El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dimarts, 17 d’abril de 2018

Pedagogia social de la poesia del poble


La poesia escrita és la veu del cor humà en la que la intel·ligència dóna la má a la passió. La poesia des de la lírica més mítica i mística a l’èpica més social i popular és sempre un configurador de convivència. No existeix cap ésser humà que en la seva veritat no s’hi bellugui l’esperit poètic. No és, avui, la meva intenció referir-me al fenòmen literari de la poesia d’èlit, més aviat valorar la presència de la qualitat humana de l’expressió poètica del poble. Sortosament les xarxes faciliten moltíssim dialogar amb els poemes que hi penja la gent. És un plaer la seva lectura indepedentment de la seva qualitat literària però gaudint de la seva quallitat humana. Són força els poetes i les poetes que ens regalen a internet el seus poemes i que conviden no només a dialogar amb els seus sentiments sinó també a compartir amb els poemes de la seva solidaritat. No l’he llegit encara, però és molt significatiu per a mi que cinquanta poetes, homes i dones, catalans dediquin els seus poemes a obres de solidaritat, com el llibre de refrència quins beneficis es lliuran a l’ ONG que es  dedica a rescatar persones que busquen la llibertat i la dignitat humana. La poesia del poble, és la poesia del cor, directa, potser amb faltes de sintaxis i d’ortografia peró embolcallades d’un gran amor. La poesia del pobles és el missatge del respecte a les persones i la intimitat de la veu de la llibertat. En el marc revoltat dels nostres dies, la poesia del poble és la força d’aquell desig que aspira a la germanor universal. És el missatge del llibre de referència i desitjo als seus autors i promotors el millor dels èxits perquè els poemes són senzillament la mà oferta a la gent que ho necessita. Permeteu-me la meva reflexió des de la religió. Independentment de les tendències ideològiques dels diferents poetes, homes i dones, ja siguin ateus, agnòstics o creients, aquest llibre és per ell mateix la veritat de la caritat evangèlica. La base de tota creença sense la integritat de les persones no és tal base.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada