El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dissabte, 11 d’abril del 2015

La poesia, medecina de l'autisme

La força de la creativitat de la poesia en la configuració de la societat és un potencial no massa integrat en el món de la medecina, quan en l'art dela teràpia esdevé un instrument indispensable. La paraula poeticid a primer cop d'ul causa una sensació no massa agradable, però si anem al moll de l'os el poeticidi esdevé una activitat poètica per guarir una malaltia, matar la malaltia poèticament. No és indispensable ser poeta, que escriu poemes, sinó poeta que viu la poesia que alena l'esperit de totes les persones i aconseguir que també ho fassi en les persosnes malaltes spíquicament és un art de la creativitat humana. I en aquesta vessant tots podem ser artistes i si ho som la societat ens ho agrairà. Un recital de poesia és un alè d'esparaça d'una societat qude respira salut i  humanitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada