El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

diumenge, 15 de novembre del 2015

ESTONES AMB EL MEU SILENCI



 La llibreria La Gralla de Granollers em va fer l’honor de presentar el meu quart poemari amb una bona assistència d’amics. Rafel Sala, guitarrista reconegut a Catalunya i més enllà de les nostres fronteres em va fer l’honor d’acompanyar a Paco Asensio i a  mi mateix recitant poemes escollits i adients a l’acte. Estones amb el meu silenci és un poemari que no respon a un tema concret sinó més aviat els poemes són reflexions que ja avi em faig de situacions, fets, i espais de la meva vida amb la finalitat de trobar el meu jo. Òbviament que en el llarg recorregut emocional de més de vuitanta anys s’hi barregen emocions que li donen més intensitat als poemes. És veritat també que en les reflexions que d’avi em faig de la meva vida s’hi endevina una influència de la doctrina de Lluis M. Xirinacs sobre la globalització i també  m’han fet reflexionar David Jou sobre què significa el ser humà en el món amb el seu llibre La Poesia de l’infinit i Joan Margarit amb Des d’on tornar a estimar, palesant el fet de ser la persona l’espai de l’amor. Davant d’aquests dos grans poetes em sento molt petit i a la vegada reconfortat pel meu concepte de la vida i de la persona. La centralitat de la persona com a garantia i model de la història. Recordar situacions de la meva vida em porta a sentir el desig de l’infinit per la intensitat de l’instant. Reviure de gran els sentiments, emocions, accions i fets de tot el llarg de la vida esdevé per a mi el poema de la meva vida en el que hi escriuen versos la natura, les persones i la història del moment. El poemari no té cap pretensió només el desig d’ajudar a ser més feliç el lector mentre el llegeix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada