SIS NITS D’AGOST, de Jordi Lara

L’argument del llibre em portà a una lectura d’obsessió perquè es basava en la mort del meu amic i company, també, Lluis M. Xirinacs. I una segona raó perquè l’autor és fill de Vic i jo sóc fill de la Plana de Vic. La meva ignorància en el gran món de les lletres  m’aconsellà informar-me i la font d’internt m’ha assebentat de la presència de l’escriptor vigatà en el món de la literatura i la qualitat de les seves obres, amanides per un esperit creatiu i musical com és el de Jordi Lara. Un llibre seu rebé el PREMI DE LA CRÍTICA SERRA D’OR 2017 i amb aquest llibre es presentà a la invitació que li feu la FIRA INTERNACIONAL DEL LLIBRE DE GUADALAJARA A MÈXIC, l’any 2018. El llibre porta per títol MÍSTICA CONILLA i d’ell va dir l’editor Jordi Cots, que Jordi Lara “transita per marges i vorals amb personatges perdedors que estan contens de ser-ho”. Partint d’aquesta afirmació penso que SIS NITS D’AGOST és un pelegrinatge per la darrera setmana de vida de Lluis M. Xininacs amb l’aparença de perdedor però amb la convvició de guanyador. La crítica afirma que Jordi Lara és un gran treballador del seus llibres i la meva ràpida lectura de Sis nits d’agost m’ha confirmat una obessió de l’escriptor de conèixer la persona de Xirinacs independentment de la seva religiositat. Òbviament per entendre el perquè de la seva mort, interpretada amb una miarada humana de perquè es deixà morir un filòsof creador d’una filosofia moderna com és el globalisme i una persona estimada per molta gent per la seva lluita defensant la dignitat humana. No treu importància a la seva lluita política pels drets dels pobles i els reconeixements assolits perquè alló que preferia era descobrir la personalitat humana que l’empenyia a actuar d’aquella manera personal en les seves diferents accions. En el darrer capitol, reconeix l’autor la seva ideologia no religiosa i en un moment del recorregut que fa pels indrets on Xirinacs es dirigia al seu sacrifici imagina estar davant d’un personatge que podria molt bé ser Xirinacs i entre altres raons li pregunta si “al cap d’avall pagava la pena”, dubtant del valor de la mort i dirigint-se al personatge imaginari, li diu: “Volem dir si hi tornaries, fet i fet, o potser sense orgull te’n penedeixes perquè aquesta opció teva és discutible…” El llibre, en ell mateix, és una anàlisi del comportament humà valorat només del fet de ser éssers efímers, sense futur i alló que és curiós el record del fet de deu anys enrere li fa pensar que aquell treball que ha fet, l’ha portat a conèixer la seva própia mort i la seva incidència en la seva vida. És un pensament que fa un salt en el perquè la seva raó l’ha portat a escriure el procès de la mort voluntària d’un personatge que se sacrifica pel seu poble en una ofrena religiosa. Estic d’acord amb les paraules de l’editor Jordi Cots, però aquesta vegada l’esperit ha manifestant la seva veritat possant-li davant dels ulls la seva pròpia mort, estudiant la mort voluntària d’un filòsof que era un místic però que duran la seva investigació, la mística hi era sobrera però la va sentir en el seu interior.És un bon llibre que demostra com des de la indiferència religiosa, sempre en el fons de l’ésser humà s’hi desperta la guspira del perquè de l’avui i qué será el demà. SIS NITS D’AGOST ens porten a pensar en el temps de la vida de cadascú.

CONÈIXER LA POESIA DE L’ALTRE AJUDA A L’AUTOCONEIXEMENT

A la contraportada del llibre de Joan Verdaguer DESPERTANT SENTIMENTS s’hi llegeixen aquestes significatives notes:

La nostra vida va passant i en un racó del nostre interior queden frustacions i sentiments.

Resten adormits i cada cop, costen més de sortir.

Són com la boira que no s’acaba d’esvaïr.

A en Joan li ha costat molts anys obrir aquest calaix.

Amics i amigues que us agrada la cultura aneu el dissabte dia 9 de març a les 12 h. a la Impremta FARRÉS  de Parets del Vallès per preguntar i compartir amb el poeta

Per reflexionar-hi.

El fruit de la llibertat i els efectes de l’amor en la convivència humana. Sant Pau ens ensenya quiné s el camí en la seva carta als Gàlates. “Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Peró mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext per a sagtisfer els desitjos terrenals. Més, abiat, per amor, feu-vos servents els ubs dels altres. En efecte, tota la llei trova la seva plenitud en un sol precepte: Estima els altres com a germans. Perquè si us mossegueu i us devoreu mútuament penseu que acabareu destruint-vos”. Una denuncia clara dels efectes de la política dels partits espanyols de dretes. On hi ha amor no hi fa falta la llei.

CONDEMNATS, de Ricard Pérez i Fuster

Novel·la que es llegeix amb una certa adicció per entendre bé el missatge i per saber el desenvolupament. Una  narrativa de la societat actual amb un rere fons pervers que canvia el sentit social de la família que  cau en l’objectiu del malvat disfressat de bona persona. El narrador és un excel·lent observador i coneixedor de les virtuts i els defectes de la societat i sap teixir un argument amb felicitat truncada per mals entesos i egoïsmes que distreuen l’atenció per descobrir el protagonista criminal. Condemnats defineix perfectament el destí dels desapareguts que la policia no ha trobat la manera de poder desentrenyar i el culpable passeja tranquil·lament sense que la societat tingui motius de pensar malament d’ell. Hi ha sospites de la seva tendència criminal peró no apareixen les proves i els morts sembla que siguin uns suicides. La intel·ligència al servei del crim és una facultat humana real i contra la que només una altra intel·ligència superior és capaç de trobar el desenllaç. I la novel·la retrata no només el personatge sinò també el seu saber fer per assolir el seu objectiu criminal. Òbviament en el desenvolupament de l’argument es descobreix la qualitat de l’escriptor, bon coneixedor de la psicologia humana de l’individu i de la col·lectivitat i ha encertat l’estil novel·lístic adequat. Una excel·lent presentació del sospitós tant psicològicament com d’estratega del mal i per la banda social descriure els sofriments dels afectats i les formes con se’ls fa caure en el perill amb bones maneres. Cal remarcar que en transcurs de l’argument també defineix els  valors dels ciutadans dignes i com col·laboren recolzant els familiars que han perdut per culpa del crim membres de la seva familia i del seu entorn. Una novel·la que es mou en els ambients de la societat actual resaltant les persones que saben ser elles i, a la vegada, com també troben amistats que esdevenen una companyía que els ajuda a viure malgrat el dolor. Penso que és una novel·la que és bo llegir per mitjançant la seva lectura fer una ullada de tu mateix per conèixer millor el propi jo.

JORDI CUIXART, EL MEU PRESIDENT

Amic, Jordi, em coneixes perquè de les teves mans vaig rebre el Diploma de soci de les primeries dels anys 1970. Estic tocant els noranta anys i la meva defensa de la llibertat és una petita veu del desert que com Joan Baptista predica l’arribada de la verdadera dignitat del poble català. La meva campanya la reflexa el meu blog filosofiaipensaments/joan sala vila, el meu Facebook i darrerament un llibre amb el títol EL MÓN NECESSITA UNA DEMOCRÀCIA HUMANA. No te l’he fet arribar perqué desconfio dels encarregats de presons i espero la manera de poder donar-t’el personalment. No sé quan temps durarà el teu injust empresonament però estic convençut que el teu sacrifici i el dels companys i companyes serà la derrota d’una democràcia tan feble que és més una dictadura. OMNIUM CULTURAL amb el president reelegit fins i tot estant empresonat és la campana gran del temple de la llibertat. La cultura derrota sempre les armes, malgrat que aquestes derramin sang física i sang moral. Un poble de set milions d’habitants, amb una entitat cultural, a l’alçada del més potent equip de futbol de l’estat, juga el partit de la història de la verdadera llibertat i el capità d’aquest equip ets tu, Jordi.  La Farga del meu silenci,  foc que dóna vida a les idees i a la dignitat de les persones rep amb il·lusió, goig, esperança i amor el vent del teu ventall que el vivifica i reanima en moments de desncís. La gent que no estima el silenci no pot compendre, ni entendre, aquesta força que no es veu, però se sent, i il·lumina la ment i fa bategar més fort el cor.Els missatges de la història, la política no els vol entendre però les presons han catapultat genis de la humanitat i Catalunya n’ha enviat d’aquests missagtges i l’Estat Espanyol no els enten, ni els vol entendre. Gandi, Nelson Mandela, Luter King, el president mártir català amb el seu govern i Lluis M. Xirinacs i avui els presos polítics catalans

. Ells i vosaltres són la força que voltegen les campanes de la llibertat i el vent que oneja triomfant la bandera de la victòria. La força del vent, la intensitat de la llum del sacrifici, la fe en les persones i els seus pobles amb líders com tu i els teus companys i companyes envien al món un missagte de futur. Catalunya, amb la cultura i la democràcia verdadera, devallarà de la creu i resucitarà triomfant. Jordi Cuixart, amb el teu sacrifici i la teva fe, Òmnium Cultural serà l’orgull de Catalunya, també d’Espanya i del món. La creu del sofriment, suma enlairant la dignitat.

ULLDEVELLUT, d’Hermínia Mas i JF Delgado

Novel·la d’una lectura emocionant que tradueix la veritat de la globalitat humana i com interactúen els éssers i les forces de la naturalesa. La lliçó ha marcat profundament el meu sentit humà de la vida amb una característica molt remarcable en la societat actual menystinguda i no volguda dissortadament tampoc per la política. La protagonista una nena de 12 anys, pastora, que protagonitza una convivència suposadament impossible amb uns alliçonaments sorprenents.La sorpresa, que trenca barreres, és l’amistat amb un os. Els efectes de les relacions es valoren molt positivament pels fruits assolits, comprobats, una vegada, l’os ha estat internat per uns amics estrangers de la nena en un parc on ha trobat la seva llibertat i ha enriquit la seva vida amb una nova descendència. La intel·ligència infantil, sense estudis per raons socials del seu temps, esdevé un exemple de dignitat humana al fer front als enemics de les feres i al seu tractament de tirotejar-les sense intentar el contacte. Els fets luctuosos van portar a la petita a guanyar-se les simpaties de l’os, per cert quan el seu para havia mortt la mare del petit animal. I la nena va conviure, davant la incomprensió de la gent, amb la bèstia i va descobrir que no era l’os que matava les ovelles sinò el llop. La història excel·lentment desnvolupàda per la qualitat literària i pel treball d’investigació que dóna a entendtre’n la lectura. Una novel·la increïblement creïble amb un final d’un humanisme amb una gran dignitat assolit pel respecte que es deu a la natura, tant a la terra com a les plantes i als animals de tota mena. Una narrativa filosófica de que tot és possible quan s’actua amb intel·ligència i la llibertat dels infants. Els nens i nenes, nois i noies, també són protagonistes de la història i la seva participació és indispensable per assolir dignitat en el marc de la globalitat.

LA POESIA, L’ESPERIT DELS POBLES

La veritat de la poesia es descobreix en el missatge de la forma del poema abraçant un fons netament humà. La forma és molt important perquè també escenifica el protagonisme de la llibertat. Sense llibertat no hi ha línea de relació. La complexitat no està en el model sinò en l’ànima del model. Per què fa entendre una manera de ser personal i diferent en  cada poema. I és precisament en aquesta diferència on hi trobem, on hi descobrim la qualitat humana i social. La poesia és obertament un configurador social. Valorem l’expressió dels sentiments i ens n‘adonem de la psicoologia. Francament és el donar-se la mà de l’amistat amb una acció solidària el que facilita la veritat de la convivència. I quan el donar-se la mà, l’acompanya una mirada als ulls, s’entra directament en la realitat de l’altre. La mirada és la porta del desig de l’amistat. I la realització d’aquest desig és una acció poètica. La mirada i la poesia no enganyen. L’amistat sempre brolla tant pel  bé com pel mal. L’opció escollida sempre depen dels objectius dels dos nous amics. El ventall dels sentimenrs és molt ampli. I en aquesta situació la poesia quin paper hi juga? És la intel·ligència del poeta que li marca el camí. Les accions són els fruits de l’arbre del bé i del mal que depenen del conreu cultural amb que s’ha tingut cura de l’arbre. Sortosament les relacions humanes són múltiples i els diferents resultats tenen el poder de fer descobrir la comissió d’un error i la capacitat de raonar possibilita sortir de l’error i recuperar el camí de la pròpia veritat. Ens trobem en un estret lligam entre pensament i sentiment. La poesia en aquest lligam ha exerceix la funció de ser poesia i escriure poesia. I és quan  cal descubrir la realitat poética d’escriure-la, que és el poema, i de ser, que és la vivència. Penso que totes les persones gaudeixen d’aquesta vivència però disortament són poques les que en tenen consciència. Els poetes són les persones en minoria que que esriuen poemes, però no sempre el poemaés poesia. Una verita tés l’entitat poética i una altra el vestit. Literàriament es valora el vestit del poema que ha de de la bellesa del llenguatge que es tradueix en les diferents formes dels poemes. Formes que també reflexen etapes de la história humana com també ho manifesten les temàtiques. En certa manera la poedia ens sitúa en el temps i ens ajuda a conèixer la complexitat dels diferentes llenguatges. Però no és nomès les formes en el temps i en l’espai sinó també l’evolució de la humanitat en el seu progrés. Evolució que sitúa cada vegada més l’èsser humà en el centre de la convivència i la seva presència en el model polític de poble essent-ne la centralkitat. Dissortadament, encara en l’actualitat, aquesta centralitat no és reconeguda com tampoc acceptada i encara que sembli un contrasentit la cultura se’n resenteix i la poesía deixa d’influir. Es dona més importància als poemes escrits que a les vivències. I en una societat democràtica de veritat la poesía esdevè esperit vivificador de convivència. L’absència de les vivències poètiques es tradueix en la feblesa de les relacions humanes. Viure poèticament no pot set mai un  caprici, ha de ser un desig fet realitat. La gran poesia de la história literaria ho reclama i ho valora. La seva presència es manifesta en la convivència, una obra d’art. L’obra d’art de la paraula.