El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 1 de gener de 2018

A Mn. Joan Subirà amb admiració i respecte

La meva admiració i respecte no és fruit d’una amistat llarga en el temps, sinò curta en la intensitat i nascuda de la vocació periodística. Fou ell, que al ser traslladat de parróquia em va demanar fer-me càrrec de la direcció de la revista GRANOLLERS,COMUNITAT CRISTIANA. No sé si la meva acceptació fou un error o un encert. La veritat és, que coherent amb el meu pensament temàtic, la seva llarga vida va tenir un final inesperat. Però no és hora ara de parlar-ne Mn. Joan ho va deixar prou clar en el seu llibre dedicat a la premsa de Granollers. Com va nèixer la nostra amistat? Precisament per l’amor a la premsa i a l’amor per Catalunya. El concepte que jo en tenia de la premsa religiosa, penso que estava en la seva línea, però no era ben vist per els responsables de la Parròquia. I la revista deixà de publicar-se i fins el dia d’avui continúa inèdita. Penso que a Mn. Joan li va doldre encara que va entendre el perquè. Mai me’n va parlar i jo tampoc. Durant la seva direcció la revista fou sancionada per la censura, al menys dues vegades, i ho fou per la seva defensa i pensament de Catalunya. Recordo que Mn. Joan era un adicte a les reunions de la República de la Vall del Tenes que se celebraven al restaurant La Cruïlla, de Lliçà d’Amunt i en una d’elles va voler que l’acompanyès, gest que li agrairè tota la vida. Mn. Joan era un fervent defensor dels drets de Catalunya i de la seva llibertat amb dret a ser independent. I aquesta idea la censura mai li va perdonar i un cert sector de l’esglèsia tampoc, encara que alguns col·laboradors de la revista eren ferms  partidaris de la independència. La seva vida i la meva no eren paral·leles, més aviat, convergents partint de punts diferents. Ell coneixia la meva vida i la meva secularització, el que no significava renegar de les idees religioses, independentment de les possibles diferències d’interpretació. I ell n’era conscient i em demanar que acceptès. Eren dies  de canvis polítics molt importants al país i d’idees religioses progressistes, essent el model meu una revista que es publicava a Santa Coloma de Gramanet. I la meva idea era el diàleg religiós amb el pensament d’esquerres que començava a ser present a la premssa de casa nostra. I aquesta tendència Mn. Joan com a bon periodista que era no la defugia, tot el contrari, perquè el diàleg és la base de la bona convivència. I és precidsament aquesta orientació que algú m’acusés de voler converrtir Granollers, Comunitat Cristiana en una revista comunista. I aquí va acabar la meva direcció. Ho vaig intentar però el diàleg no fou acceptat. Penso que era l’herència que havia rebut de Mn. Joan Subirà a qui agraeixo de tot cor el seu oferiment i allà on sigui, al jo absolut etern, li demano perdò per no haver pogut continuar la seva feina. Fins sempre, Mn. Joan, l’infinit diví és el teu espai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada