El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 18 de juny del 2012

Manuel Batlle i Mundet

“Que en els meus anys la joia recomenci

sense esborrar cap cicatriu de l’esperit

O pare de la nit, del mar i del silenci,

jo vull la pau – però no vull l’oblit” (Marius Torres, 1 desetembre de 1942)

Amic, Manel, no t’oblidarem per una raó molt important, perquè ara més que mai estàs entre nosaltres, ets etern. La teva memòria, plena d’innombrables situacions i vibracions de joia sense esborrar, com diu Marius Torres, cap cicatriu de l’esperit, sofriments, penes i tristors, ens recordarà sempre una persona noble, senzilla i bona que convertí la seva vida en una veritable obra d’art. La creació artística era també la teva vida al mateix nivell humà que el treball i aportava a les teves relacions familiars i amigues un carisma d’excel·lència, carisma que es reflecteix en les tevés obres d’art. Un art demostratiu de profunditat humana palesat en la capacitat d’intuir l’esperit de la matèria i encara més, l’esperit de les desferres, per descobrir-hi l’excel·lència de ser transcendents. Les teves escultures porten un missatge de futur perquè de les cicatrius del ferro corroït per l’aigua i pel vent en creares escultures de llenguatge poètic i missatge de futur. La teva obra d’art porta el segell d’una vida que estima i l’exemple de convertir les llàgrimes en notes musicals. L’oblit, Manel, no té espai en la meva memòria i ni en cap de les persones que t’han estimat i encara t’estimen. Amic, físicament et trobarem a faltar, espiritualment, ens acampanyaràs sempre i el teu art ens ha ensenyat a valorar la vida i el seu entorn perquè les tevés obres ens diuen amb el poema de Salvat-Papasseït que res no és mesquí. “Res no és mesquí, / perquè els dies no passen;/i no arriba la mort ni si l’heu demanada./I si l’heu demanada us dissimula un clot / perquè per tornar a nèixer necessiteu morir./ I no som mai un plor / sinò un somriure fi / que es dispersa com grills de taronja”.

JOAN SALA VILA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada