El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 13 d’agost del 2012

UNA LECTURA DELS JOCS OLÍMPICS DE LONDRES 2012

Mentre gaudia televisament dels Jocs Olímpics feia una esforç per centrar-me només en l’esport, però, sovint, el pensament va molt més enllà. Aquests jocs m’han donat una imatge d’universalitat i globalitat, un molt bo model de vida. I aquesta imatge me l’ha fet entendre millor l’entesa i compenetració entre els esportistes i el públic. Entre els creatius i els beneficiaris, generant un veritable ambient de benestar.La universalitat me l’han definida els 204 Comitès Olímpics i la globalitat l’actuació dels més de 10.000 atletes masculins i femenins en una àmplia varietat se disciplines esportives, conservant cadascuna la seva identitat i aportant la seva tasca peculiar a l’excel·lència olímpica. Peró els actes d’inauguració i cloenda hi afegiren nous companys de viatge, emmarcant l’esport en la convivència col·lectiva universal, forjada pel treball i la cultura. Treball i cultura han donat la mà a l’esport, l’han situat en el centre mundial amb la seva gran festa quatrienal, demanant-li i agreint-li una manifestació de com és la seva aportació a la configuració mundial, d’acord amb els objectius dels Jocs Olímpics, que són la pau i la fe personal i col·lectiva de poder asolir-la. L’excel·lència en ella mateixa s’ha complert amb la participació dels millors esportistes de cada Comitè Olímpic i les medalles i diplomes defineixen el nivell. En el procès de la imatge global dels Jocs m’han cridat l’atenció dos fets: l’actuació dels i les esportites indistintament del Comitè a que pertanyien, amb la constància d’aportacions d’excel·lència d’or dels petits davant dels grans. Una circumstància aquesta que ens defineix la necessitat de tots i de tothom d’acord amb les seves peculiars identitats. El segon fet, el denuncia la presència femenina que camina en nombre i qualitat cap a la igualtat d’una manera segura i ferma. Dels 204 Comitès Olímpics, només dos no en presentaven. Una demostració de com l’esport dibuixa la imatge global i quin és els seu missatge. Els Jocs Olímpics de Londres 2012 són un valuós signe del temps que tots hauriem de llegar i reflexionar-hi. Possiblement algún lector pensi que nomès hi veig fets positius, també n’hi ha de negatius i alguns molt significatius. Però aquest tema per un altre dia. I acabo recordant, tal vegada, la lliçó més important: l’agermanament entre treball, cultura i esport per una banda i per l’altra, l’agermanament entre esportistes i públic.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada