NOVES FRONTERES, UN MATEIX COMPROMÍS

 

El número 200 de Cristianisme i Justícia amb el subtítol REPTES ACTUALS DEL DIÀLEG FE-JUSTÍCIA treballa el deure de la religió i en concret de l’Església Catòlica  a partir de la injustícia econòmica i també cultural en relació a la igualtat bàsica al dret a la diferència. En el pròleg hi llegim: “Tot i que s’han produït grans avenços en la lluita contra la pobresa i que disposem dels mitjans al nostre abast per posar fi a la fam i a les malalties, en el món encara hi ha massa patiment”. És el tema central del quadern desenvolupat en dos grans capítols: NOUS DEBATS QUE ACTUALIZEN EL CONCEPTE CLÀSSIC DE JUSTÍCIA i IMPONDERABLES DEL DEBAT FE-JUSTÍCIA AVUI. De la seva lectura m`han cridat l’atenció dos temes: A) la responsabilitat de l’Església, en particular del clergat en fets més aviat injustos i poc respectuosos amb la fe necessitant un nou plantejament del tema fe-justícia i 2.-  la  necessitat de la dona en el replantejament de la doctrina i actuació eclesial fins i tot en la teologia. El darrer paràgraf molt clar i expressiu: “ Històricament, el patriarcalisme teològic ha anat de la mà de la violència legitimada religiosament i una Església pacífica i de la cura no acabarà de fer-se sense assumir plenament la dona”. En el pròleg s’hi donen unes dades històriques esgarrifoses que fan necessari un nou plantejament de l’Església en el segle XXI. Llegim: “cal recordar que cada dia segueixen morint 10.000 nens per causes evitables o que més de 60 milions de persones, màxim històric des de la Segona Guerra Mundial, fugen de la guerra i de l’horror buscant un refugi que no troben!”. Aquest problema s’agreuja amb la realitat d’una riquesa en la que 62 persones, les més riques del món, tenen la mateixa fortuna que la meitat més pobra de la població mundial”. Resumint: el gran problema de la justícia en relació amb la fe, la causa la distribució injusta de la riquesa. Problema que responsabilitza seriosament el mestratge de l’Església Catòlica, com es dedueix de l’encíclica del Papa Francesc LAUDATO SI.

Els meus llibres de poesia.

 

INHUMANS I INFRAHUMANS

El quadern 201 explana la seva opinió sobre l’economia en l’obra ECONOMIA SENSE CORBATA: CONVERSES AMB LA MEVA FILLA, de Ianis Varoufakis. I José Ignacio Gonzàlez Faus en el darrer paràgraf del quadern escriu: ”Novament hem d’escollir “entre l vida i la mort”, entre ser  humans o ser inhumans. A això sembla portar-nos una mirada a les arrels antropològiques (i teològiques) de l’economia”. El quadern es divideix en dues parts: 1.-Varoufaquis: promeses i perills de l’economia. 2.- Reflexions bíbliques: confrontació de valors.

Resumint, l’economia actual és la gran malaltia de la humanitat si parem esment en les següents dades: 1% de la humanitat, 70 milions de persones, gaudeix de tanta riquesa com el 99% restant. Oxfam-Intermon, en relació amb Espanya, afirma que 20 persones tenen una fortuna de 115.000 mil milions d’euros augmentant-la al darrer any (2016)  un 15% i la resta espanyols van perdre un 15%. I que les 62 persones més riques del món tenen una fortuna igual o més que  les 3.600 milions més pobres. Aquestes dades ens fan pensar que l’economia que governa la humanitat s’ha apoderat del poder prevaricant dels seus objectius. El problema està en que els treballadors no creen riquesa pel mercat del món sinó que s’han convertit en mercaderia de mercat. I aquesta circumstància és la culpable de la gran diferència entre rics i pobres-. Davant d’aquesta situació només pot canviar la situació actual l’evangeli amb el seu concepte fonamental de la fraternitat universal per ser tots els humans fills de Déu. Aquesta fraternitat és la que demana el Papa Francesc amb els tres camins per redreçar la història: diàleg entre generacions, fraternitat i treball.

Un quadern quina lectura és molt recomanable perquè no només planteja el problema sinó que estudia solucions.

Nové llibre de poesia

 

El meu primer llibre d'assaig

 

El meu nou llibre d'assaig polític.

 

DESARMAR ELS INFERNS, de Joan Morera Perich

 

Llibret 207 de la col·lecció de Cristianisme i Justícia amb el subtítol de PRCTICAR LA NOVIOLÈNCIA DE JESÚS AVUI. Un estudi molt dens de com en les ensenyances de la bíblia, tant en el nou com en l’antic testament, la no violència era una pràctica social al servei de la humanitat per frenar els egoismes del poder. L’autor distingeix tres comportaments davant l’exercici de la violència. 1.- lluitar amb la força, és a dir, amb la llei del talió, que en el fons justifica la violència per solucionar problemes. I on rau la justícia. 2.- el famós no hi ha res a fer, i fugir per desentendre-se’n. 3.-la no violència activa que allò que pretén és recuperar l’injust. El n.3 desenvolupa la doctrina evangèlica i bíblica amb una mirada especial al profeta Isaïes. Ens recorda tres textos dels evangèlics molt explícits i entenedors. “Aquell de vosaltres que no tingui pecat que tiri la primera pedra”. Als que acusaven la dona adúltera. I un a un es retiren, reconeixen que ells no són innocents. Fi assolit: reconèixer la culpabilitat del acusador. Al soldat que el va pegar, quan se l’acusava davant del gran sacerdot: ”Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, perquè em pegues?” Una expressió que manifesta saber raonar els fets de cadascú. El jo no violent fa pensar al violent. I darrerament, ja clavat en creu, perdona als seus botxins: ”Pare, perdona’ls, no saben el que fan”. En una paraula les accions, del signe que siguin, totes han de tenir una raó que responsabilitza i les persones que raonen saben entendre la bondat o no dels seus actes. En síntesi és una defensa de l’exercici correcte de la llibertat que respecte el dret a equivocar-se i una vegada descobert l’error la intel·ligència li fa demanar perdó. La no violència sempre vol recuperar la persona. Rebutja qualsevol maldat. Davant la maldat de l’opressor el no violent està preparat pel sacrifici de la seva vida. Tal vegada la gran dificultat del no violent està en la llei que busca en la violència la raó de la pau. L’objectiu del no violent és desarmar al violent.