El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 4 de maig del 2013

Manipulació política i mediática del futbol: Alemany 2 – Espanya 0

Alemany 2 – Espanya 0

L’emininació del Madrid i del Barça en les semifinals de la Xampions no els fa fora de l’èlit del futbol mundial. Alló que sí els fa fora és la manipulació política i mediàtica. Es pot perdre una eliminatória per golejada sense perdre la categoría internacional. Es pot perdre l’eliminatória i, a la vegada, perdre la dignitat de l’excel·lència esportiva. I en aquest aspecte hi juguen molt la política i els medis de comunicació. Madrid i Barcelona jugaven al mateix nivell una semifinal. Políticament com equips d’un mateix estat presentaven els mateixos mèrits esportius per rebre els mateixos honors  polítics. En la semifinal del Madrid hi és present el Cap d’Estat i en el del Barça, no. Per què? Sincerament un suspens pel seu representant. Al nivell que li escau, Catalunya té un motiu més per ser independent perquè l’esport català és tan o més digne que qualsevol altre de la pell de brau. Tenir la seu a Madrid no ha de donar privilegis. Els dos han estat eliminats, un amb golejada i l’altre a un gol de superar. Però la golejada amb dignitat és honrosa, perdre per un gol antideportivament i sense acceptar la derrota amb elegància i humilitat és una indignitat i un desprestigi. Una diferència molt expressiva i significativa a l’hora d’analitzar els fets. Amb alló que no combrego és amb les alegries i suspicàcies tant d’alguna premsa de Madrid com de Barcelona. Ni les eufòries fora de sentit, ni l’estripar-se les vestidures exageradamentg tornen la dignitat i  no li fan cap bé al futbol. Estic convençut que ni els jugadors del Madrid,  ni els del Barça han d’arrepentir-se de res. Els responsables són altres els que han provocat no poder acceptar un del dos clubs anar amb el cap ben alt. Imposar antideportivitat en el joc és inadmissible. Els dos equips eliminats han practicat filosofies esportives molt diferents per part dels jugadors, tan a dintre del camp com a fora. La categoría és un valor que també es defensa perdent. I el Barça ho ha fet. Estar en l’èlit no necessàriament exigeix ser campió. Sí, actuar com actúen els campions fins en els moments més difícils.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada