L’HOQUEI GEL CATALÀ

He llegit amb molt d’interés l’article de Joan Martí AMB MOLT DE GEL i m’ha cridat l’atenció que no s’hi hagi fet la més mínima referència de l’hoquei gel català. És veritat que només amb dos equips catalans, el Club Gel Puigcerdà i el FC Barcelona i quatre equips més de fora de Catalunya és difícil creà una afició envers aquest esport, que no pot lluitar amb l’hoquei sobre rodes, però és un dels esports més espectaculars i emocionants. I és precisament l’hoquei sobre patins de rodes l’avant-sala de l’hoquei gel a Puigcerdà. Sortosament els dos equips catalans gaudeixen d’unes bones instalacions, preparades per jugar-hi competicions mundials i olímpiques. Sóc un aferrissat defensor de l’esport del gel. Em sap molt de greu no poder seguir la lliga d’hoquei gel a la premsa i si desitjo estar-ne assebentat, el meu recurs és entrar en la página web del Club Gel Puigcerdà. És molt difícil crear afició sense l’ajut dels mitjans de comunicació. Sovint em pregunto: no seria possible, que al menys dues vegades l’any, TV-3 retransmitís dos partitrs d’hoquei gel jugats  pels equips catalans, un de la pista del Barça i un altre des de la pista del Club Gel Puigcerdà? Penso que els aficionats catalans a l’esport ho agraïrien. I la pregunta me la faig quan llegeixo els treballs per a una candidatura olímpica d’esports de neu a Catalunya. Una oportunitat per crear afició i millorar la qualitat esportiva internacional dels dos equips. Parlant amb la Presidenta del Club Gel Puigcerdà em comentava les grans dificultats per arribar a un mínim acord amb TV-3. Per a mi és incomprensible. Tinc 84 anys i porto el Puigcerdà en el cor. El vaig veure nèixer i en sóc un xic responsable. Va nèixer a les Escoles Pies de Puigcerdà. I el primer gran espectacle va ser un festival de gel al bell mig del llac. Un partit entre el Núria i el jove equip dels escolapis, patinatge artístic i curses de velocitat. Tres mil persones, testimoni la Vanguàrdia, al voltant del llac. Així va nèixer l’afició. I seixanta anys desprès el Club és més viu que mai. La seva història és digna de ser coneguda arreu de Catalunya i la premsa escrita i audiovisual hi poden fer molt. Hi posarè més granets de sorra per a la seva promoció. Suposo, amic lector, que intuiràs la il·lusió que em fa veure la pista del Puigcerdà convertida en pista olímpica.