda que la persona humana està integrada en la universalitat i gaudeix de les condicions pròpies de l’univers amb el deure de saber convertir-les en pròpies de la seva identitat. El ser humà és naturalesa universal.

Exposició de pintura infantil

L'art infantil sempre provoca un munt de sorpreses. La simplicitat i la ingenuitat, immunes de preocupacions, obren les portes a una expressivitat que hauria d'estar millor valorada per la societat per una raó molt senzilla, perquè l'infant, nen i nena, són verídics i s'expressen com ho veuen.És molt important donar importància a l'expressivitat infantil perquè esdevé una fita essencial en la seva existència i els hi definirà la qualitat de la seva vida. Penso senzillament que un dels punts d'inflexió que cal davant d'una obra d'art és intuir el missatge de nen que totes les persones portem dintre nostre independent de si som pares, o avis. Un cordial felicitació als Artistes de l'Ametlla del Vallès per aquesta iniciativa que amb tota seguretat despertarà noves vocacions entre els nens i nenes i entre les persones grans que admirin les obres presentades.

VIATGE GLOBALITZADOR DE CATALUNYA

(Lectura del missatge que llegeixo en la pintura de Luis Capçada que presento)

La pintura de Lluis Capçada convida sempre al diàleg per conversar sobre diferents temes. Un de molt preuat és la llibertat dels pobles i la seva gent. La pintura que presento es divideix ens dos espais ben concrets i, a la vegada, interelacionats. La part inferior, la bandera catalana amb un llenguatge històric de llarga durada i la part superior, personatges d’una altra galàxia que reben encuriosits el missatge d’un espai que es preparen per conèixer. La bandera presenta anys llargs d’història com ho palesa l’estat envellit de la tela i es troba amb els responsables dels drets naturals que estan preparats per el diàleg. L’estat de la tela els hi parla de la problemàtica històrica que el país, que representa, està vivint i espera una confirmació dels drets a ser d’acord  amb la Constitució de l’Univers. El debat sembla intens, però afalagador, perquè la bandera és molt ben acceptada i troben en ella el compliment de la llei universal. El blanc i negre de l’espai de diàleg té una expressió d’obertura, obrint la foscor les seves finestres perquè entri la llum i donin a la bandera visitant el dret de ser un poblador més de l’univers. La bandera espera el veredicte i els planetaris li desitjaran un bon viatge de tornada en llibertat.

UN RECITAL SENSE HISTÒRIA QUE FARÀ HISTÒRIA

El Niu d’Art Poètic de Parets celebrà el darrer diumenge de juliol el recital de cada més amb el poeta convidat, Josep Masats. Fou un recital en família per mor de la Festa Major d’estiu que amb diferents actes simultanis creava moltes oportunitats per escollir i la poesia no acostuma ser majoritària. Però el recital se celebrà, fou intens, amb la participació dels rapsodes de l’entitat que feren honor a la poesia del poeta convidat. Isidre Oller, vicepresident, glossà la figura de Masats, convidant als participants  a valorar el missatge i la forma dels poemes. Remarcà la producció poètica de l’escriptor vallesà, veí de Mollet i la seva relació amb Joan Margarit. La seva obra poètica  la podem gaudir amb la lectura dels seus llibres, CAFÉ DE L’ÒPERA, EL PENJAT, LLENGUATGE DE COLORS, FRAGMENTS DE VIDRE i EL GALL DE LA TEULADA. Josep Masats, pedagog i també periodista, té quatre llibres sobre el pintor molletà Joan Abelló, pintor reconegut internacionalment i que Mollet li ha dedicat el seu Museu. Si el recital fou intens per la qualitat dels rapsodes, la intensitat s’enriquí amb la participació de Josep Masats, essent per a  mi, el missatge més important de l’esdeveniment la necessitat de conèixer més i millor l’obra dels escriptors de casa, que la gran premsa oblida i els hi nega la qualitat que tenen, oblidant-los i donant només importància a una élite que no sempre ho és per l’obra sinó, a vegades, per l’esponsor. Per a  mi suposà un enriquiment humà i cultural la nova amistat de Josep Masats, quina obra llegiré atentament i en recomano la seva lectura. Conèixer els de casa és crear afició per a conèixer els altres i endinsar-se en el gran món de la poesia. És la història que continua  i  millorarà el Niu d’Art Poètic de Parets del Vallès.

RES EN RATLLA, de Judith Cobeña i Guàrdia

La primera sorpresa, quan vaig tenir el llibre en les meves mans fou, el títol. Sorpresa que és una de les constants en el món cultural i social de la Judith. Certament és sorprenent. D’antuvi el vaig relacionar amb el joc “tres en ratlla” però no, en ratlla, res, però tot té un sentit perquè en la vida de les persones allò veritablement important és ser. La seva poesia és essencialment vitalista amb un diàleg entre la vida i la mort. La vida i la mort no estan en ratlla, són una presència constant en totes les situacions per insignificants que siguin. La metàfora del mar com el marc de la vida ens recorda el moviment de les ones i els seues efectes que traduïts en sensacions humanes ens comenta que “silenci,/ és el brogit de l’onatge / que vetlla el meu respir / apaivagant-me l’ànsia. / Mar i dubte.” Les sensacions hi són però els seus efectes hi són, com el mar, que és la vida, i el dubte, que és un  procés i el moviment de les ones. Cada poema és una reflexió, conseqüència de la filosofia de l’escriptora, com ho palesa aquest poema  O NO  “Caminar per asseure’s / al tall del precipici / al rompent de l’onada / a la via del tren./ Aquí s’acaba. / O no.” Un pensament existencialista que lliga perfectament amb el poema citat anteriorment. Cada poema és sorprenent i, a vegades, desconcertant perquè, a primer cop d’ull, dóna impressions contràries, però sempre tenen un fil conductor. La vida és una realitat que es mou girant en l’eix vida-mort. Un moviment de la constel·lació solar de la vida amb multitud d’astres, estrelles, asteroides en forma d’emocions, passions, veritats i mentides. La poesia és, en el poemari de Judith Cobeña, una constel·lació vital.