El meu pensament em porta, sovint, a reflexionar sobre els treballs de cultura popular i els seus conreadors, escriptors, artistes i esportistes. Molts valors de les lletres, les arts i els esports no reben l’atenció que penso es mereixen. Potser no són genials en la forma, però, sovint, ho són en el fons. I el fons és la font i la humilitat la seva grandesa. Amb la mateixa humilitat he obert aquest blog.

divendres, 29 de juny de 2018

Missatges del Campionat del Món de Futbol



S’ha complert la primera fase del Campionat del Món de Futbol de Russia i els setze classificats pels vuitents de final estant preparant la seva estratègia. La realitat ens diu que l’esport del futbol el domninen Europa i Amèrica del Sud però a l’horitzó despunten nous missatges que proclamen amb força que el seu futbol també té un lloc en la història. Entre els setza classificats només hi ha una selecció asiàtica, la japonesa, que al costat de les eliminades asiàtiques i africanes, Iran, Nigèria, Corea  del Sud, Senegal, Tunísia i Egpte, han aportat jugades de mèrit avisant que estan molt a prop de poder disputar el títol mundial. Més d’una de les seleccions va patir la possiblitat de l’eliminació pel joc de les seleccions citades, entre elles la Selecció Espanyola. Un avís que cal valorar rau en l’eliminació de la Selecció Alemanya, que  defensava el títol de campiona i un dels seus botxins fou la Selecció de Corea del Sud, que va jugar amb intel·ligència contra els alemanys i amb molta atenció al joc. Personalment no he seguit tots els partits, alguns sí, i em van plaure molt amb els problemes que van crear als favorits, que la veritat sigui dita, no ho van demostrar gaire amb un joc en el que només s’apreciava el gol. La primera fase del campionat del món de futbol m’ha decebut molt esportivament parlant, tant pel joc demostrat en el camp pels jugadors, com pels arbitratges amb la desil·lusió de la tecnología (VAR) i dels comentaris dels periodistes televisius. Em van decepcionar la permissivitat arbitral en algunes faltes, que podien fàcilment lesionar al contrari i no s’assenyalaven. No em van agradar comentaris de la premsa audiovisual depenent massa de les figures i oblidant la tasca, que fou molt important, dels noms menys coneguts. I en aquest apartat el missagtge també fou molt clar perquè alguns partits amb la classificació consegüent assoliren passar als octaus amb gols dels més humils. Penso senzillament que la presència en el proper Campionat del Món d’equips africans i assiàtics, no serà només presència sinò aspiracions al títol. Caldrà reciclar el reglament amb tota seguretat i urgència. Reciclatge per posar cada institució al seu lloc, en especial la política, l’economia i la filosofia de l’esport. Què ens depararà la segona fase? Espero sorpreses?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada