El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 28 d’abril del 2014

ARTEMISIA (art i tendències)

Taula rodona: “art contemporani: pistes per interpretar-lo”, amb Pilar Perdices i Joan Escudè.
Artemisia és, tal vegada, la única galería d’art del Vallès Oriental, en la actualitat, independentment de les sales d’expossicions. Dirigida per  Cristina Requena la seva activitat va més enllà de presentar exposicions amb la finalitat d’endinsar-se més en el món de l’art i el que significa i suposa envers el nivell cultural de les persones.
El dia 26 d’abril d’enguany, a les 11’30h. del matí un grup, que es desitjava més nombrós, bàsicament format per artistes plàstiques femenines, un escriptor i una persona aficionada a la música clàssica, es va gaudir del saber fer i explicar de dos artistes, la pintora Pilar Perdices i l’escultor Joan Escudè. Óbviament que el diàleg s’orientà bàsicament cap a l’art actual, distingint-ne tres apartats: 1.- l’artista, 2.- el procès i 3.- l’obra acabada. La major part del diàleg versà sobre el procès i com aquest en l’art dels nostres dies vol acaparar la qualitat d’obra d’art. I el to de la trovada s’anava fent interessant fins el punt que diverses opinions trovaren en ARCO la resposta d’un art que en certa manera s’aparta de la gent buscant l’elitisme, fonamentalment económic, oblidant el valor de molts artistes. Una de les contrarietats manifestes fou la massa defensada intel·lectualització de l’art, quan aquest és bàssicament passió. Pilar Perdices i Joan Escudè van reconèixer i defensar els valors existents de l’art dels nostres dies, però d’acord amb els assistents van denunciar postures que pretenen massa cridar l’atenció. Les gairebé dues hores de durada del col·loqui foren intenses, instructives i clarificadores sobre tot per part de les dues persones que portaven el pes del debat. Les artistes plàstiques presents i participatives foren, Àngels Icart, Adelaida Murillo i Rosa Permanyer.

1 comentari:

  1. Un agraïment públic per la seva assistència i la menció en el seu blog. Ja ho diu bé Sr. Sala Vila que es desitjava un grup "més nombrós" però no seré jo qui es queixi de les persones que van decidir compartir estona i conversa un matí de dissabte a les Franqueses. Una salutació afectuosa, Cristina & Artemisia.

    ResponElimina