L’obra artística de Lluis Estopiñan és una mà estesa al pensament
i convida a filosofar en el marc d’un món poètic. La creació que comento és
impactant amb la centralitat d’una suposada o, no, taca de la que neix una
visió profètica amb desig d’infinit. El cromatisme dominant convida a tocar de
peus a terra, com si la immobilitat fos intocable, però un raig de llum blanca,
esdevé brida conductora per desvetllar de l’endormiscament i no oblidar la
trajectòria de l’existència. La gran taca negra, amb dues senyals vermelles
incrustades, que fan del sofriment una injecció de vida, demana a l’entorn
cendrós que actui d’agent volador perquè la immobilitat trobi la vitalitat en
l’espai de l’existència, cel blanc, amb incristacions de grisos i marrons que
li donen més credibilitat a l’humanisme del missatge. La immobilitat inductor
artístic en el camí del missatge vital.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada