El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 24 de juny del 2012

L’esperit de les formes, Joan Batlles i Pi

Una exposició de pintures de Joan Batlle sempre comporta una important reflexió sobre la incidència del’art en les relacions humanes, especialment en aquelles relacions amb l’espai i l’entorn que emmarquen la convivència. Les obres que presenta a la Sala Carles Sindreu de l’Ametlla del Vallès són una nova demostració d’aquesta observació. Els colors en els quadres de Joan Batlles no omplen espais per simple plaer, perquè esdevenen els pulmons que respiren l’aire net del missatge. Els colors li donen a la composició aquella vida natural que fa agradable l’estança. Un color en els quadres de l’artista vallesà és sempre una palpitació vital que sublima l’espai i li aporta una psicología poètica que irradia complaença i benestar.A vegades sembla que les ratlles s’emporten el protagonisme, però alló que fan és emmarcar les aigües del riu en una llera plena de vitalitat, però especialment d’una vitalitat que suspira per la transcendència. La ratlle, el traç, la composició, el color són generadors de complicitats que tenen la vida per objectiu.Per aquest motiu cadascuna de les obres esdevé una meditació d’intimitats que busquen la germanor amb l’esperit de tot l’univers a partir de la unicitat. Un punt a tenir en compte: totes les pintures tenen una resposta. És la complicitat de l’artista amb la filosofía de la vida.

JOAN SALA VILA



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada