Festa del plata, BM Granollers femení

Felicito a les noies de l'equip femení del BM Granollers per la seva creativitat a l'hora de defensar la continuitat del seu equip en la màxima categoria, la Divisió d'Honor. Certament que l'esport és una festa i com tal és lógic que demani col·laboració a les activitats festives d'una altra modalitat, però sortosament el ball i la dansa tenen molt del caràcter esportiu. Però encara n'hi ha més, la música li dóna més sentit per una condició molt especial que no només garanteix moments de felicitat sinó que és vida i la vida, l'esport i el ball la volen feliç. Molta sort en la vostra creativitat i sobre tot no perdeu mai la fe en vosaltres mateixes, perquè la fe mou mun tanyes.

Un llibre que cal llegir

L'he captat aquest títol a les xarxes fent-lo meu ràpidament perquè és necessari conèixer els entrellats d'entitats que s'atribueixen una realitat que no és la seva i volen imposar el seu criteri des de la seva gairebé insignificant minoria a una majoria que té més dret que no pas ells a fer-se escoltar. La societat catalana és plural i en un món democràtic tothom pot defensar les seves idees amb respecte, amb intel·ligència i racionalment. He passat aquest títol al meu bloc perquè no sóc enemic, peró sí contrari a Societat Civil Catalana, que alló que primerament hauria de fer és ser respectuosa amb els independentistes, entre els que m'hi compto, i per dignitat canviar el seu nom que no tenen cap dret d'adjudicar-se. La societat catalana la configuren indpendentistes, unionistes i indiferents i el civisme demana que malgrat les diferències siguem capaços de conviure. Un gran penssador, com Raimon Pannikkar afirmava que el consens no significa renunciar a les teves idees sinò tenir capacitat de conviure pacíficament malgrat les diferències.

Mónica Subidé

Artista d’intenses relacions humanes que dialoga amb les imatges personals des de la matèria definidora de la seva realitat immersa en el món, en el que s’hi immergeix en la recerca de sensacions d’estranyes aventures. La pintura amb la que intento dialogar es tracta d’un retrat, goso afirmar d’un autoretrat, en el que l’artista s’ausculta a ella mateixa i escolta les vibracions d’un peix que busca en la seva cabellera, l’hàbitat de relació. El retrat psicològicament pensant amb la mirada intensa i intuïtiva com si tota la seva atenció li reclamés el missatger marí. Una diàleg d’un  ser pensant amb un animal tret del seu medi ambient, és el diàleg del cromatisme de la figura en el que el color no presenta un tractament exquisit sinó més aviat tens i directe buscant una veritat que se li vol escapar de les mans i la ment no ho permet retenint-la lligada amb la mirada. Una sensació de vibracions estranyes que volen penetrar la interioritat humana amb la intenció de descobrir el perquè de la seva trobada i del moment dialogant forçat per les sensacions intimistes. El retrat no busca lluminositats, ans el contrari, intenta trobar-les en el seu interior amb l’ajut d’un interlocutor, testimoni de lluminositats diferents del seu medi. Segura en el dibuix, pedagoga i psicòloga en l’estudi del ser, agosarada en el diàleg i sobre tot sincera amb ella mateixa perquè se sent tot en el tot que és l’univers.

19a Fira del llibre del Pirineu

Catalunya, palesa en tots els seus indrets, la profunda relació cultural que facilita el llibre. Una Fira del Llibre proporciona sempre una oportunitat perquè és una invitació a l'enriquiment cultural de cadascú de nosaltres. Darrere d'aquestes Fires millorem els nostres coneixements en els temes que més s'adiuen a la nostra personalitat i als escriptors que millors pedagogs esdevenen amb la lectura dels seus llibres. La lectura és un dels actes de relació més enriquidors quan es converteix en un aprofundit diàleg entre el llibre i el lector i indirectament també amb l'escriptor. La lectura del programa ens demostra amb molta claretat la qualitat literària de casa nostra i com els nostres escriptors en les diferents modalitats són els continuadors de la literatura catalana en el inicis de la constitució de la nostra nació. La cultura catalana és admirada arreu, malgrat els obstacles que la política de la pell de brau no cessa de promoure.Però la cultura és l'instrument que sempre guanya les seves batalles i ajuda a guanyar les de la seva nació. La cultura catalana és un dels més grans definidors i defensors de la identitat de Catalunya. Amb la cultura abandera la seva independència.

Setmana del llibre en català

La Setmana del Llibre en català esdevé una oportunitat per refermar el sentiment català en una etapa històrica en la que Catalunya defensa els seus drets naturals, històrics i culturals. No és cap secret que la cultura catalana és capdavantera a Europa com ho palesa la munió d'escriptors, pensadors, narradors, poetes, historiadors, científics que fan pinya amb els artistes de les diferents modalitats i a tots nivells, des del popular al d'elit mundial. La cultura, des dels inicis de la nació catalana, ha jugat un paper fonamental en el disseny de la seva identitat. Identitat reconeguda internacionalment, però que ha patit i pateix l'entrebanc de la política espanyola, que no ha après a reconeìxer la riquesa històrica de la pell de brau i només hi veu amb ulls centralistes que dissortadament  miren més enrere que endavant. La setmana del llibre català posarà al nostres ulls tìtols de temes bàsics per a la convivència i noms d'escriptors que són autèntics factors de convivència amb l'expressió dels seus pensaments i dels seus sentiments.La literatura catalana és essencialment creativa, extraordinari configurador social.

És l’hora dels adéus, de Xavier Sala Martín

Un llibre perquè els convençuts de la necessitat de la independència de Catalunya disposin encara de més arguments polítics, econòmics, culturals, legals i socials que reforcin la seva convicció i els que dubten en tinguin per comprovar la lògica dels arguments del sí. No sóc economista i han estat precisament les meves mancances en aquest camp el motiu de la meva lectura. I n’estic molt satisfet i content perquè enamorat de la filosofia del globalisme he refermat la meva convicció de les estretes relacions existents entre totes les activitats humanes. Des de l’economia he descobert com existeix una filosofia convergent a la política amb la literatura, la cultura, l’art, la legislació, la sanitat, per assolir l’ésser humà global, síntesi de la globalitat universal. I és precisament la manipulació de la humanitat la que explica la degeneració política quan en el seu programa el respecte humà només hi existeix de paraula. Xavier  Sala Martin m’ha ensenyat a obrir els ulls en tots els camps de les relacions humanes i de quina manera es manipulen per mor d’un egoïsme que només venera el poder pel poder i no té barreres a l’hora d’assolir-lo al preu que sigui. I en aquest sector l’economia esdevé prepotent però s’endevina l’esperança que el centre de la política serà la persona i economia, cultura, filosofia, art, sanitat, política i religió estaran al seu servei i no a l’inrevés com és avui dia. Sala Martin no amaga les dificultats però estudia les solucions, que en el cas de Catalunya, sempre són més positives amb la independència que no amb la dependència d’Espanya. Existeixen, no ho amaga, camins per cercar solucions però donada l’oposició al diàleg no queda altre camí que la rebel·lió, la Dui. Desprès d’una argumentació de més de dues centes pàgines defensant els drets de Catalunya acaba amb aquestes paraules que són una invitació a obrar de la mateixa manera. “Com a català que pensa que el dret a la felicitat no es pot aconseguir dins Espanya i com a ciutadà del món que defensa el dret a triar les fronteres a través de les urnes, jo votaré SÍ a la independència. Ha arribat l’hora dels adéus”. Totes aquelles persones que encara tenen dubtes, per sortir-ne llegiu aquest llibre.

Tercera fira del llibre independent de Llinars del vallès

Llinars del Vallès amb la seva personalitat catalana en defensa de la llibertat i la independència de Catalunya ha esdevingut una de les poblacions del Vallès Oriental que amb més insistència i intensitat ha treballat, treballa i treballarà fent país.És conscient de la capacitat i poder de la cultura per caminar ferms i segurs vers l'assoliment de la voluntat d'un poble. Una prova eficient ens la dóna la organaització de la 3ªFira del llibre independent amb el sobre nom de LLETRAFERITS. El programa és llaminer culturalment i ho és molt més perquè és una  demostració del treball d'editorials petites que com les formigues sense presses però sense pauses amagatzemen el gran tressor de la narrativa, poesia, història, art, investigació, ciència de molts llibres d'autors poc coneguts però que basteiuxen una base sòlida de l'estructura cultural catalana. Tots els amants de les lletres del Vallès Oriental tenen una cita el proper dissabte i diumenge a Llinars del Vallès.