Una exposició sorpresa i gratament desconcertant. Missatge
pictòric d’un arquitecte. Un autèntic diàleg amb el llenguatge del color, la
paraula i l’espai cultural. L’exposició de pintura presentada en un espai
dissenyat pel pintor ens convida a una reflexió profunda de la veritat de la
vida. Només conec dues obres arquitectòniques de l’arquiitecte Botey, el Teatre
de Can Rajoler de Parets i el Teatre-Auditori de Granollers. Quin sentit i
tenen en l’exposició? Profund, perquè els espais de convivència humana són
espais de relació creativa. La Sala d’Exposicions de Can Rajoler representa la
centralitat entre el teatre i la biblioteca, és l’espai de la paraula
esdevinguda obra d’art.
Curiosament el Teatre-Auditori de Granollers palesa
clares formes d’un vaixell, vehicle en el que navega la paraula en la
immensitat del mar de l’existència humana. I Josep M. Botey amb la seva
exposició ens demostra com n’és de solidàri l’art. La ceramista Neus Segrià en
la presentació invitació ens parla d’una “pintura gens amenarada, forta,
sincera, fruit d’una exquisida i gran sensibilitat”. I és precisament la
sensibilitat esdevinguda solidària en un diàleg directe i sincer, la qualitat
més apreciada per mi independentment del valor artístic de les obres, que el
tenen. Sensibilitat en el diàleg que no vol dir de cap manera amagar amargures
de la veritat. És sincer i valent perquè des de la pròpia sensibilitat compren
la dels altres. I és aquesta qualitat la veritat del missatge amb un cromatisme
model de suavitats en algunes pintures i gosadia de la força expressiva en
altres. I és precisament el tractament del color, la mà extesa a la conversa
amb sinceritat i respecte.
La mostra de Josep M. Botey és un diàleg molt
interessant per la forma i el fons entre l’ésser humà i el seu entorn. Un
ventall d’emocions en les tonalitats dels colors i en les formes de l’expressió
en el protagonisme humà gaudint del paisatge natural i de l’urbà. Una de les
característiques rau en el poder de la mirada, donant importància més al com
que no pas el què. Sintetitzant, Josep M. Botey ens convida a dialogar amb la
paraula del color perquè la paraula de la conversa modeli la imatge
artístística de la persona. Una exposició que ha de contemplar-se amb uns ulls
curulls d’humanitat i de desig artístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada