El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

dilluns, 7 de maig del 2018

JO SÓC AQUELL QUE VA MATAR FRANCO, de Joan-Lluis Lluis


Una novel·la sorprenent d’una història que hauria pogut ser. La veritat de Catalunya valorada des d’una visió internacional que no ha estat capaç d’entendre la identitat d’unn poble. La centralitat del que fou el moviment dels maquis i del que hauria pogut esdevenir, basada en la història d’un poble, ha permès teixir una narració creïble, malgrat que la realitat ha estat una altra. La novel·la guanyadora del Premi Sant Jordi 2017, es mou en un ambient de llibertat, independentment de la realitat històrica. La independència de Catalunya tractada des d’una visió d’una dictadura vençuda en la il·lusió però present en la ment de molts catalans. Óbviament que la violència no és el métode dels  independentistes però que el procès de la realitat no és aquell que es desitjaria peró s’imposa per les circumstàncies del moment i en defensa de la vida. La novel·la de Joan Lluis-Lluis és una reflexió des de la il·lusió d’uns esdeveniments històrics que es deriven d’una realitat certa dels maquis, que amb una complicitat internacional hauria fet possible la idea d’una Catalunya Independent. El plantejament del moviment que tenia la seva seu entre França i Catalunya amb una altra política europea i dels Estats Units, tenia una visibilitat de probabilitat i el desenvolupament de la novel·la ho dóna com un fet, quan veritablement fou un altre i Catalunya no es va poder separar d’Espanya com era l’ideal dels maquis. I en aquest procès hi va tenir força incidència el fet del moviment a França i a Catalunya. Joan-Lluia Lluis ha bastit un argument creïble amb uns personatges que podrien haver estat verdaderament reals i amb una mort del dictador obligada per les circumstàncies no totes favorables al moviment independentista. La mort del dictador, malgrat els problmes del moment, és el compliment d’un desig de matar feixistes. Què suposava la mort del dictador? Una via oberta a una Catalunya independent palesada per la presència en la narració de personatges com el President Irla, el del Conseller Ventura Gassol i a l’hora de presentar a la ciutadania l’èxit del moviment la necessitat de que la Generalitat fes presència protagonista, amb la intervención del President Terradellas. Una novel·la francament de lectura obligada per entendre un xic més el sentit de la llibertat dels pobles i el seu perquè.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada